ESCOLES BRESSOL DEL PMG DE GRANADA, EN PERILL

Guarderías municipales en peligro
Una plataforma de escuelas infantiles se rebela contra la merma de calidad
J. MARTÍN-ARROYO - Granada - 12/05/2008

La moderna irrupción de los gestores en el ámbito educativo ha comenzado a hacer mella en las escuelas infantiles municipales, un ámbito educativo con acreditado prestigio y tradición. La multiplicación de centros por la alta demanda merma la calidad de la enseñanza, vital para el desarrollo de los más pequeños. "Lo que impera ahora es una escuela infantil con carácter asistencial y no educativo, tan sólo porque al político le da cifras", reflexiona con crudeza Cristina Martínez, presidenta de la Asociación de Padres y Madres de Granada.
Las escuelas infantiles municipales nacieron a principios de los años 80, al amparo de los ayuntamientos más sensibilizados con esta educación. El ejemplo de Granada es el último de una metamorfosis contra la que los educadores pelean ahora. "En Madrid los pliegos de condiciones vetan en la práctica las cooperativas de educadores y priman el mejor proyecto económico de empresa. Funcionaban con gran calidad hasta que las competencias se transfirieron en 2000, y se erosiona bajo pretexto de que resulta cara", apunta Carmen Ferrera, de la Junta de Portavoces de Escuelas Infantiles de la Red Pública madrileña.
Esta primavera el Ayuntamiento de Granada impulsa la transformación del Patronato municipal de Escuelas Infantiles, una institución con 25 años y gran prestigio docente y académico. El consistorio planea la creación de la Fundación Granada Educa, pero antes de su nacimiento ya ha surgido una plataforma en contra. Trabajadores, familias, oposición municipal y sindicatos se han unido para protestar por la paulatina reducción de costos que afectará a la calidad de la enseñanza de 400 menores. "Para el ayuntamiento el Patronato resulta caro y demuestra un desprecio absoluto por su labor y la infancia de nuestra ciudad", denuncia Juan Antonio García, del comité de empresa.
El consistorio ya ha suprimido la tutela y subvención de diez escuelas infantiles y han desaparecido programas culturales para los niños como Vamos al teatro o Cámara Acción, y el recorte de gastos se confirma. "Es una privatización encubierta y la autonomía de las escuelas quedará en entredicho al incluir patronos en la fundación, ya que nos arriesgamos a que impongan sus criterios", critica Martínez.
La intención inicial del Ayuntamiento de Granada era involucrar a la Junta de Andalucía y la Universidad de Granada, para así repartir gastos. Pero la Junta ya se ha desvinculado del proyecto, ya que éste no coincide con los objetivos educativos que desarrolla en el resto de la comunidad. La concejal de Educación, María del Carmen Sánchez, dice que no entiende la oposición a sus planes, cuando pretende "ofrecer nuevas plazas reales con cuatro nuevas escuelas". "El patronato tiene mucho prestigio... ¿por qué se va impedir trasladar ese modelo a la mayoría?", interroga. El modelo a seguir es el implantado en Madrid, adonde una delegación del ayuntamiento se desplazó para contemplar el sistema de gestión implantado, a pesar de que la última huelga del sector ha contado con el 90% de apoyo de las escuelas infantiles y la ratio por profesor ha aumentado de 16 a 20 niños.
"Los políticos deberían comprender que el modelo educativo fallará siempre en el informe PISA si no se potencia el tramo fundamental de 0 a 6 años. Cuando podríamos ser el referente, se está buscando la rentabilidad económica", concluye Martínez.

AVANTPROJECTE LLEI D'EDUCACIÓ DE CATALUNYA

UNA LLEI QUE FA RETROCEDIR A L'ESCOLA BRESSOL

TEXT ÍNTEGRE - CLICA

DOSSIER - CLICA

Amb una manifestació festiva els conductors/es d'autobusos de TMB agraeixen la solidaritat rebuda i celebren el seu triomf

DIMECRES, 16 D'ABRIL 2008

Amb una pancarta o­n es podia llegia "Gràcies a la solidaritat" els conductors i conductores de TMB de Barcelona han agraït el suport solidari rebut en la seva lluita per aconseguir els dos dies de descans setmanal. L'acte i la posterior manifestació pel centre de Barcelona han estat una celebració col·lectiva del triomf de la seva lluita.
L’acte ha començat amb diversos parlaments a la Plaça Universitat. Josep Garganté, en nom del comitè de descansos, ha explicat que, tot i l’acord assolit el dia anterior, s’havia decidit mantenir la convocatòria de la manifestació per poder explicar els resultats de la lluita i poder agrair la àmplia solidaritat rebuda. Garganté ha recordat com tot va començar precisament amb una assemblea en aquell mateix lloc, o­n aclaparadorament els conductors i conductores de TMB van acordar encetar un procés de lluita per assolir els dos dies de descans setmanal. També ha anunciat que probablement l’1 de maig es farà una acte festiu per celebrar la victòria.
Per la seva banda, Saturnino Mercader ha fet balanç de la lluita i de l’acord aprovat massivament per l’assemblea dels treballadors, un acord que suposa assolir ja des d’ara el 50% de les reivindicacions del col•lectiu i que obre la via per poder completar la reivindicació dels dos dies de descans setmanal sense augment de jornada ni reducció salarial, mitjançant l’avançament de la negociació del conveni a partir de maig. També ha explicat que l’empresa ha hagut de recular en les sancions que havia imposat als treballadors, comprometent-se a no posar en marxa els 30 nous expedients i els 5 acomiadaments que tenia preparats, i a retirar parcialment les 24 sancions anteriors (només a partir de la data de l’acord, sense efectes retroactius). Mercader ha anunciat que exigiran la anul·lació total d'aquestes sancions per via judicial. D’altra banda, com que també es mantenen els processos penals oberts contra els 6 detinguts per la guàrdia urbana i els mossos d’Esquadra, Mercader ha denunciat que lluitar i ser solidari no pot ser cap delicte, per la qual cosa continuarà la solidaritat fins assolir l’anul·lació dels càrrecs contra ells. Finalment, ha deixat clar que la lluita no ha acabat i que ara comença una nova etapa amb la negociació del conveni, sense descartar noves mobilitzacions.
Després d’un breu parlament d’un portaveu de Can Vies, s’ha iniciat la manifestació fins a Plaça Catalunya en un ambient distès i de satisfacció general. Al final de l’acte, Faustino Mondragón ha fet una breu parlament o­n ha tornat a agrair la solidaritat rebuda i ha remarcat el caràcter unitari i assembleari de la lluita.

ENLLAÇ A BLOC COMITÈ DESCANSOS

1.000 EDUCADORES TENEN BARRAT EL PAS A MAGISTERI

Demanen a la Generalitat un pla especial que permeti compatibilitzar treball i estudis.
Centenars d’educadores van ocupar la Conselleria d’Universitats el passat 28 de febrer (FOTOGRAFIA).
DIARI METRO – 14 ABRIL 2008 - JOSEP GUITART

Hi ha manca de mestres, però paradoxalment hi ha un col·lectiu de mil educadores d’escoles bressol públiques que volen estudiar Magisteri i es troben amb una barrera burocràtica infranquejable. Han demanat a Universitats que faci un pla especial perquè puguin accedir als estudis i, de moment, s’hi nega. Aquest diari es va posar en contacte amb el Departament sense obtenir-ne resposta. Ara, per cursar Magisteri es necessita exclusivitat, ja que l’horari és de matí i tarda. És una barrera important ja que són persones que treballen. Demanen a la Conselleria que sigui flexible i permeti fer un magisteri nocturn: “Estan disposades a estudiar de nit i caps de setmana. A fer l’esforç que calgui”, manifesta Rosa Ferrer, portaveu de la Xarxa Territorial d’Educació Infantil de Catalunya.Són professionals que ja fan de mestres, tot i que sense tenir-ne el títol, ja que no és imprescindible. Volen tenir una millor formació i, també, lògicament, cobrar més. “Però no és una qüestió de diners sinó sobretot de vocació, perquè, si no ens agradés educar els nens, ja hauríem marxat. Hi ha molta precarietat”, diu.Estan desesperades, i prova d’això és que quan al febrer Universitats va rebutjar la seva proposta, van ocupar la conselleria i no van marxar fins que van arrencar la promesa que estudiarien el seu cas. De moment, encara esperen.

Creix la plantilla

• L’APLICACIÓ de la sisena hora a primària i l’augment de l’escolarització ha fet que, en els darrers dos anys, s’hagin incorporat a l’educació pública 8.054 docents, fet que suposa un increment del 16%.
• OPOSICIONS. Aquest any es convoquen 6.740 places més, de les quals 5.570 corresponen al cos de mestres.
• LA PLANTILLA actual de mestres, per a classes de 0 a 12 anys, a les escoles públiques és de 33.412. Del total, 9.182 corresponen a l’etapa d’infantil, que inclou dels 0 als 6 anys. A la secundària hi treballen 26.578 docents.

800 euros pot cobrar com a màxim un educador que treballi en una escola bressol pública. Si tingués el títol de magisteri, el sou hauria de pujar als 1.600.

Magisteri no apte per a les educadores
Un miler de professionals no poden estudiar aquesta carrera

UNIVERSITATS. Les educadores de guarderies públiques catalanes volen estudiar Magisteri però no poden. El motiu no és altre que l'exclusivitat que exigeix aquesta carrera, ja que el seu horari és de matí i tarda i, òbviament, les educadores treballen i no poden dedicar-se a aquests estudis. Es troben amb una barrera burocràtica infranquejable quan, paradoxalment, falten mestres. Les educadores demanen al Departament d’Universitats que elabori un pla especial per a poder accedir a la diplomatura, però no s'ha arribat a cap acord. Els nombres parlen per si sols si es té en compte que un educador que treballa en una guarderia pública guanya un màxim de 800 euros al mes, i un mestre amb la carrera de Magisteri hauria de cobrar 1.600.

Irene Balaguer, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

Calen més escoles bressol, però hi ha prou mestres?
– No, ni que tinguéssim les 30.000 places promeses, podríem cobrir-les. No hi ha prou mestres per fer més escoles bressol. També en falten a primària.
La Generalitat diu que n’ha contractat milers?
– No és suficient. I la cosa empitjorarà els propers anys, quan es jubili un gran nombre de docents, que podria arribar al 40% de la plantilla.
Llavors, aquests mil nous mestres serien necessaris?
– Sí. Són molt necessaris. Educació està molt interessada en què es puguin treure el títol. Qui s’hi oposa és Universitats. A més, han d’entrar a Magisteri el proper curs. El 2009-2010 ja no podran, perquè comença el pla de Bolonya i els estudis passen de 3 a 4 anys.

RECULL INFORMATIU

LA MORT D’UN NADÓ DESTAPA EL DESCONTROL DE LES LLARS D’INFANTS

EL PERIÒDICO – 2 ABRIL 2008
Un establiment de BCN amb llicència de ludoteca per a 10 nens acollia 30 menors Dues de les tres empleades del centre estaven en situació irregular a Espanya

FOTO: RUTH MARIGOT (AVUI)

La mort, per causes naturals, d'un nadó de quatre mesos, en un local que actuava amb llicència de ludoteca al barri d'Horta-Guinardó de Barcelona, va tornar a evidenciar ahir el descontrol de l'Administració sobre els establiments que fan de guarderia. La ludoteca, ara precintada, atenia diàriament una trentena de nens, quan havia declarat que tenia aforament per a 10, i les tres cuidadores, dues d'elles en situació il.legal a Espanya, no disposaven de cap tipus de titulació específica, segons les primeres investigacions de la policia autonòmica. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va recordar que des de l'any 2004 denuncia aquesta situació sense que la Generalitat hi hagi posat remei.
L'autòpsia, ordenada per un jutjat de Barcelona, va confirmar ahir el que s'havia apuntat inicialment, en el sentit que la criatura, que tenia una cardiopatia, havia mort arran d'un episodi de mort sobtada, dilluns al migdia.
El 2004, en l'informe anual que el Síndic de Greuges dirigeix al Parlament, ja s'alertava que la creixent demanda de places de guarderia havia generat "un gran descontrol" a l'hora d'obrir locals que oferien aquests serveis. Només un any més tard, en l'informe del 2005, es referia als principals dèficits detectats en aquest tipus d'establiments: "un nombre excessiu de nens per grup" i "les llargues jornades i el sou reduït" dels que hi treballen, qüestions totes dues que "tenen una incidència directa en la qualitat de l'atenció que reben els menuts".
El 2006, any en què un nadó va morir en circumstàncies idèntiques a les registrades ara en una ludoteca de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Ribó va subratllar que "la falta de supervisió administrativa" dels serveis que funcionen com a guarderies "col.loca els nens afectats i les seves famílies, majoritàriament desconeixedores de la falta de control d'aquests serveis, en una situació de desprotecció".
SUGGERIMENT
El Síndic deia que es tractava de serveis "il.legals". I per posar-hi remei, suggeria al Departament d'Educació que promogués la regularització administrativa de les ludoteques que acollien nens de forma prolongada i que els exigís el compliment dels mateixos requisits que es demanen a les guarderies autoritzades.
El Síndic de Greuges considerava que, malgrat que aquest tipus de serveis no disposen d'una autorització educativa, la conselleria "s'hauria d'implicar en la seva supervisió". Però aquest punt de vista no era compartit pels responsables d'Educació, que han negat que aquesta responsabilitat els competeixi.
Finalment, el mes de febrer passat, la Conselleria de Governació va presentar al Síndic "un document de bases" previ a la confecció de l'articulat que regularà l'activitat de les ludoteques. I ahir mateix, la portaveu del Govern de la Generalitat, Aurora Masip, va assegurar que la normativa es podria aprovar "abans de l'estiu".

Les ludoteques com a símptoma
DIARI AVUI - Xavier Bosch / Director

Un nen de quatre anys (ha de constar mesos-error tipogràfic Diari Avui) mor en una ludoteca d'Horta-Guinardó. Una mort natural però que, de cop i volta, comença a destapar un cúmul d'irregularitats que obliguen els Mossos a detenir-ne la propiètaria. Al Winnie The Pooh hi passaven l'estona trenta nens en lloc dels deu permesos, el local no reunia les condicions mínimes, les treballadores no tenien contracte i n'hi havia dues que tampoc no tenien el permís de residència. Res d'això ha tingut a veure amb la mort del nen, però sí que desvela un nyap inadmissible i al qual no es posa remei. És el cas d'un govern que es penja i no regula l'intrusisme en un sector que treballa amb el material més sensible de tots, els nens. Ara sí, el departament de Governació anuncia un decret per abans de l'estiu. La notícia és que sembla que va de debò. Ja tocaria, perquè el cas ja fa pudor i s'acosta molt a l'escàndol.
El govern no pot recordar-se de Santa Bàrbara només quan trona. En els últims anys, després dels desgraciats casos de les ludoteques de Vilanova i la Geltrú i de Sant Cugat, l'executiu ja va reaccionar de la mateixa manera que ara. Després de cada desgràcia ha anunciat que està enllestint, per al cap d'uns mesos, un decret per regular les ludoteques que ompli un buit legal que permet, encara avui, que es converteixin en escoles bressol encobertes. La veritat és que, en els casos precedents, han passat els mesos, han passat els anys i aquest decret ningú no l'ha vist. Senzillament, perquè no existeix. El tripartit, això sí, ha anat passejant el tema de les ludoteques per diversos departaments: va començar a Acció Social, Educació hi va dir la seva i ara és a Governació. Els uns pels altres ningú no ha fet els deures. Fins i tot el Síndic de Greuges els ha estat estirant les orelles, amb pocs resultats. Ara sembla que Joan Puigcercós sí que va deixar el decret a punt abans de fugir de la conselleria. Tant de bo. Fets, no paraules. Sisplau.

La directora d'una ludoteca de Vilanova serà jutjada per mals tractes
ELPERIODICO - J. G. ALBALAT - BARCELONA

Saray O. M. , la directora de la ludoteca El Món dels Barrufets, de Vilanova i la Geltrú (Garraf), serà jutjada per sis delictes contra la integritat moral i tres faltes de maltractament. El jutjat que ha investigat durant dos anys el cas ha acordat ara l'obertura de judici oral contra la imputada, que va ser denunciada el 2006 per una excuidadora per presumptes maltractaments als nens.
La titular del Jutjat d'Instrucció número 1 de Vilanova i la Geltrú, Maria Rocío Marina Coll, ha pres aquesta decisió després de rebre els escrits de qualificació de la fiscalia i de l'acusació particular. La jutge manté la llibertat provisional per a Saray O. M, alhora que l'ha requerit perquè presti en 24 hores una fiança de 3.340 euros per cobrir eventuals indemnitzacions.
El cas es va fer públic el març del 2006, quan l'excuidadora va denunciar el "tracte agressiu" que la imputada presumptament dispensava als nens, d'entre 7 i 3 anys. Per demostrar-ho, la noia va filmar la directora amb una minicàmera que va incorporar al botó dels seus pantalons i va entregar la gravació a la policia. Després es va procedir a la detenció de Saray O. M. L'exempleada va dir que ella va presenciar "crits, pessics i estirades d'orelles, insults i gestos violents".

Bebés en guarderías clandestinas
EL PAÍS - Barcelona / Madrid - 02/04/2008
Pisos y ludotecas se usan como centros ilegales ante la falta de plazas de infantil

La muerte de un bebé de cuatro meses en una ludoteca de Barcelona ha destapado la red de guarderías ilegales que prolifera en España con el crecimiento de la inmigración y ante la escasez de plazas de educación infantil. Cobran por cuidar niños todo el día en pisos o locales menos que en un centro regulado. También con menos garantías. Es la solución improvisada de familias que no tienen con quién dejar a los niños mientras trabajan. Son sobre todo inmigrantes de pocos recursos. A menudo, no les llega la información sobre las posibilidades educativas de sus hijos en España. Las plazas públicas de guardería, aunque sean pocas, se otorgan sobre todo por la renta familiar. Todos los niños, sea cual sea la situación legal de su familia, tienen derecho en España a la educación, pero la red pública y concertada sólo cubre la educación de los tres años en adelante.
* Detenida la directora del centro donde murió un niño
* El cuidado por vecinos, bajo la ley del silencio
La Plataforma 0-6 ha recogido 20.000 firmas para que se regule el sector
Hay 1,4 millones de menores de 3 años, pero sólo 270.000 están escolarizados
La Generalitat carece de una norma sobre ludotecas aunque prometió hacerla
Un 'aparcaniños' no está sujeto a ningún control por parte de Educación
En la actualidad hay 1,4 millones de menores de tres años en España, de los que sólo 270.000 están escolarizados. El 43% de las familias con niños en estas edades ha pedido una plaza en un centro de infantil, pero sólo la obtiene el 16,6%.
En Cataluña, para abrir una ludoteca (en teoría un local de juegos) sólo se necesita una licencia de actividad municipal. La Generalitat afirma que prepara una normativa. Ya aseguró lo mismo hace dos años cuando murió una niña de cuatro meses en un centro de Sant Cugat y cuando un juez ordenó cerrar una ludoteca en Vilanova i la Geltrú por el presunto maltrato a menores. "Preparamos una norma que estará lista antes del verano", según un portavoz de la Generalitat.
"No nos cansamos de repetir que las ludotecas no sustituirán nunca a las guarderías", señala un portavoz de la agrupación de ludotecas de Cataluña Atzar. Los menores de tres años deben acudir acompañados de un adulto. De lo contrario, "no se puede considerar" una ludoteca. "Nuestro objetivo no es cuidar niños en ausencia de sus padres, sino permitirles disfrutar de unas horas relajadas de juego acompañados de sus hijos", señala la patronal catalana. Pero algunas ludotecas operan de hecho como guarderías y a precios más bajos. Dos de ellas, consultadas por EL PAÍS, cobran entre 250 y 350 euros, cuando las guarderías privadas rondan los 400. Eso sí, a diferencia de las escuelas infantiles, sin control alguno por parte de Educación. Para las escuelas infantiles, un caso claro de competencia deseal.
En Madrid, el Ayuntamiento distingue entre ludotecas y centros de recreo infantil. Las 21 ludotecas municipales, gestionadas por la Cruz Roja, son "espacios socioeducativos que a través de juegos y dinámicas de grupo pretenden transmitir hábitos saludables". Sus responsables deben tener la formación de monitores de animación o educadores sociales y sólo pueden entrar menores de 6 a 17 años. Los centros de recreo infantil están menos controlados. No hay un censo. El Ayuntamiento supervisa la concesión de la licencia de actividad. Una ordenanza municipal aprobada en 1998 establece las condiciones "higiénico sanitarias y técnicas" de los establecimientos, según la normativa, que "de forma esporádica" atienden niños. Un cuidador con titulación de técnico especialista en jardín de infancia "o equivalente" debe custodiar cada sala.
La regulación queda al arbitrio de cada región, algo que no convence a la Plataforma Estatal por la Defensa de 0-6, un organismo que vela por la educación infantil. Ya han recogido 20.000 firmas para exigir al Gobierno que regule cualquier tipo de centro en el que los padres dejen a sus hijos al cuidado de otras personas. "Me da igual cómo los llamen; ludotecas, cangurotecas, casas amigas, ... esos nombres camuflan la falta de cobertura de plazas de calidad y una buena oferta", según Alicia Alonso, portavoz de la plataforma. Ella los llama "aparcaniños" y denuncia que "se les exige lo mismo que para abrir una cafetería, aunque se encargan de las criaturas más vulnerables", añade. "Es gravísimo que el Ministerio de Educación no ejerza ningún control sobre este tipo de establecimientos".
Esta información ha sido elaborada por Sebastián Tobarra (Barcelona), Pilar Álvarez y Susana Pérez de Pablos (Madrid).

El cuidado por vecinos, bajo la ley del silencio
Francia reguló hace décadas los pisos canguro
S. P. DE P. / P. A. - Madrid - 02/04/2008

Francia financia desde hace décadas un servicio por el cual las mujeres que no trabajen pueden cuidar en su casa entre cuatro y seis niños o acudir a atenderlos a otros domicilios particulares. Este sistema funciona sobre todo en ciudades, como París, en las que faltan plazas de educación infantil. Este servicio es exclusivamente para antes de la edad de escolarización obligatoria y se empezó a crear a raíz de la llegada masiva de las familias de los inmigrantes en la década de los setenta del siglo pasado.
En España apenas hay datos, pero sólo en los últimos tres años la oficina del Defensor del Menor de Madrid ha recibido más de cinco denuncias sobre pisos utilizados como guarderías ilegales. "Las guarderías pirata son locales sin control que normalmente están situados en zonas donde residen muchos inmigrantes", explica Arturo Canalda, Defensor del Menor de la Comunidad de Madrid. Las familias dejan los niños al cuidado de otros vecinos por unos 50 euros al mes, detalla Canalda. "Es difícil detectarlos porque impera la ley del silencio", protesta el Defensor, quien reclama la colaboración de los ciudadanos y de las fuerzas del orden.
Colaboración ciudadana
"El trabajo de las policías locales es muy importante, pero sólo pueden actuar a raíz de la denuncia de alguien", añade. Una vez localizados, resulta complicado demostrar la actividad clandestina. "Ha habido casos en los que hemos conseguido que la policía acudiera al piso, pero no ha podido demostrar que existiera una relación mercantil", señala. Y añade el problema de fondo: "La educación infantil tiene un grave problema de falta de plazas".
"Este tipo de centros en pisos proliferan tanto en Madrid como en Barcelona", asegura Carmen Ferrero, miembro de la junta de portavoces de escuelas infantiles de Madrid. Ferrero también cree que existe "una clara vinculación" entre la actividad clandestina y la escasez de plazas educativas para menores de tres años.
La junta de portavoces madrileña, formada por una veintena de trabajadores de centros públicos elegidos por votación, reclama además un registro público en el que se inscriban y controlen las escuelas infantiles privadas, las ludotecas y todo tipo de centros de recreo.
Canalda prepara un documento de "requisitos mínimos" que espera concluir antes del verano y que evite que la regulación de este tipo de locales "quede exclusivamente al arbitrio de cada ayuntamiento". Propone fijar un número máximo de menores por local, establecer dimensiones mínimas y una formación específica para los cuidadores.
Lola Abelló, presidenta de la confederación de padres laica Ceapa, conoce bien el problema: "El mundo del 0-3 ha estado poco cuidado. Y ahora hay un problema social real. Las guarderías se tardan en construir y la sociedad va más rápido que las respuestas educativas". "Hay que buscar soluciones, y aunque sea un tema también asistencial, deben ser lo más educativas posible. Pero el objetivo es que haya una plaza gratuita para cada niño", concluye.

LUDOTECAS O APARCAMIENTOS
LA VANGUARDIA 3 ABRIL 2008

La muerte de un niño de cuatro meses en una L guardería del distrito barcelonés de Horta-Guinardó que carecía de permiso de apertura y funcionaba como falsa ludoteca ha puesto en evidencia la falta de regulación de las instalaciones específicamente destinadas a espacio de juegos infantiles. El caso también ha puesto el foco en los peligros del intrusismo de quienes aprovechan la confusión legal para ofrecer aparcamientos para niños, que no ofrecen las necesarias garantías profesionales.
Ante la carencia de centros públicos, muchos padres se ven obligados a recurrir a locales al margen de toda normativa para poder atender sus obligaciones laborales, lo cual alimenta toda suerte de picaresca. En estos momentos, no se dispone de un registro de ludotecas, extremo que complica el abordaje y prevención de situaciones anómalas.
Ante esta grave noticia, el Govern de la Generalitat ha comunicado que tiene previsto aprobar, antes del próximo verano, un decreto sobre ludotecas, ámbito que está bajo la jurisdicción del Departament de Governació. Este decreto separará normativamente el servicio de ludoteca del servicio de guardería y, asimismo, establecerá una serie de categorías, haciendo énfasis en las diferentes edades de los usuarios. El sector tendrá un plazo para adaptarse a los requisitos del decreto. Parece probable que bastantes instalaciones, hoy en funcionamiento, deberán clausurar sus actividades porque no podrán ser reconocidas ni como ludotecas ni como guarderías.
Es de lamentar que la administración autonómica no haya sido más ágil y haya estado más atenta ante esta realidad que atañe a la salud y seguridad de los más pequeños. Para muchas familias, no es fácil compaginar los horarios laborales y el cuidado de los hijos y, en no pocas zonas, las únicas alternativas son, a menudo, ciertos establecimientos que acaban constituyendo tristes y dudosos aparcamientos infantiles.
Un caso anterior, ocurrido en Vilanova i la Geltrú y que pronto será llevado a juicio por presuntos malos tratos y delitos contra la integridad moral, hizo saltar las alarmas en su momento. Por su parte, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, hace tiempo que reclama que esta actividad encuentre un acomodo legal que evite los fraudes y las prácticas que ponen en riesgo la integridad y educación de los niños. También Atzar, entidad que agrupa ludotecarios y ludotecas de Catalunya, se ha expresado en el mismo sentido.
Confusión terminológica, contratación ilegal, falta de preparación técnica y locales clandestinos y poco salubres constituyen un panorama caótico que, paradójicamente, se ofrece para cuidado de la infancia. Un país como Catalunya, con una larga y acreditada experiencia en el campo de la educación en el tiempo libre, donde existen múltiples entidades de prestigio dedicadas a estos menesteres, debe atajar inmediatamente este desorden que, como es lógico, despierta la inquietud de las familias.
En bien de las muchas guarderías y ludotecas que desarrollan su labor con altos niveles de excelencia, la administración catalana debe dar prioridad máxima a este asunto, poniendo todos los recursos necesarios y coordinando esfuerzos con los ayuntamientos y entidades vecinales. Ordenar el sector, prevenir malos usos y vigilar sobre el terreno son acciones que deben acometerse con urgencia.

NEGRAS GUARDERIAS
EL PAÍS - 03/04/2008

Con cierta frecuencia los términos nuevos esconden un fraude, y con más frecuencia todavía, en la sociedad española tiene que ocurrir una desgracia para que las leyes, siempre por detrás de los acontecimientos, corran a remediar lo irremediable. Ambas fatalidades se han reunido en el desdichado caso del niño de cuatro meses muerto en una ludoteca, palabra perseguible por lo criminal en la corte suprema del lenguaje. Dicen que una ludoteca es un espacio donde los niños menores de tres años juegan en la piscina de bolas o en toboganes de plástico bajo la mirada próxima de sus padres y más lejana de un cuidador o responsable durante un rato que no debería exceder el par de horas. Pero en realidad una parte de las ludotecas encubren una pesadilla: son pisos o locales inhóspitos donde padres sin recursos, obligados a trabajar por salarios de subsistencia, tienen que aparcar a sus hijos al cuidado -es un decir- de personas sin preparación. La extrema necesidad ha propiciado el crecimiento al margen de la ley de este tipo de negocio, donde los beneficios se obtienen a costa del hacinamiento y maltrato de los niños.
La muerte del bebé en una de estas guarderías negras de Barcelona sitúa a los responsables políticos ante el espejo de una negligencia insoportable. Se sabe desde hace tiempo que faltan plazas de guardería en España y que la entrada masiva de inmigrantes acabaría por convertir uno de tantos problemas sociales, grave pero no imperativo, en un drama espeluznante del siglo XXI que recuerda los oscuros retratos dickensianos de la infancia explotada y humillada.
Existe una clara relación, aunque según parece inadvertida, entre la pertinaz competición por bajar impuestos, que en definitiva equivale a desactivar la red de servicios públicos y el brote de tragedias cotidianas que descubren zonas de pauperización social por debajo de la España próspera de los últimos 12 años. Estallan súbitamente como fogonazos de miseria. La tarea de las administraciones públicas era evitar esa degradación de los servicios públicos; una vez que han fracasado, al menos que no vuelva a repetirse.

LA REGULACIÓ DE LES LUDOTUQUES JA NO POT ESPERAR MÉS
EL PUNT - 7 ABRIL 2008 - EDITORIAL

La mort d'un nadó, per causes naturals, va destapar la setmana passada un altre episodi d'irregularitats en una ludoteca que funcionava com a guarderia emparant-se en el buit legal que envolta aquests establiments. Segons fonts policials, al local, situat al districte barceloní d'Horta-Guinardó, hi havia més nens del que és recomanable, i eren atesos per personal sense cap mena de titulació. La situació no és gens nova. No cal mirar gaire enrere per trobar-ne de semblants. I un repàs de les hemeroteques fa evident que, immediatament després de cadascun dels casos, ha aparegut el compromís de la Generalitat per normalitzar la situació de manera urgent.
L'aprovació del decret que ha de regular el funcionament de les ludoteques ja acumula un retard de dos anys. Durant aquest temps, l'elaboració del document s'ha encarregat a diversos departaments, que no n'han acabat de treure l'aigua clara. El de Governació, que és el que ara té l'esborrany sobre la taula, es compromet a aprovar-lo abans de l'estiu, i seria bo que ho fes. Perquè qualsevol altre retard superaria amb escreix la barrera del que ara ja és injustificable.
El govern no ha donat fins ara gaires pistes sobre el contingut d'aquest darrer esborrany, que s'afegeix al que ja l'any 2006 es va comentar des del Departament d'Educació. Governació s'ha limitat a explicar que el decret inclourà la creació d'un registre de ludoteques. Actualment, ni tan sols no es tenen dades relatives al nombre d'establiments d'aquest tipus que funcionen al país. Tot plegat reforça la necessitat de donar la màxima prioritat a l'aprovació d'aquest decret. Una qüestió tan sensible com la cura dels infants de menys de tres anys no hauria de poder quedar ni un dia més a les mans de la improvisació que fins ara ha marcat el funcionament d'alguns d'aquests establiments

EN LA "BEBETECA" DE OCHO A OCHO
Las ludotecas que operan como escuelas infantiles ofrecen cuidados de 12 horas al día sin control legal
EL PAÍS - J. P. / M. R. S. - Madrid - 11/04/2008

"No hay problema. Puede traer al niño de ocho de la mañana a ocho de la tarde ininterrumpidamente". Quien responde es la encargada de una ludoteca, que también anuncia su condición de bebeteca, situada en una céntrica avenida de Torrejón de Ardoz, una población de Madrid de 113.200 habitantes con un alto índice de parejas jóvenes e inmigrantes.
Este "centro educativo", como se autodenominan para eludir la definición de "escuela infantil" -que exige más requisitos y sobre todo mejores y más caras instalaciones para obtener licencia de apertura- no es más que uno de los aproximadamente 500 locales de recogida de bebés -la mitad de los existentes- que los expertos calculan que están funcionando ilegalmente en Madrid.
Fuentes de la consejería de Educación no ven la cifra "disparatada". Tampoco la entiende alejada de la realidad el director general de Acade, la patronal más representativa del sector de la enseñanza privada de cero a tres años, quien no obstante matiza que es tal el "barullo legal" existente en el sector que resulta imposible fijar cifras con precisión.
Esta maraña a la que se refiere Javier Hernández incluye una normativa para las escuelas infantiles públicas, otra para las escuelas infantiles privadas (unificada el pasado 14 de marzo); otra distinta para las guarderías, para las ludotecas y para los grandes colegios que cubren todo el ciclo educativo no universitario.
No sólo las ludotecas son ilegales. Según el informe de la Universidad de Vic, existen decenas de empresas que disponen de zonas para cuidar a los hijos de sus trabajadores sin permisos específicos. También otros muchos centros que sólo tienen licencia municipal de actividad.
En estas condiciones, ¿pueden los padres estar tranquilos con la asistencia recibida? Como tantas otras, la ludoteca de Torrejón ofrece desayuno, merienda y un pequeño almuerzo con zumo y galletas a mediodía para alimentar a los bebés durante todo el día. También "una gran variedad de actividades". Todo por unos 300 euros al mes más los 150 que cuesta la matrícula anual.
En el centro aseguran que reciben inspecciones sanitarias del Ayuntamiento (pero no las de Educación, que examinaría las condiciones del centro). Para mayor tranquilidad de las madres - "así saben qué come el niño y en qué cantidades", argumentan- han renunciado al catering que les ha servido durante los últimos años. En su lugar, "las mamás tienen que traer el tupper con la comida para los niños, el filete, el puré...", explican. "Nosotros lo guardamos en la nevera y luego lo calentamos".
¿Cabrán en la nevera de esta ludoteca las tarteras de los 21 niños que, aseguran, hay en el centro además del pan de molde, los zumos, la leche, los batidos y la mantequilla de la merienda?

ALGUNAS AUTONOMÍAS REVISAN LA MALA SITUCIÓN DE SUS

EL PAÍS - A. M. / C. M. - Palma / Zaragoza - 12/04/2008

Algunas comunidades, como Baleares o Aragón, admitieron ayer que tienen funcionando escuelas ilegales para los niños menores de tres años, como revela el informe realizado por la Universidad de Vic por el encargo del Ministerio de Asuntos Sociales, en base a datos oficiales
lo atribuyen a gestiones anteriores y aseguran que los centros están siendo revisados. Otras, como Andalucía y Madrid, no quisieron ayer pronunciarse sobre esta cuestión. Este estudio solicita, entre otras cuestiones, que el Ministerio de Educación elabore unos "requisitos mínimos comunes para toda España" que garanticen la calidad de estos centros, sobre todo, de los privados.
Un portavoz del ministerio aseguró ayer que "no está previsto hacer esos requisitos" puesto que la ley en vigor (promovida por los socialistas) lo deja en manos de las comunidades, pero añadió que "no es una puerta cerrada".
Un sector abandonado
Baleares -una de las 10 comunidades que reconoce tolerar guarderías ilegales, según el estudio de Vic- fue ayer de las pocas que dio la cara. "Estamos intentando arreglar un sector abandonado porque no se hacía cumplir la ley, llevamos ya 18 años de retraso ya que la reglamentación es de 1991", manifestó la consejera de Educación de Baleares, Bárbara Galmés, del PSOE. "En la etapa
anterior no se quería molestar a nadie y no se hacía nada en este caso". Balmes afirma que el actual Gobierno ha mejorado la situación. "En ocho meses se ha pasado del 23% de guarderías privadas autorizadas y al 73%", asegura. Baleares tiene listo un decreto de mínimos para el sector, pactado en el Consejo Escolar y por el Consejo Consultivo, que da un plazo de adaptación global de tres años.
En Aragón, desde 2005 se han abierto cuatro expedientes a centros que eran ludotecas y que funcionaban como guarderías, los problemas eran de horario o por tener "menores y nunca graves, como los accesos, locales o falta de personal cualificado", según señaló ayer un portavoz de la consejería. En Aragón existe una red de casas canguro que funcionan en los pueblos más pequeños (de menos de 5.000 habitantes casi todos) en las que colaboran los Ayuntamientos. En estos momentos, según portavoces del Gobierno se está procediendo a su adaptación.

GUARDERIA CLANDESTINA EN EL 5º D
Centenares de pisos operan como centros irregulares para cuidar bebés - Los locales, fuera del control de la Administración, no cumplen los requisitos mínimos
EL PAÍS - P. ÁLVAREZ / M. R. SAHUQUILLO - Madrid - 13/04/2008

"Guardería en la 1ª planta. Llamar al timbre". El cartel luce sobre el quicio de un oscuro portal en una calle estrecha de Puente de Vallecas (Madrid). Una mujer latinoamericana de unos 50 años abre la puerta. Un niño la sigue todo el tiempo. No hay más adultos en la casa.
* El neoliberalismo de Aguirre alcanza a los bebés
"Ya que cuido de mi niño gano algo de dinero con otros", admite una mujer
Una niña de cuatro meses duerme sola en una habitación cerrada
El piso, un primero sin ascensor de unos 40 metros cuadrados, se reparte en tres habitaciones y un pequeño habitáculo con dos retretes para bebés y un lavabo de adultos. Una valla coloreada de un metro y varios juguetes distribuidos por el suelo demuestran que el recibidor hace a la vez de despacho y parque infantil. La sala intermedia es el aula principal. En la habitación del fondo, que permanece cerrada, duerme un bebé de cuatro meses en un capazo. Está en el suelo, junto a tres cunitas. El colchón de una está raído. Ante la cara de sorpresa, la dueña se justifica: "Sólo la usamos para que duerman los bebés, luego los juntamos a todos en la otra sala".
Todas las ventanas están cerradas. En esta "guardería" no hay patio ni cocina. La dueña explica que cuidan de 12 niños. Carece de lavabos infantiles, de despacho aislado o de los dos metros mínimos por menor que exige la normativa autonómica de la Comunidad de Madrid. Este lugar, visitado por EL PAÍS el pasado viernes, es sólo un ejemplo de los centenares de guarderías ilegales abiertas por toda España. Locales que escapan del control de las administraciones en los que los menores pueden permanecer hasta 12 horas. Pisos-guardería, ludotecas (locales de juego) o empresas en las que se cuida sin autorización a los hijos de los trabajadores.
La Administración lo sabe. Un informe de la Universidad de Vic encargado por el Ministerio de Asuntos Sociales a petición de la Comisión Europea, revela que 10 autonomías -Andalucía, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Cantabria, Castilla y León, Madrid y el País Vasco- conocen la existencia de estas guarderías irregulares. Además, al menos cinco comunidades y Ceuta reconocen que tienen cerca de 400 centros privados que no han sido autorizados por la Administración porque incumplen los requisitos mínimos. Un submundo al que se ven obligados a recurrir muchas familias ante la carencia de plazas para una escuela infantil pública -faltan unas 350.000- y los precios desorbitados de muchas guarderías privadas. La media en una ciudad como Madrid está en 400 euros al mes, según Acade (Asociación de Centros Autónomos de Enseñanza Privada).
En el piso de Vallecas, que hace medio año albergaba una autoescuela, cobran 200 euros por niños de más de un año y 240 por bebé. A esta tarifa se suman los 25 euros que hay que pagar por el babi rojo y blanco que ninguno de los dos pequeños que están en el centro lleva, además de otros 25 de la cuota trimestral de material. Cuidan niños de siete de la mañana a seis de la tarde. "Una auxiliar y una educadora cuidan los niños y tenemos catering", asegura la dueña.
Otra puerta se abre en una vivienda familiar del sur de Madrid. Una supuesta madre busca una solución "rápida y barata" para Lucas, su bebé de 23 meses. La propietaria del piso, situado en el 5º D, recela de la visita. "¿Quién la envía?". Quiere conocer a la persona que ha informado del lugar. Al fondo del pasillo, en el salón de la vivienda, dos niños pequeños asoman la cabeza. Entre el sonido de la televisión encendida, se identifica a un tercer bebé. Huele mucho a comida. Ante la insistencia de la supuesta madre desesperada, uno de los hijos de la propietaria del piso señala: "Pero le tendrá que pagar usted algo a mi madre porque ha habido gente a la que le hemos cuidado los niños y luego no nos ha pagado". No cierran ninguna tarifa. Quedan en volver al apartamento, que ya fue inspeccionado por la Policía Municipal hace un año sin éxito. Confirmar la infracción es complicado. Implica demostrar que existe un intercambio económico. Algo que no siempre deja rastro.
La familia que vive en un bajo de otro barrio obrero de Madrid lo sabe. No sueltan prenda. A pesar de que sus vecinos aseguran que esta casa funciona como guardería clandestina desde hace meses. "Las madres dejan a los críos por la mañana y vienen a recogerlos por la tarde", afirma una señora en el portal. Sin embargo, cuando se abre la puerta, la propietaria lo niega varias veces. Han recibido al menos en una ocasión la visita de la policía. Tanto la mujer, desconfiada, como otros dos familiares que salen al rellano parecen tener la respuesta preparada. "Aquí cuidamos sólo a los niños de nuestra familia, es que tenemos varios", se excusa la más joven.
Puede que el hijo de un mes y medio de Carmen, boliviana de 26 años, termine en uno de estos pisos-guardería. Lo gestionaría ella misma en su propia casa. Hace ya tres años que llegó a España y aún no tiene papeles. "No encuentro trabajo y menos ahora con el niño. Si lo encontrase tampoco me podría permitir llevar al bebé a una guardería...", dice apurada. Carmen sigue el ejemplo de su amiga Lourdes que cuida a cinco pequeños en su casa. "Ya que tengo que quedarme cuidando a mi niño gano algo de dinero con otros", concluye Carmen.
Este tipo de pisos suelen cobrar unos 150 euros al mes con comidas incluidas, según Eduard Sanginés, miembro de la Asociación de Cooperación Bolivia España (Acobe). Conoce bien el sistema. Su hija nació en enero pero hasta septiembre no podrá optar por una plaza en una guardería pública. Teóricamente podría incorporarse en cualquier momento, pero no hay plazas. Tanto su mujer como él trabajan. Todavía no saben qué van a hacer con la niña.

¿ES REALMENT IRRELLEVANT LA DESPESA EDUCATIVA?

EL PAÍS - JORGE CALERO 31/03/2008

IMATGE: EBM PESCALLUNES - SANT FELIU PALLAROLS

La publicació dels resultats del programa PISA de l'OCDE, el passat mes de desembre, va traslladar a l'opinió pública la discussió sobre els determinants dels resultats educatius. En el nivell micro, ha quedat ja suficientment difosa la transcendència, a l'hora d'explicar com puntuen els alumnes en PISA, dels factors socioculturals associats amb la família i l'entorn dels alumnes. També en el mateix nivell, s'ha exposat en els mitjans de comunicació la importància que tenen els companys d'aula i de centre en el procés d'aprenentatge i, per tant, en els resultats finals que apareixen en PISA. Els efectes provocats pels companys (peer-effects) són especialment importants en un context com l'espanyol, on la segregació educativa -en bona amidada reflex de la segregació urbana- constituïx un problema central del nostre sistema educatiu. El coneixement per part de l'opinió pública dels dos aspectes que he esmentat fins al moment ha millorat substancialment pel que fa a fa pocs anys. Bona part de les millors polítiques que assenyala l'OCDE exigeixen pressupostos addicionals

Bona part de les millors polítiques que assenyala l'OCDE exigeixen pressupostos addicionals Coincidint també amb la difusió dels resultats de PISA, en diversos articles s'ha donat èmfasis a la idea que la despesa educativa presenta una relació molt tènue o nul·la amb els resultats educatius dels joves. Aquestes argumentacions, referides als determinants macro del rendiment, han tingut en ocasions una acollida favorable per part de responsables polítics d'algunes comunitats autònomes, que han vist legitimat el seu recel davant les polítiques que suposen una expansió de la despesa educativa. Volgués exposar en aquestes línies com, al meu judici, la relació entre despesa i resultats educatius ha de ser considerada amb major atenció, superant aproximacions que considero excessivament esquemàtiques. En efecte, si bé l'anàlisi dels resultats de PISA duu immediatament a bandejar una visió ingènua de l'efecte de la despesa educativa com panacea contra tots els mals dels sistemes educatius, és necessari introduir suficients matisos en l'argumentació com per a no anar a parar a l'extrem oposat i passar a considerar inútils els esforços pressupostaris en el terreny educatiu. Destacaré aquí tres d'aquests matisos:
1) La despesa educativa com condició necessària però no suficient. Sol ser necessari efectuar elevats nivells de despesa per a arribar a resultats de PISA per sobre de la mitjana (estalvi en l'excepcional cas d'alguns països ex-socialistes com Hongria, República Txeca i Eslovènia, on el desenvolupament del sistema educatiu durant les generacions anteriors va anar particularment intens) però aquests nivells de despesa no resulten suficients per a arribar a bons resultats si no es reuneixen una sèrie de condicions addicionals. Si ens referim a les competències científiques analitzades en PISA-2006, alguns casos cridaners en aquest sentit són els d'Estats Units o Itàlia; aquesta última, amb una despesa per alumne en educació secundària -en paritats de poder de compra- major en un 17% a l'espanyol obté una puntuació de 475 punts, divuit per sota de la mitjana espanyola.

2) La despesa educativa com instrument impulsor de l'equitat i la cohesió social. Els programes educatius que exigeixen despeses addicionals no afecten per igual al conjunt dels usuaris del sistema. Pensem, per exemple, en els programes compensatoris. Els resultats d'aquests programes, quan són positius, permeten incrementar els resultats educatius de col·lectius no necessàriament nombrosos, però especialment mereixedors d'atenció a causa de motius vinculats amb l'equitat i la cohesió social. La despesa educativa pot no traduir-se, en aquest cas, en una gran elevació de la puntuació mitja de PISA, però sí en una elevació moderada de les puntuacions de col·lectius objectius de programes concrets de despesa. El que tals programes no suposin elevacions notables dels resultats d'un país no els fa, per tant, perdre en absolut legitimitat.

3) La despesa educativa com necessitat defensiva. Els objectius de les polítiques de despesa educativa se situen sovint a abordar necessitats educatives apressants, com les derivades de la immigració i de la segregació escolar. Tenim un exemple clar, en el cas espanyol, en els "pactes educatius" signats en els últims anys en diferents comunitats autònomes. Difícilment es poden descartar com irrellevants o poc eficaces aquests programes de despesa simplement perquè no contribueixin a millores espectaculars del rendiment en PISA. Podem trobar-nos davant una necessitat "defensiva": Fins a quins nivells cauria el rendiment educatiu en els pròxims anys de no aplicar programes actius que impliquen despesa educativa?

Resulta bastant clar, pel que sabem, que els millors resultats educatius els obtenen les poblacions la generació anterior de les quals ja va tenir un bon resultat educatiu. No obstant això, aquesta afirmació no hauria de dur-nos a una passivitat en les polítiques educatives ja que també sabem que, encara que sigui amb rendiments decreixents, les polítiques educatives poden ser eficaces. Pensi's, per exemple, en les polítiques educatives recollides com "bones pràctiques" en el recent informe de l'OCDE No Habiti Failures. Tingues Steps to Equity in Education i tingui's en compte que cinc de les 10 polítiques recollides en l'informe exigeixen esforços pressupostaris addicionals. Considero, en suma, que l'èmfasi que s'ha donat a la falta de connexió entre despesa educativa i resultats educatius podia haver estat una bona cridada d'atenció, fa uns anys, davant posicions ingènues. En l'actualitat, no obstant això, hauríem de passar a una fase més avançada del debat. D'aquesta manera, potser no correm el risc de situar-nos en posicions excessivament esquemàtiques i acabar llençant al nen amb l'aigua del bany.

Jorge Calero és catedràtic d'Economia Aplicada en la Universitat de Barcelona.

EN MINIATURA - AVUI - 20 FEBRER 2008 - Pel darrere

Abans els polítics es feien fotos amb algun nen. Ara aposten, tard i malament, per subornar els pares. Llàstima que quan s'omplen la boca de promeses de futur ens recorden les greus mancances del present.

Carles Capdevila / carles.capdevila@gmail.com
IMATGE: SHARON M. STEINMAN / AP

No penso parlar de la vergonya aliena que provoca sentir com prometen places de llars d'infants de cent mil en cent mil en la subhasta de la precampanya, perquè és tan ofensiu que em podria fer caure en la provocació, i em conec. Tampoc em ve de gust lamentar que la puericultura sigui vista socialment com una cosa menor, com si la mida de les persones fos proporcional a la responsabilitat d'educar-los. Ni penso dedicar l'article a insistir en la reivindicació de sous dignes per a les mestres d'escola bressol, perquè no només hi ha en joc la seva dignitat, també hi és la nostra. L'alçada moral i l'ambició d'un país es mesuren en part amb el preu que paguem i el reconeixement que donem als que formen els catalanets i catalanetes del futuret.
Voldria fer un article optimista i alegre, d'elogi sincer i apassionat a una feina tan vocacional com la de les professionals de l'escoleta, que és com n'hem dit a casa d'allò que abans se'n deia guarderies. Solen ser noies i joves i els sol encantar la seva feina. Tot un privilegi per a la societat, i un mèrit només imputable a les criatures, aconseguir que algú s'aixequi contenta de dedicar tot el sant dia a canviar bolquers de dos en dos, mocar nens de tres en tres, donar farinetes de quatre en quatre i encomanar-se virus intestinals cada cinc minuts.
Es mereixen un text positiu on pugui remarcar l'entusiasme amb què escriuen notetes a la llibreteta de la motxilleta per anunciar-nos que ha arribat la primavera i portem una planteta, la paciència amb què anoten el nombre de deposicions del nen i la textura, la saviesa amb què toregen les ansietats i histèries dels pares i mares, i la subtilesa amb què aprofiten la reunioneta on ens tenen assegudets a la cadireta amb rampeta a les cametes per dir-nos que tallem les ungletes dels nens més sovint, per evitar que la sang arribi al riuet.El problema és que, en el fons, em fa tanta rabieta el menyspreuet amb què desmoralitzem un col·lectiu d'educadores que arrisca cada dia per ajudar-nos a fer créixer la canalla en una edat tan crítica que em vindria de gust fer servir parauletes més gruixudetes, en lloc de posar el punt final dient que no hi ha dret i que caldria castigar alguns responsables de cara a la paret i fer-los pam-pam al culet.

FOTOGRAFIES MANIFESTACIÓ VAGA 14 FEBRER

PANCARTA DEL COL·LECTIU

CAPÇALERA DE LA MANIFESTACIÓ

MANIFESTANTS PEL 0-3 HI ÉS !

LLARS D'INFANTS DEL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ AMB LES FAMÍLIES, PER L'ESCOLA 0-6 PÚBLICA !

PANCARTES DE LES ESCOLES BRESSOL DE L'IMEB I

PANCARTA DE LES ESCOLES MUNICIPALS DE L'IMEB

QUI GARANTIRÀ EL NOSTRE DRET DE VAGA?

EL PUNT, 23 FEBRER 2008 - JORGE LÓPEZ. SANT BOI DE LLOBREGAT (BAIX LLOBREGAT)

En la manifestació contra les bases de la futura llei de l'educació de Catalunya, hom hi va poder veure força pancartes amb fotografies de mestres que no havien pogut acudir a la protesta perquè els havien obligat a romandre als seus centres per complir els serveis mínims abusius que havia dictat a última hora el Departament d'Educació. L'equip de Maragall va intentar limitar així l'evidència de l'èxit de la convocatòria. Tot i que suposo que ho va fer adduint les mateixes raons que s'acostumen a fer servir en aquests casos: no perjudicar els usuaris i garantir les condicions mínimes necessàries perquè els professors que així ho volguessin poguessin fer efectiu el seu dret a no seguir la vaga. Si més no, aquestes són també les raons que van fer valer algunes direccions de centres de secundària –potser degudament aconsellades– per no convocar claustres o reunions conjuntes de treballadors on es discutís obertament sobre la nova llei i la conveniència de fer l'aturada.
I, ves per on, aquest comportament murri del departament i les autoritats acadèmiques s'assembla força al que ha fet servir l'Església al llarg de la seva reeixida història: quan els seus plantejaments no són majoritaris en la societat, s'afanya a demanar-hi llibertat perquè les persones puguin actuar en consciència; en canvi, quan ha estat hegemònica i ha tingut la paella pel mànec, no ha mostrat gaire condescendència amb els que tenien opinions diferents.
Així, quan estigui aprovada la nova llei i els directors dels centres escolars tinguin la capacitat de contractar o deixar de contractar professors, o de cercar vies per pagar menys a treballadors que fan la mateixa feina, i es respiri als centres la precarietat, la competitivitat, la insolidaritat, les pressions i les coercions laborals pròpies de les petites i mitjanes empreses, algú creu que, en el cas que algun col·lectiu de professors encara pugui i gosi de fer una aturada per reivindicar millores laborals, el departament i les autoritats acadèmiques es mostraran tan escrupolosos a l'hora de garantir el dret de vaga com ho han estat fa poc per garantir el dret dels professors a no fer vaga? Més aviat, el Departament es farà l'orni i dirà als vaguistes que les seves condicions laborals són competència de les direccions de cada centre de treball, com acaba de dir el Departament de Sanitat als metges dels ambulatoris que han fet una aturada per protestar per l'elevat nombre de pacients que han d'atendre cada dia. Fins i tot, arribat el cas, serà tan improbable que pugui triomfar una vaga d'ensenyants en un ambient tan hostil, que al Departament tampoc no li caldrà de fer servir ja els mitjans de comunicació públics, els sociòlegs de torn o les enquestes per descarregar l'artilleria pesada de l'opinió pública sobre tots els nostres caps.

CARTA ALS MESTRES I FAMÍLIES

Com a mestra d'Escola Bressol però també com a mare d'una nena que hi va, i que per tant acaba d'entrar en el sistema educatiu, penso que és important que coneguem i ens informem del que suposarà la nova llei d'educació i els aspectes que pretén regular, descrits en les “Bases per a la Llei d'Educació de Catalunya” (consultables a www.gencat.cat/educacio).

Com a educadora penso que aquest llei no és bona:

l perquè aquesta etapa (la dels nens i nenes de 0 a 3 anys) no hi és contemplada com a etapa educativa i per tant pot ser regulada fora d'aquest conselleria (potser a la de salut, o a la de benestar social, amb caràcter purament assistencial).
l perquè, encara que és cert que manquen moltes places d'Escola Bressol, cal fer-les, però amb cara i ulls, respectant (com a molt) el decret de màxims i mínims (Reial Decret 1004) existent (pel que fa a metres quadrats, ràtios infants-educadores, titulacions dels mestres que hi treballen...), i cal fer-les evitant l'externalització (quasi sempre privatització) dels serveis que afecten a les Escoles Bressol (empreses subcontractades de cuines i càterings, empreses subcontractades de monitoratges, empreses subcontractades de neteja...), i evitar per damunt de tot l'externalització, cada vegada més preocupant, de tota l'escola (empresa subcontractada que munta un “equip educatiu”, quedant-se un percentatge del pressupost pel mig), fet que ja està succeint en molts ajuntaments del país agreujant la qualitat de l'Escola Bressol.
l perquè a les mestres i educadores que treballem cada dia amb els infants i joves, ningú es ha preguntat ni consultat a l'hora de plantejar les bases per a la nova llei i encara menys per a plantejar-la.
l perquè les bases de la nova llei en cap moment parla d'equips educatius, d'Associació de pares i mares, d'una escola democràtica... i si que ho fa en termes de mercat, de rendibilitat i de competitivitat

i com a mare d'una nena, penso que aquesta llei no es bona:

l perquè seguirem estant a la cua d'Europa pel que fa a l'educació (informe PISA) ja que hem dedicat i seguirem dedicant el pressupost més baix dels països europeus.
l perquè cal dedicar més recursos (personals, materials i econòmics), provinents dels nostres impostos, per a promoure i augmentar la qualitat de l'educació i potser no fer tants canvis estructurals.
l perquè tenim una llarga tradició educativa i cal aprofitar-la, cal recordar que la LOGSE, ben desplegada i amb recursos, hagués estat magnífica.
l perquè jo no vull més hores d'escola per a la meva filla a qualsevol preu, vull qualitat per damunt de tot.

Per això, com a mestra, em sumaré a la vaga que els mestres farem el proper 14 de febrer, i per això, com a mare, donaré suport a les iniciatives i actes, com ara anant a la concentració del dia 14 a les 12h a la Plaça Universitat de Barcelona, que han de fer sentir (als qui ens governen però no ens escolten) que volem una educació per al nostre nostre país de les més ben plantejades i serioses per arribar a ser de les millors d'Europa.

Perquè en l'educació dels infants i joves hi h el futur de demà, per tant cal prendre'ns-ho molt seriosament i cal fer sentir la seva veu, encara que ells no estiguin en edat de votar.

Maria García

El Síndic recomana més protagonisme del Departament d’Educació en l’etapa educativa 0-3 anys

Aquesta és una de les principals recomanacions que inclou l'informe "L'escolarització de 0-3 anys a Catalunya", que va ser lliurat al Parlament el mes de setembre passat i que ha estat presentat avui pel síndic, Rafael Ribó, i per l'adjunt per a la Defensa dels Drets dels Infants, Xavier Bonal, en la compareixença davant de Comissió del Síndic.

L'informe valora positivament el Pla de creació de les 30.000 places pactat amb els ajuntaments i l'augment de la cobertura del servei que en comporta el desplegament. Amb tot, alerta sobre els problemes de persistència de desigualtats socials i territorials i de dispersió de la qualitat entre els diferents models de provisió.
Tot i que els serveis d'atenció a la infància són serveis de proximitat i han de ser oferts pels ajuntaments, el paper del Departament és especialment necessari en un context de diversitat en les economies municipals, de provisió de serveis molt desiguals, de dispersió territorial, de presència de centres privats amb característiques diferents i de condicions de treball dispars.Aquest major protagonisme del Departament passa per la unificació i la supervisió dels criteris d'accés en els diferents municipis i per l'equiparació de les condicions d'oferta dels diferents models de gestió, entre altres.
El Departament també hauria de reforçar la inspecció i el control que ha de dur a terme amb relació a l'oferta de serveis que funcionen de forma equivalent a les escoles bressol i llars d'infants amb diferents noms, com ara ludoteques, que no disposen de l'autorització administrativa. En aquest sentit, el Síndic recomana desenvolupar les mesures legislatives pertinents per tal que aquests centres estiguin obligats a tenir autorització del Departament, i posar fi a l'actual situació d' alegalitat.

ACCÉS AL DOSSIER PREMSA COMPLET

Salvem la Escuela Infantil "Valle de Oro" DE LA COMUNITAT DE MADRID

Salvem la Escuela Infantil "Valle de Oro" DE LA COMUNITAT DE MADRID

VIDEO INFORMATIU QUE DÓNA A CONÈIXER EL MANIFEST I ELTREBALL REALITZAT PER LA PLATAFORMA ESTATAL 0-6

VAGA A L'ENSENYAMENT EL 14 DE FEBRER

HI HA MOTIUS !

FULL INFORMATIU L'ESQUERDA DE LA FEDERACIÓ. D'ENSENYAMENT - CGT

Educació preveu que es creïn 15.000 places de guarderia l'any que ve

Maragall afirma que ja té compromeses les 30.000 del pla 2004-08 La meitat d'aquestes places ja estan en marxa (imatge: concentració 10 gener a Caixa Forum

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 30. Dissabte, 29 de desembre del 2007
Carol Biosca
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va avançar ahir que el seu departament ja té compromeses les 30.000 places públiques de guarderia previstes al mapa de llars d'infants de Catalunya 2004-08, unes 15.000 de les quals ja estan en funcionament i les 15.000 restants es preveu que, en la seva majoria, puguin posar-se en marxa abans d'acabar el 2008, segons van puntualitzar fonts del departament.
La conselleria ha firmat acords amb 425 municipis per a la construcció d'aquestes places, 96 de les quals no figuraven inicialment al mapa i s'hi han adherit posteriorment. D'altres que sí que hi figuraven, com és el cas de Reus, han acabat comprometent més places de les inicialment previstes.
Fins ara el nombre de places compromeses és de 30.053, però el departament preveu que la xifra augmenti a finals del 2008, ja que alguns municipis encara no han compromès totes les places del mapa.
Aquestes 30.000 places públiques se sumaran a les 29.381 que hi havia fins al 2004, un any abans que la conselleria d'Educació, llavors en mans de la republicana Marta Cid, presentés el pla de guarderies per donar compliment a la llei de creació de llars d'infants aprovada pel Parlament el juliol del 2001.
Maragall va reiterar ahir la seva voluntat de "donar continuïtat al pla" impulsant la creació de més places d'escola bressol, tenint en compte que aquestes prop de 60.000 continuaran sent insuficients per cobrir la demanda, ja que l'increment de l'oferta ha fet augmentar el nombre de sol·licituds. El conseller s'havia referit amb anterioritat a la necessitat de 15.000 places més.
Educació ha aportat 5.000 euros per a la creació de cada plaça, mentre que l'import restant (al voltant del 50%) és assumit pels ajuntaments. Pel que fa a les despeses de funcionament, Educació hi destina 1.800 euros per alumne/any, equivalents a un terç del cost, mentre que els dos terços restants són assumits pels ajuntaments i les famílies.

El nombre de places de 0-3 anys compromeses fins al 2008 supera ja les 30.000
EL PUNT, 29 DESEMBRE - M. BARRERA. Barcelona

Quan encara falta un any per fer el balanç definitiu del mapa de llars d'infants 2004-2008, ahir el conseller d'Educació, Ernest Maragall, va fer una lectura molt positiva del grau d'execució. Prop de 15.000 places, la meitat de les 30.000 de previstes en el pla, ja són una realitat, i en aquests moments 425 municipis han compromès 30.035 places; o sigui, per sobre del que establien els compromisos amb els ajuntaments.
Per superar la barrera dels 30.000 ha estat fonamental el paper d'alguns municipis, que han decidit crear més places de les previstes inicialment. A més, 96 ajuntaments que no s'havien adherit inicialment al mapa de llars d'infants amb el Departament d'Educació han demanat d'incorporar-s'hi posteriorment i han creat un total de 3.171 places. A l'altra cara de la moneda hi ha uns quants ajuntaments que no han fet les places de 0 a 3 anys a què s'havien compromès. Durant les pròximes setmanes, el Departament d'Educació donarà dades sobre el grau de compliment per territoris.
54 MILIONS ANUALS
El conseller Maragall va dir ahir en la visita que va fer al Festival de la Infància de Barcelona que quan s'acabi el pla d'aquí a un any el percentatge de cobertura de l'etapa 0-3 anys serà «molt significatiu» i que el servei públic educatiu serà «dels més avançats d'Europa». Segons les dades que ahir va oferir Educació, la inversió per construir les 30.000 places haurà estat de 150 milions d'euros, i per al seu manteniment són necessaris 54 milions d'euros anuals.
ERNEST MARAGALL, CONSELLER D'EDUCACIÓ: «Disposarem d'un servei públic educatiu de primera categoria i dels més avançats d'Europa.»

ENLLAÇ WEB DEPARTAMENT

ON ÉS L'ESCOLA BRESSOL PÚBLICA, GRATUÏTA I PER A TOTHOM?

EL O-3 NO ES VOL COM ETAPA 0-6, ESCOLES MASSIFICADES, SERVEIS PRIVATITZATS, PROFESSIONALS EXTERNALITZATS, SOUS BAIXOS ... AIXÒ ÉS "L'EXCEL·LÈNCIA"?

La protesta sindical contra la ley de Educación será el 14 de febrero
Las centrales volen que se'ls tingui en compte en la redacció de la norma

EL PAÍS - S. T. - Barcelona - 30/12/2007

Els sindicats no volen quedar-se quiets davant la primera llei d'educació que prepara el Govern català. Si s'aprova en els termes que ha plantejat el Departament d'Educació, els sindicats creuen que alterarà l'actual situació de forma profunda. Els sindicats estan en contra d'alguns canvis ja anunciats: més autonomia en escoles i instituts, possibilitat de gestió privada de centres públics per part de cooperatives de pares i entitats sense afany de lucre, reforç del poder de les adreces, avaluació dels docents i capacitat dels centres per a decidir els perfils dels mestres i professors. En Catalunya hi ha 80.000 docents no universitaris. Els sindicats CC OO, USTEC, UGT Aspepc i CGT ja han acordat iniciar les mobilitzacions des de mitjans de gener. Inicialment, es preveia una jornada de protesta de mestres i professors el diumenge 17 de febrer. Ara, a més, es dóna com segur per a realitzar la protesta en dia laboral el dijous, 14 de febrer, diuen els sindicats. Per a aquestes dates és probable que el Govern català no hagi aprovat encara el projecte de llei i no hagi encara un text enviat al Parlament. Però les centrals sindicals volen llançar tota la seva càrrega d'oposició a la llei com més aviat. Diversos sindicats afirmen que l'oposició a la llei serà de tot el sindicat i no només de les federacions d'ensenyament. La prova és que es dóna com probable la implicació dels secretaris generals d'UGT, Josep Maria Álvarez, i de CC OO, Joan Coscubiela. Les centrals sindicals volen participar en les negociacions prèvies a la redacció de l'esborrany de la llei que elaborarà el Departament d'Educació de la Generalitat.

Els debats ja han començat en els centres escolars. Els sindicats tiren a faltar en el document preliminar anunciat pel conseller d'Educació, Ernest Maragall, propostes concretes que evitin la segregacion de l'alumnat, especialment dels immigrants, escolaritzats ara en la seva majoria en la xarxa de centres públics. Avaluació de docents També reclamen els sindicats que es concretin les dotacions econòmiques que tindran els centres escolars i afirmen que els professors ja estan actualment sotmesos a avaluacions a través de la inspecció i dels processos d'avaluació interns dels propis centres.

Els sindicats troben a faltar propostes de reforç de les aules de zero a tres anys, una etapa no obligatòria, on més flaquegen els centres públics. El document de bases presentat pel departament d'Educació preveu que l'etapa obligatòria comenci als tres anys en lloc dels sis actuals. D'aquesta forma, l'escolarització obligatòria abastaria un total de 13 anys, des dels tres fins als 16 anys.

EXPOSICIÓ MATERNITATS, DE BRU ROVIRA

"A la maternitat de Kedougou, una mare Jove juga amb la seva filla acabada de néixer, absent de la gent que l’envolta.Amb els llavis besa al bebè i després se’l posa al pit per alimentar-lo. La mare està sola, sense ningú de la família que l’acompanyi. És la segona dona d’un home que li dobla l’edat. Al Senegal, el vint per cent dels nens i nenes presenten insuficiència de pes, i només l’onze per cent de les dones té accés a l’escola primària. L’esperança de vida és de 56 anys.Les nenes es fan mares molt aviat, sense poder viure la joventut. Potser el petó sensual i bell d’aquesta nena mare sigui el petó dels jocs de nenes perduts, tot i que quan vaig prémer el disparador em va semblar que era una dona la que em feia un petó".Bru Rovira

"En un món tan difícil com l’actual, els petons i les carícies que les mares ofereixen als seus fills i filles formen una cadena indestructible, una cadena d’existència potent, d’afirmació irrenunciable. Hi ha tants països que no han desaparegut gràcies a les seves dones.La combativa humanitat d’en Bru Rovira és un regal per als qui hem d’aprendre a mirar i a estimar, aquí, allà, ara i sempre.”Maruja Torres, en el pròleg del llibre.

INFORMACIÓ EXPOSICIÓ I BRU ROVIRA

informació 1

informació 2

CONCENTRACIÓ DIJOUS, DIA 29 DE NOVEMBRE EN CONTRA DE LA LEC

CONCENTRACIÓ DIJOUS, DIA 29 DE NOVEMBRE EN CONTRA DE LA LEC
ON ÉS EL 0-3 ? EL 0-6 ÉS UNA ETAPA EDUCATIVA !

EL COL·LECTIU EBM - CGT, VA PARTICIPAR EN LA CONCENTRACIÓ


Perquè cal rebutjar la Llei d’Educació Catalana:
- Jerarquització dels centres, abandonament del claustre com a otro del projecte col·lectiu.
- Privatització de la gestió de centres, competència entre centres públics.
- Dissolució de l'escola pública en el concepte de servei públic que facilita tot el procés de financiació de la privada. Es carrega el model d'escola pública.
- El 0-3 es pot quedar, de fet, fora del sistema educatiu i la LEC no reconeix l'etapa educativa de 0 a 6 anys.

I DESPRÉS DE LA CONCENTRACIÓ ? CONTINUEM AMB EL COMPROMÍS D’INFORMAR I CONVOCAR MOBILITZACIONS

http://sapiens.ya.com/ESCBRESSOL - escbressol@mixmail.com

"La gestió pública de l’educació és la millor garantia per una educació de qualitat"

FUNDACIÓ JAUME BOFILL: PRESENTACIÓ DE “L’ESTAT DE L’EDUCACIÓ A CATALUNYA. ANUARI 2006-2007”