Abans els polítics es feien fotos amb algun nen. Ara aposten, tard i malament, per subornar els pares. Llàstima que quan s'omplen la boca de promeses de futur ens recorden les greus mancances del present.
Carles Capdevila / carles.capdevila@gmail.com
IMATGE: SHARON M. STEINMAN / AP
No penso parlar de la vergonya aliena que provoca sentir com prometen places de llars d'infants de cent mil en cent mil en la subhasta de la precampanya, perquè és tan ofensiu que em podria fer caure en la provocació, i em conec. Tampoc em ve de gust lamentar que la puericultura sigui vista socialment com una cosa menor, com si la mida de les persones fos proporcional a la responsabilitat d'educar-los. Ni penso dedicar l'article a insistir en la reivindicació de sous dignes per a les mestres d'escola bressol, perquè no només hi ha en joc la seva dignitat, també hi és la nostra. L'alçada moral i l'ambició d'un país es mesuren en part amb el preu que paguem i el reconeixement que donem als que formen els catalanets i catalanetes del futuret.
Voldria fer un article optimista i alegre, d'elogi sincer i apassionat a una feina tan vocacional com la de les professionals de l'escoleta, que és com n'hem dit a casa d'allò que abans se'n deia guarderies. Solen ser noies i joves i els sol encantar la seva feina. Tot un privilegi per a la societat, i un mèrit només imputable a les criatures, aconseguir que algú s'aixequi contenta de dedicar tot el sant dia a canviar bolquers de dos en dos, mocar nens de tres en tres, donar farinetes de quatre en quatre i encomanar-se virus intestinals cada cinc minuts.
Es mereixen un text positiu on pugui remarcar l'entusiasme amb què escriuen notetes a la llibreteta de la motxilleta per anunciar-nos que ha arribat la primavera i portem una planteta, la paciència amb què anoten el nombre de deposicions del nen i la textura, la saviesa amb què toregen les ansietats i histèries dels pares i mares, i la subtilesa amb què aprofiten la reunioneta on ens tenen assegudets a la cadireta amb rampeta a les cametes per dir-nos que tallem les ungletes dels nens més sovint, per evitar que la sang arribi al riuet.El problema és que, en el fons, em fa tanta rabieta el menyspreuet amb què desmoralitzem un col·lectiu d'educadores que arrisca cada dia per ajudar-nos a fer créixer la canalla en una edat tan crítica que em vindria de gust fer servir parauletes més gruixudetes, en lloc de posar el punt final dient que no hi ha dret i que caldria castigar alguns responsables de cara a la paret i fer-los pam-pam al culet.
Voldria fer un article optimista i alegre, d'elogi sincer i apassionat a una feina tan vocacional com la de les professionals de l'escoleta, que és com n'hem dit a casa d'allò que abans se'n deia guarderies. Solen ser noies i joves i els sol encantar la seva feina. Tot un privilegi per a la societat, i un mèrit només imputable a les criatures, aconseguir que algú s'aixequi contenta de dedicar tot el sant dia a canviar bolquers de dos en dos, mocar nens de tres en tres, donar farinetes de quatre en quatre i encomanar-se virus intestinals cada cinc minuts.
Es mereixen un text positiu on pugui remarcar l'entusiasme amb què escriuen notetes a la llibreteta de la motxilleta per anunciar-nos que ha arribat la primavera i portem una planteta, la paciència amb què anoten el nombre de deposicions del nen i la textura, la saviesa amb què toregen les ansietats i histèries dels pares i mares, i la subtilesa amb què aprofiten la reunioneta on ens tenen assegudets a la cadireta amb rampeta a les cametes per dir-nos que tallem les ungletes dels nens més sovint, per evitar que la sang arribi al riuet.El problema és que, en el fons, em fa tanta rabieta el menyspreuet amb què desmoralitzem un col·lectiu d'educadores que arrisca cada dia per ajudar-nos a fer créixer la canalla en una edat tan crítica que em vindria de gust fer servir parauletes més gruixudetes, en lloc de posar el punt final dient que no hi ha dret i que caldria castigar alguns responsables de cara a la paret i fer-los pam-pam al culet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada