"A la maternitat de Kedougou, una mare Jove juga amb la seva filla acabada de néixer, absent de la gent que l’envolta.Amb els llavis besa al bebè i després se’l posa al pit per alimentar-lo. La mare està sola, sense ningú de la família que l’acompanyi. És la segona dona d’un home que li dobla l’edat. Al Senegal, el vint per cent dels nens i nenes presenten insuficiència de pes, i només l’onze per cent de les dones té accés a l’escola primària. L’esperança de vida és de 56 anys.Les nenes es fan mares molt aviat, sense poder viure la joventut. Potser el petó sensual i bell d’aquesta nena mare sigui el petó dels jocs de nenes perduts, tot i que quan vaig prémer el disparador em va semblar que era una dona la que em feia un petó".Bru Rovira
"En un món tan difícil com l’actual, els petons i les carícies que les mares ofereixen als seus fills i filles formen una cadena indestructible, una cadena d’existència potent, d’afirmació irrenunciable. Hi ha tants països que no han desaparegut gràcies a les seves dones.La combativa humanitat d’en Bru Rovira és un regal per als qui hem d’aprendre a mirar i a estimar, aquí, allà, ara i sempre.”Maruja Torres, en el pròleg del llibre.
INFORMACIÓ EXPOSICIÓ I BRU ROVIRA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada