El 40% dels xavals de 3 a 6 anys d'Amèrica Llatina no va al col·legi - L'educació inicial centra el cim de ministres que arrenca avui a Lisboa
FOTO: Dos nens del Salvador d’una comunitat marginal – EFE
J. A. AUNIÓN - Madrid - 20/04/2009 – EL PAIS
FOTO: Dos nens del Salvador d’una comunitat marginal – EFE
J. A. AUNIÓN - Madrid - 20/04/2009 – EL PAIS
La cimera de ministres d'Educació llatinoamericans que comença avui a Lisboa plantejarà l'objectiu que més de la meitat dels nens de 3 a 6 anys de tots els països de la regió estigui escolaritzat en 2015 i que en 2021 s'arribi al 100%. Avui, més de 15 milions de xavals d'aquestes edats estan sense escolaritzar en la regió.
La cimera de ministres d'Educació llatinoamericans que comença avui a Lisboa plantejarà l'objectiu que més de la meitat dels nens de 3 a 6 anys de tots els països de la regió estigui escolaritzat en 2015 i que en 2021 s'arribi al 100%. Avui, més de 15 milions de xavals d'aquestes edats estan sense escolaritzar en la regió. A més, es pretén que entre el 10% i el 30% dels menors de 3 anys participin en activitats educatives en 2015 i entre el 20% i el 50% en 2021. Així ho diu el document que es discutirà i previsiblement s'aprovarà en el cim afavorit per l'Organització d'Estats Iberoamericans (OEI) i l'objectiu dels quals conta ja amb el compromís financer de Xile, Brasil i Espanya, de la Junta d'Andalusia i del banc BBVA per a engegar-lo a partir d'aquest any.
L'escolarització als tres anys o abans millora els resultats posteriors dels alumnes, segons han posat en relleu nombrosos estudis. Sense anar més lluny, l'última avaluació de l'educació primària feta a Espanya en 2007: a l'acabar primària, els nens que van començar a anar al col·legi abans dels tres anys treuen 20 punts més que els quals van entrar en l'aula als quatre.
Però ja no es tracta només de dur-los al col·legi, sinó d'articular entorn de l'escola polítiques d'alimentació, prevenció de malalties, vacunació, desenvolupament psicomotor. Un 7,2% dels menors de cinc anys sofreix desnutrició a Amèrica Llatina, segons les dades de l'ONU, amb percentatges que van des d'entorn del 4% a Cuba, Veneçuela o Uruguai, fins a 24,2% a Guatemala.
Així, la situació de la qual es parteix, com sol ocórrer a Iberoamèrica, i més en educació, és desigual, encara que la imatge global ja assenyala el problema: menys del 60% dels xavals de 3 a 6 anys van al col·legi. Acostant ja la lupa a cada situació concreta, el fet és que hi ha països com Cuba, Argentina, Uruguai, Mèxic, Xile o Equador on les taxes d'accés són altes, mentre altres com Nicaragua, El Salvador, República Dominicana, Hondures i Guatemala no arriben a a escolaritzar a la meitat dels nens de tres a sis anys.
A la cimera de Lisboa es planteja l'educació inicial dels nens com una prioritat, pel que també ha de ser-ho en l'àmbit de la cooperació entre països, però "amb entitat pròpia, recursos suficients i organitzacions i estructures capaces de fer-la efectiva, superant models assistencials i subsidiaris d'altres polítiques socials", diu el secretari general de la OEI, Álvaro Marchesi.
Sense una quantificació tancada sobre el que costarà el projecte -això arribarà a l'octubre-, el que sembla clar és que aquest és el moment clau de donar una empenta definitiva a l'escolarització i a la qualitat de l'educació en la regió, aprofitant el descens de la natalitat. La Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i El Carib (Cepal) de l'ONU, que treballa en la preparació del projecte amb la OEI, ho crida el "bo demogràfic": "Els nens, que experimentaven el major augment a mitjan segle XX, tendeixen a decréixer fortament en termes relatius durant la dècada actual %[...] La menor pressió de les demandes de la població infantil i juvenil, que en la majoria dels països de la regió es produirà sense que augmenti massa el grup de persones majors (en termes absoluts) %[...] suposa una situació favorable en la piràmide d'edats per a augmentar la inversió social en educació", diu un informe de la Cepal. El càlcul és senzill, els mateixos diners, a repartir entre menys nens i adolescents, dóna per a més, però si aquests diners augmenta -"Si es manté la tendència positiva de la despesa en educació per habitant (sigui pel seu increment com percentatge del PIB, o pel creixement del PIB)", diu la Cepal- pugues resultar en l'avanç definitiu per a educació llatinoamericana. Sobretot si es tenen clar el projecte, els mitjans i l'objectiu.
Així, el pla que presenta la OEI en el cim de ministres per a l'educació inicial -dintre de les metes educatives per a 2021, que també busquen acabar amb l'analfabetisme que afecta a 32 milions de persones en la regió, millorar l'accés a la universitat o construir sistemes forts de FP- recull diferents nivells, començant per les infraestructures, és a dir, la construcció de nous col·legis i la millora i adaptació dels quals ja existeixen, o l'equipament pedagògic necessari.
També està planificada la formació dels docents, el que inclourà criteris per a la selecció de professors, i per descomptat, el disseny i desenvolupament de currículums adequats per a l'educació infantil, el que requerirà l'edició de textos i guies.
La cimera de ministres d'Educació llatinoamericans que comença avui a Lisboa plantejarà l'objectiu que més de la meitat dels nens de 3 a 6 anys de tots els països de la regió estigui escolaritzat en 2015 i que en 2021 s'arribi al 100%. Avui, més de 15 milions de xavals d'aquestes edats estan sense escolaritzar en la regió. A més, es pretén que entre el 10% i el 30% dels menors de 3 anys participin en activitats educatives en 2015 i entre el 20% i el 50% en 2021. Així ho diu el document que es discutirà i previsiblement s'aprovarà en el cim afavorit per l'Organització d'Estats Iberoamericans (OEI) i l'objectiu dels quals conta ja amb el compromís financer de Xile, Brasil i Espanya, de la Junta d'Andalusia i del banc BBVA per a engegar-lo a partir d'aquest any.
L'escolarització als tres anys o abans millora els resultats posteriors dels alumnes, segons han posat en relleu nombrosos estudis. Sense anar més lluny, l'última avaluació de l'educació primària feta a Espanya en 2007: a l'acabar primària, els nens que van començar a anar al col·legi abans dels tres anys treuen 20 punts més que els quals van entrar en l'aula als quatre.
Però ja no es tracta només de dur-los al col·legi, sinó d'articular entorn de l'escola polítiques d'alimentació, prevenció de malalties, vacunació, desenvolupament psicomotor. Un 7,2% dels menors de cinc anys sofreix desnutrició a Amèrica Llatina, segons les dades de l'ONU, amb percentatges que van des d'entorn del 4% a Cuba, Veneçuela o Uruguai, fins a 24,2% a Guatemala.
Així, la situació de la qual es parteix, com sol ocórrer a Iberoamèrica, i més en educació, és desigual, encara que la imatge global ja assenyala el problema: menys del 60% dels xavals de 3 a 6 anys van al col·legi. Acostant ja la lupa a cada situació concreta, el fet és que hi ha països com Cuba, Argentina, Uruguai, Mèxic, Xile o Equador on les taxes d'accés són altes, mentre altres com Nicaragua, El Salvador, República Dominicana, Hondures i Guatemala no arriben a a escolaritzar a la meitat dels nens de tres a sis anys.
A la cimera de Lisboa es planteja l'educació inicial dels nens com una prioritat, pel que també ha de ser-ho en l'àmbit de la cooperació entre països, però "amb entitat pròpia, recursos suficients i organitzacions i estructures capaces de fer-la efectiva, superant models assistencials i subsidiaris d'altres polítiques socials", diu el secretari general de la OEI, Álvaro Marchesi.
Sense una quantificació tancada sobre el que costarà el projecte -això arribarà a l'octubre-, el que sembla clar és que aquest és el moment clau de donar una empenta definitiva a l'escolarització i a la qualitat de l'educació en la regió, aprofitant el descens de la natalitat. La Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i El Carib (Cepal) de l'ONU, que treballa en la preparació del projecte amb la OEI, ho crida el "bo demogràfic": "Els nens, que experimentaven el major augment a mitjan segle XX, tendeixen a decréixer fortament en termes relatius durant la dècada actual %[...] La menor pressió de les demandes de la població infantil i juvenil, que en la majoria dels països de la regió es produirà sense que augmenti massa el grup de persones majors (en termes absoluts) %[...] suposa una situació favorable en la piràmide d'edats per a augmentar la inversió social en educació", diu un informe de la Cepal. El càlcul és senzill, els mateixos diners, a repartir entre menys nens i adolescents, dóna per a més, però si aquests diners augmenta -"Si es manté la tendència positiva de la despesa en educació per habitant (sigui pel seu increment com percentatge del PIB, o pel creixement del PIB)", diu la Cepal- pugues resultar en l'avanç definitiu per a educació llatinoamericana. Sobretot si es tenen clar el projecte, els mitjans i l'objectiu.
Així, el pla que presenta la OEI en el cim de ministres per a l'educació inicial -dintre de les metes educatives per a 2021, que també busquen acabar amb l'analfabetisme que afecta a 32 milions de persones en la regió, millorar l'accés a la universitat o construir sistemes forts de FP- recull diferents nivells, començant per les infraestructures, és a dir, la construcció de nous col·legis i la millora i adaptació dels quals ja existeixen, o l'equipament pedagògic necessari.
També està planificada la formació dels docents, el que inclourà criteris per a la selecció de professors, i per descomptat, el disseny i desenvolupament de currículums adequats per a l'educació infantil, el que requerirà l'edició de textos i guies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada