Maragall afirma que ja té compromeses les 30.000 del pla 2004-08 La meitat d'aquestes places ja estan en marxa (imatge: concentració 10 gener a Caixa Forum
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 30. Dissabte, 29 de desembre del 2007
Carol Biosca
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va avançar ahir que el seu departament ja té compromeses les 30.000 places públiques de guarderia previstes al mapa de llars d'infants de Catalunya 2004-08, unes 15.000 de les quals ja estan en funcionament i les 15.000 restants es preveu que, en la seva majoria, puguin posar-se en marxa abans d'acabar el 2008, segons van puntualitzar fonts del departament.
La conselleria ha firmat acords amb 425 municipis per a la construcció d'aquestes places, 96 de les quals no figuraven inicialment al mapa i s'hi han adherit posteriorment. D'altres que sí que hi figuraven, com és el cas de Reus, han acabat comprometent més places de les inicialment previstes.
Fins ara el nombre de places compromeses és de 30.053, però el departament preveu que la xifra augmenti a finals del 2008, ja que alguns municipis encara no han compromès totes les places del mapa.
Aquestes 30.000 places públiques se sumaran a les 29.381 que hi havia fins al 2004, un any abans que la conselleria d'Educació, llavors en mans de la republicana Marta Cid, presentés el pla de guarderies per donar compliment a la llei de creació de llars d'infants aprovada pel Parlament el juliol del 2001.
Maragall va reiterar ahir la seva voluntat de "donar continuïtat al pla" impulsant la creació de més places d'escola bressol, tenint en compte que aquestes prop de 60.000 continuaran sent insuficients per cobrir la demanda, ja que l'increment de l'oferta ha fet augmentar el nombre de sol·licituds. El conseller s'havia referit amb anterioritat a la necessitat de 15.000 places més.
Educació ha aportat 5.000 euros per a la creació de cada plaça, mentre que l'import restant (al voltant del 50%) és assumit pels ajuntaments. Pel que fa a les despeses de funcionament, Educació hi destina 1.800 euros per alumne/any, equivalents a un terç del cost, mentre que els dos terços restants són assumits pels ajuntaments i les famílies.
El nombre de places de 0-3 anys compromeses fins al 2008 supera ja les 30.000
EL PUNT, 29 DESEMBRE - M. BARRERA. Barcelona
Carol Biosca
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va avançar ahir que el seu departament ja té compromeses les 30.000 places públiques de guarderia previstes al mapa de llars d'infants de Catalunya 2004-08, unes 15.000 de les quals ja estan en funcionament i les 15.000 restants es preveu que, en la seva majoria, puguin posar-se en marxa abans d'acabar el 2008, segons van puntualitzar fonts del departament.
La conselleria ha firmat acords amb 425 municipis per a la construcció d'aquestes places, 96 de les quals no figuraven inicialment al mapa i s'hi han adherit posteriorment. D'altres que sí que hi figuraven, com és el cas de Reus, han acabat comprometent més places de les inicialment previstes.
Fins ara el nombre de places compromeses és de 30.053, però el departament preveu que la xifra augmenti a finals del 2008, ja que alguns municipis encara no han compromès totes les places del mapa.
Aquestes 30.000 places públiques se sumaran a les 29.381 que hi havia fins al 2004, un any abans que la conselleria d'Educació, llavors en mans de la republicana Marta Cid, presentés el pla de guarderies per donar compliment a la llei de creació de llars d'infants aprovada pel Parlament el juliol del 2001.
Maragall va reiterar ahir la seva voluntat de "donar continuïtat al pla" impulsant la creació de més places d'escola bressol, tenint en compte que aquestes prop de 60.000 continuaran sent insuficients per cobrir la demanda, ja que l'increment de l'oferta ha fet augmentar el nombre de sol·licituds. El conseller s'havia referit amb anterioritat a la necessitat de 15.000 places més.
Educació ha aportat 5.000 euros per a la creació de cada plaça, mentre que l'import restant (al voltant del 50%) és assumit pels ajuntaments. Pel que fa a les despeses de funcionament, Educació hi destina 1.800 euros per alumne/any, equivalents a un terç del cost, mentre que els dos terços restants són assumits pels ajuntaments i les famílies.
El nombre de places de 0-3 anys compromeses fins al 2008 supera ja les 30.000
EL PUNT, 29 DESEMBRE - M. BARRERA. Barcelona
Quan encara falta un any per fer el balanç definitiu del mapa de llars d'infants 2004-2008, ahir el conseller d'Educació, Ernest Maragall, va fer una lectura molt positiva del grau d'execució. Prop de 15.000 places, la meitat de les 30.000 de previstes en el pla, ja són una realitat, i en aquests moments 425 municipis han compromès 30.035 places; o sigui, per sobre del que establien els compromisos amb els ajuntaments.
Per superar la barrera dels 30.000 ha estat fonamental el paper d'alguns municipis, que han decidit crear més places de les previstes inicialment. A més, 96 ajuntaments que no s'havien adherit inicialment al mapa de llars d'infants amb el Departament d'Educació han demanat d'incorporar-s'hi posteriorment i han creat un total de 3.171 places. A l'altra cara de la moneda hi ha uns quants ajuntaments que no han fet les places de 0 a 3 anys a què s'havien compromès. Durant les pròximes setmanes, el Departament d'Educació donarà dades sobre el grau de compliment per territoris.
54 MILIONS ANUALS
El conseller Maragall va dir ahir en la visita que va fer al Festival de la Infància de Barcelona que quan s'acabi el pla d'aquí a un any el percentatge de cobertura de l'etapa 0-3 anys serà «molt significatiu» i que el servei públic educatiu serà «dels més avançats d'Europa». Segons les dades que ahir va oferir Educació, la inversió per construir les 30.000 places haurà estat de 150 milions d'euros, i per al seu manteniment són necessaris 54 milions d'euros anuals.
ERNEST MARAGALL, CONSELLER D'EDUCACIÓ: «Disposarem d'un servei públic educatiu de primera categoria i dels més avançats d'Europa.»
ENLLAÇ WEB DEPARTAMENT
ON ÉS L'ESCOLA BRESSOL PÚBLICA, GRATUÏTA I PER A TOTHOM?
EL O-3 NO ES VOL COM ETAPA 0-6, ESCOLES MASSIFICADES, SERVEIS PRIVATITZATS, PROFESSIONALS EXTERNALITZATS, SOUS BAIXOS ... AIXÒ ÉS "L'EXCEL·LÈNCIA"?
La protesta sindical contra la ley de Educación será el 14 de febrero
Las centrales volen que se'ls tingui en compte en la redacció de la norma
Las centrales volen que se'ls tingui en compte en la redacció de la norma
EL PAÍS - S. T. - Barcelona - 30/12/2007
Els sindicats no volen quedar-se quiets davant la primera llei d'educació que prepara el Govern català. Si s'aprova en els termes que ha plantejat el Departament d'Educació, els sindicats creuen que alterarà l'actual situació de forma profunda. Els sindicats estan en contra d'alguns canvis ja anunciats: més autonomia en escoles i instituts, possibilitat de gestió privada de centres públics per part de cooperatives de pares i entitats sense afany de lucre, reforç del poder de les adreces, avaluació dels docents i capacitat dels centres per a decidir els perfils dels mestres i professors. En Catalunya hi ha 80.000 docents no universitaris. Els sindicats CC OO, USTEC, UGT Aspepc i CGT ja han acordat iniciar les mobilitzacions des de mitjans de gener. Inicialment, es preveia una jornada de protesta de mestres i professors el diumenge 17 de febrer. Ara, a més, es dóna com segur per a realitzar la protesta en dia laboral el dijous, 14 de febrer, diuen els sindicats. Per a aquestes dates és probable que el Govern català no hagi aprovat encara el projecte de llei i no hagi encara un text enviat al Parlament. Però les centrals sindicals volen llançar tota la seva càrrega d'oposició a la llei com més aviat. Diversos sindicats afirmen que l'oposició a la llei serà de tot el sindicat i no només de les federacions d'ensenyament. La prova és que es dóna com probable la implicació dels secretaris generals d'UGT, Josep Maria Álvarez, i de CC OO, Joan Coscubiela. Les centrals sindicals volen participar en les negociacions prèvies a la redacció de l'esborrany de la llei que elaborarà el Departament d'Educació de la Generalitat.
Els debats ja han començat en els centres escolars. Els sindicats tiren a faltar en el document preliminar anunciat pel conseller d'Educació, Ernest Maragall, propostes concretes que evitin la segregacion de l'alumnat, especialment dels immigrants, escolaritzats ara en la seva majoria en la xarxa de centres públics. Avaluació de docents També reclamen els sindicats que es concretin les dotacions econòmiques que tindran els centres escolars i afirmen que els professors ja estan actualment sotmesos a avaluacions a través de la inspecció i dels processos d'avaluació interns dels propis centres.
Els sindicats troben a faltar propostes de reforç de les aules de zero a tres anys, una etapa no obligatòria, on més flaquegen els centres públics. El document de bases presentat pel departament d'Educació preveu que l'etapa obligatòria comenci als tres anys en lloc dels sis actuals. D'aquesta forma, l'escolarització obligatòria abastaria un total de 13 anys, des dels tres fins als 16 anys.
Els debats ja han començat en els centres escolars. Els sindicats tiren a faltar en el document preliminar anunciat pel conseller d'Educació, Ernest Maragall, propostes concretes que evitin la segregacion de l'alumnat, especialment dels immigrants, escolaritzats ara en la seva majoria en la xarxa de centres públics. Avaluació de docents També reclamen els sindicats que es concretin les dotacions econòmiques que tindran els centres escolars i afirmen que els professors ja estan actualment sotmesos a avaluacions a través de la inspecció i dels processos d'avaluació interns dels propis centres.
Els sindicats troben a faltar propostes de reforç de les aules de zero a tres anys, una etapa no obligatòria, on més flaquegen els centres públics. El document de bases presentat pel departament d'Educació preveu que l'etapa obligatòria comenci als tres anys en lloc dels sis actuals. D'aquesta forma, l'escolarització obligatòria abastaria un total de 13 anys, des dels tres fins als 16 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada