Carl Honoré: "Hem segrestat la infantesa" - RECULL TEMÀTIC INFORMATIU

Autor d''Elogio de la lentitud'. Aquest autor de best-seller afirma que pressionem massa els nostres fills i que no els donem ni temps ni espai per desenvolupar-se. Foto: FRANCESC CASALS. EL PERIÒDICO 22 OCTUBRE 2008. GASPAR HERNÀNDEZ

--Ha passat de la lentitud als fills, vostè.
--¿Sap quina va ser l'espurna? Una reunió entre pares i mestres del col.legi públic del meu fill de 7 anys, a Londres. La professora d'art estava entusiasmadíssima amb ell, i em va dir que seria un artista meravellós i dotat. Vaig sortir corrents del col.legi i em vaig posar a Google a buscar escoles d'art pensant que el meu fill seria el pròxim Picasso. Fins que en vaig parlar amb ell.
--¿I quina reacció va tenir?
--Em va dir que ell no volia dedicar- se a l'art. Que li agradava dibuixar, i punt. I després em va preguntar: "¿Per què els adults sempre ho heu de controlar tot?". I va ser llavors quan em vaig adonar que volia accelerar el desenvolupament del meu fill, sense paciència.
--¿Exercim massa control sobre els fills?
--Sens dubte. Som en un moment inquietant de la història: els adults hem segrestat la infantesa d'una manera mai vista. Els polítics i els buròcrates han distorsionat l'educació pública per transformar-la en una fàbrica: es tracta d'embotir els nens amb informació acadèmica i avaluar-los constantment amb proves i amb exàmens. I també la indústria publicitària ha colonitzat els racons més íntims de la infantesa, amb l'objectiu de vendre productes als nois.
--¿I els pares, quin paper tenen en aquest maremàgnum?
--Som a la línia de foc. Oscil.lem entre fer massa, passar-nos amb l'exigència del millor currículum per als nostres fills, i l'altre extrem, que és no fer prou. Això no està funcionant.
--¿Amb valors més rígids, tindríem una generació millor?
--No estic a favor de crear una cultura rígida al voltant dels nois. Del que es tracta és de trobar un equilibri entre la llibertat i els límits que sempre necessiten per sentir-se segurs i aprendre a moure's en un món basat en regles i etiquetes. No veig malament la idea d'imposar límits; és una necessitat bàsica. Però el moviment conservador promou una rigidesa excessiva: aquests polítics estan en contra d'alliberar la imaginació i la creativitat.
--Cada vegada es detecten més depressions, més desordres de l'alimentació...
--Hi ha coses fonamentals que no estan funcionant. Si analitzem l'energia, el temps i els diners que estem invertint en els nostres fills, hau- ríem d'assistir al naixement de la generació més brillant, més sana, més feliç de tots els temps. Però els resultats ens diuen el contrari. Hi ha molts problemes de salut i de salut mental entre els nostres fills.
--Però les intencions continuen sent bones.
--Sí, tot sorgeix d'un impuls positiu: fer el millor per als nostres fills. La ironia és tràgica: ho estem fent fatal. Els pressionem massa. No tenen ni l'espai ni el temps per desenvolupar-se cognitivament.
--Segons deia Claudio Naranjo en aquesta contraportada, el que nos- altres fem és educar la raó, no pas la intuïció.
--Estic totalment d'acord amb Claudio Naranjo. Hem creat una societat que té por del dubte i de la incertesa. Volem que tot sigui blanc i negre, i a més a més que sigui tot quantificable. La cultura del management ha acabat contaminant-ho tot. Perquè volem balanços i números, i tot això és contrari a la verdadera intuïció.
--I, vostè, ¿com aconsegueix aplicar-s'ho això?
--Amb petites coses. Intento estar amb el meu fill a casa, sense controlar-lo. Intento deixar-lo, per exemple, jugar, mentre jo cuino, sense controlar-lo. Sopem junts i tenim el televisor apagat. A casa nostra és fonamental fer un àpat una vegada al dia tots junts, sense el televisor, i parlant.
--¿Com el va canviar la seva aposta per la lentitud?
--Hi ha un abans i un després. Abans mirava de fer-ho tot com més ràpid millor, i ara ho intento fer tot tan bé com sigui possible. Una vegada fas aquest clic, ja no busques el camí més curt ni el camí més ràpid, i col.loques la qualitat abans que la quantitat.
--¿En què es concreta?
--Dic molt que no. Dic no a projectes de feina, a festes, per no caure en la trampa d'estar sobrecarregat. Prioritzo les coses que són importants. El resultat és que disfruto més de la vida perquè no hi passo volant: no estic fent quatre coses al mateix temps.
--¿Quina relació té amb les noves tecnologies?
--Molt més sana que abans. El mòbil el tinc gairebé sempre apagat. Amb el correu electrònic m'he imposat una disciplina molt forta, de ferro. Tinc franges fixes en què l'apago, per no estar-ne pendent sempre. Quan he d'accedir a una manera de pensar fèrtil i creativa, el pensament slow (lent), apago el correu electrònic. Ens hem tornat bojos, amb el correu electrònic. Ens en hem de desendollar.

CARL HONORÉ: NOU LLIBRE “BAJO PRESIÓN” - AUDIO PROGRAMA LA VENTANA (SER): CLICA

EL PAIS: DOCUMENT 12/102008: CLICA

ENLLAÇOS INTERESSANTS, PEL DEBATIR AQUEST TEMA:

- WEB LLIBRE AUTOR.CLICA

- Associació Internacional Pikler (Loczy). CLICA

- WEB EDUCACIÓN EMOCIONAL Y SOCIAL (document anàlisi internacional). CLICA

- ENLLAÇ WEB ELSA PUNSET. CLICA

- Pàgina web de Phillipe Meirieu-recursos pedagogia- (CERCANT AMB EL GOOGLE ES POT TRADUIR DEL FRANCÈS) CLICA

- Article EL PAÍS 22/10/08: Famílies que reclamen tenir la possibilitat d’educar als seus fills a casa. CLICA

- Escolaritzar es la millor forma d’educar. EL PAÍS 22/10/2008 - Mariano Fernández Enguita. CLICA

- Article:Moure’s en llibertat (respecta’m el meu temps). CLICA. Article 2 CLICA. Web M Graugés. CLICA

- Revista Infància número 154: En el dia a dia res no és banal, res no és rutina. Article de M. Fabrés. CLICA

En aquest mateix BLOC hi ha altres informacions que us poden interessar.