Els nadons que gategen abans de caminar prevenen un eventual fracàs escolar. Segons el director de l'Institut Fay per a l'Estimulació Multisensorial, quan van de quatre grapes, els nadons estan preparant el cervell per a un correcte aprenentatge posterior de la lectura i l'escriptura. D'aquesta manera, s'elimina un factor de risc del tan temut i estès fracàs escolar.
El nen que gateja abans de caminar prepara el seu cervell per a un correcte aprenentatge posterior de la lectura i l'escriptura, imprescindibles per a un adequat progrés a l'escola, i elimina així un factor de risc del tan temut i estès fracàs escolar.
Així de categòric es mostra Carlos Gardeta, psicòleg i director de l'Institut Fay per a l'Estimulació Multisensorial, en què un grup de professionals --metges, psicòlegs, pedagogs, treballadors socials, fisioterapeutes...-- combaten un problema que a Espanya afecta el 30% dels menors de 16 anys.
"És un error pensar que els nens han de caminar com abans millor. Gatejar té molta importància, ja que és fonamental per coordinar els dos hemisferis del cervell; i per a la lectoescriptura, perquè obliga el nen a col·locar el cap i els braços en una posició que el fa esforçar-se per enfocar la visió en dues direccions, i estableix així la convergència visual adequada", assenyala Gardeta.
Aquesta distància entre el cap i les mans "és la mateixa" --continua-- "que hi ha quan, més tard, tenim el paper al davant. Gatejar ajuda a desenvolupar la visió, però també l'equilibri i el tacte, i afavoreix les connexions entre els dos hemisferis cerebrals".
Incorrecte desenvolupament cerebral
Un percentatge elevadíssim dels casos de fracàs escolar està motivat, segons les tesis de Carlos Gardeta, per petites disfuncions per immaduresa del sistema nerviós central, per un incorrecte desenvolupament del cervell del nen. "Si no són corregides" --assegura-- "dificultaran l'aprenentatge i poden arribar a provocar l'abandonament de l'escola, a més d'un posterior fracàs professional i, fins i tot, vital".
"Els éssers humans, des del moment de la concepció fins als 7 anys, passem per un procés en què adquirim totes les funcions que faran possible que ens posem al nivell de sortida de la nostra espècie", assenyala Gardeta.
El cervell grava doncs la informació que els sentits reben de l'entorn establint connexions entre les neurones de cada àrea del cervell prefixades per l'evolució. "Quan una àrea del cervell arriba a tenir la quantitat de neurones i connexions necessàries, sempre es produeix la funció que té encomanada", continua.
Però què passa quan una determinada funció --la lectura, la parla, l'escriptura...-- no apareix. Vol dir que la seva corresponent àrea cerebral no està organitzada correctament. "Si el cervell no reconeix la cama és impossible caminar", explica Carlos Gardeta.
Desordre neuronal
Davant d'una situació d'aquest tipus, a l'Institut Fay --que deu el seu nom al neuròleg i neurocirurgià nord-americà Temple Fay-- busquen les àrees cerebrals que estan insuficientment organitzades, o que simplement no estan organitzades segons el pla mestre de la nostra espècie. Tres causes poden provocar el desordre.
La primera, que hi hagi hagut una falta d'estímuls mediambientals o de l'entorn suficients, situació que es dóna sobretot en nens abandonats en orfenats. "Les seves mares tenen altres interessos més potents que la cria, com la supervivència, la droga o altres. No és el mateix tenir una mare en exclusiva que una cuidadora compartida amb molts nens. Llavors no hi ha suficients estímuls perquè l'organització del cervell es posi en marxa", diu Gardeta.
Als problemes genètics, la segona causa, s'hi afegeix la tercera, la falta d'una oxigenació correcta del cervell, que gairebé sempre es produeix en el moment del part i que al ser de caràcter lleu passa generalment desapercebuda. "El metabolisme cerebral --apunta el psicòleg-- és potentíssim i necessita molt oxigen. La seva falta suposa la mort de moltes neurones".
Quan el desordre neurològic és lleu i passa desapercebut acaba provocant limitacions en l'aprenentatge, hiperactivitat o escàs interès, entre altres trastorns que pateixen els nens que fracassen a l'escola.
"El nen" --diu el director de l'Institut Fay-- "coneix el món a través dels seus ulls, de les seves orelles, de les seves mans i els seus peus...i si alguna cosa falla al seu cervell, per mínima que sigui, i provoca una desorganització neurològica, es produeix un desajust entre la seva edat biològica i la cerebral". A l'interpretar erròniament el cervell la informació que rep a través dels sentits, es bloquegen les capacitats del nen.
"No són nens ganduls. Simplement deconnecten quan els costa entendre el que explica el professor a classe", destaca aquest psicòleg, que s'autodefineix com un "organitzador neurològic".
Estimular els sentits
Un cop detectat el problema, i les causes que l'han provocat, a més del nivell de desorganització en la funció neurològica, els especialistes de l'institut elaboren un programa d'estimulació per a cada cas concret, que desenvoluparan els pares --especialment la mare-- a casa i durant un període que dura uns dos anys, aproximadament.
"La mare és fonamental en els set primers anys de vida de qualsevol nen. És la gran estimuladora. En un 80% dirigeix l'organització cerebral del seu fill", diu Carlos Gardeta.
Per això "no és una casualitat", adverteix, que la gran majoria de docents en l'ensenyament primari siguin dones. "Els nens empatitzen més amb elles, la seva influència en el nen és més gran".
Es tracta, doncs, de restaurar el ritme i l'organització neurològica que es va truncar en algun moment de la vida del nen. "No l'ensenyem a llegir, el que fem" --posa com a exemple-- "és organitzar el seu cervell perquè espontàniament llegeixi, que és una funció neurològica". Les teràpies busquen accedir a l'àrea cerebral que és necessari organitzar a través del sentit que té més relació amb ella. "Quan estimulem el sentit de l'oïda estem accedint a l'àrea que hi està relacionada. Així aconseguim crear connexions que, sumades a les que ja hi ha, acabaran sent suficients perquè l'àrea funcioni amb normalitat", afegeix. I entre aquestes teràpies figura caminar de quatre grapes. EFE – MADRID
Així de categòric es mostra Carlos Gardeta, psicòleg i director de l'Institut Fay per a l'Estimulació Multisensorial, en què un grup de professionals --metges, psicòlegs, pedagogs, treballadors socials, fisioterapeutes...-- combaten un problema que a Espanya afecta el 30% dels menors de 16 anys.
"És un error pensar que els nens han de caminar com abans millor. Gatejar té molta importància, ja que és fonamental per coordinar els dos hemisferis del cervell; i per a la lectoescriptura, perquè obliga el nen a col·locar el cap i els braços en una posició que el fa esforçar-se per enfocar la visió en dues direccions, i estableix així la convergència visual adequada", assenyala Gardeta.
Aquesta distància entre el cap i les mans "és la mateixa" --continua-- "que hi ha quan, més tard, tenim el paper al davant. Gatejar ajuda a desenvolupar la visió, però també l'equilibri i el tacte, i afavoreix les connexions entre els dos hemisferis cerebrals".
Incorrecte desenvolupament cerebral
Un percentatge elevadíssim dels casos de fracàs escolar està motivat, segons les tesis de Carlos Gardeta, per petites disfuncions per immaduresa del sistema nerviós central, per un incorrecte desenvolupament del cervell del nen. "Si no són corregides" --assegura-- "dificultaran l'aprenentatge i poden arribar a provocar l'abandonament de l'escola, a més d'un posterior fracàs professional i, fins i tot, vital".
"Els éssers humans, des del moment de la concepció fins als 7 anys, passem per un procés en què adquirim totes les funcions que faran possible que ens posem al nivell de sortida de la nostra espècie", assenyala Gardeta.
El cervell grava doncs la informació que els sentits reben de l'entorn establint connexions entre les neurones de cada àrea del cervell prefixades per l'evolució. "Quan una àrea del cervell arriba a tenir la quantitat de neurones i connexions necessàries, sempre es produeix la funció que té encomanada", continua.
Però què passa quan una determinada funció --la lectura, la parla, l'escriptura...-- no apareix. Vol dir que la seva corresponent àrea cerebral no està organitzada correctament. "Si el cervell no reconeix la cama és impossible caminar", explica Carlos Gardeta.
Desordre neuronal
Davant d'una situació d'aquest tipus, a l'Institut Fay --que deu el seu nom al neuròleg i neurocirurgià nord-americà Temple Fay-- busquen les àrees cerebrals que estan insuficientment organitzades, o que simplement no estan organitzades segons el pla mestre de la nostra espècie. Tres causes poden provocar el desordre.
La primera, que hi hagi hagut una falta d'estímuls mediambientals o de l'entorn suficients, situació que es dóna sobretot en nens abandonats en orfenats. "Les seves mares tenen altres interessos més potents que la cria, com la supervivència, la droga o altres. No és el mateix tenir una mare en exclusiva que una cuidadora compartida amb molts nens. Llavors no hi ha suficients estímuls perquè l'organització del cervell es posi en marxa", diu Gardeta.
Als problemes genètics, la segona causa, s'hi afegeix la tercera, la falta d'una oxigenació correcta del cervell, que gairebé sempre es produeix en el moment del part i que al ser de caràcter lleu passa generalment desapercebuda. "El metabolisme cerebral --apunta el psicòleg-- és potentíssim i necessita molt oxigen. La seva falta suposa la mort de moltes neurones".
Quan el desordre neurològic és lleu i passa desapercebut acaba provocant limitacions en l'aprenentatge, hiperactivitat o escàs interès, entre altres trastorns que pateixen els nens que fracassen a l'escola.
"El nen" --diu el director de l'Institut Fay-- "coneix el món a través dels seus ulls, de les seves orelles, de les seves mans i els seus peus...i si alguna cosa falla al seu cervell, per mínima que sigui, i provoca una desorganització neurològica, es produeix un desajust entre la seva edat biològica i la cerebral". A l'interpretar erròniament el cervell la informació que rep a través dels sentits, es bloquegen les capacitats del nen.
"No són nens ganduls. Simplement deconnecten quan els costa entendre el que explica el professor a classe", destaca aquest psicòleg, que s'autodefineix com un "organitzador neurològic".
Estimular els sentits
Un cop detectat el problema, i les causes que l'han provocat, a més del nivell de desorganització en la funció neurològica, els especialistes de l'institut elaboren un programa d'estimulació per a cada cas concret, que desenvoluparan els pares --especialment la mare-- a casa i durant un període que dura uns dos anys, aproximadament.
"La mare és fonamental en els set primers anys de vida de qualsevol nen. És la gran estimuladora. En un 80% dirigeix l'organització cerebral del seu fill", diu Carlos Gardeta.
Per això "no és una casualitat", adverteix, que la gran majoria de docents en l'ensenyament primari siguin dones. "Els nens empatitzen més amb elles, la seva influència en el nen és més gran".
Es tracta, doncs, de restaurar el ritme i l'organització neurològica que es va truncar en algun moment de la vida del nen. "No l'ensenyem a llegir, el que fem" --posa com a exemple-- "és organitzar el seu cervell perquè espontàniament llegeixi, que és una funció neurològica". Les teràpies busquen accedir a l'àrea cerebral que és necessari organitzar a través del sentit que té més relació amb ella. "Quan estimulem el sentit de l'oïda estem accedint a l'àrea que hi està relacionada. Així aconseguim crear connexions que, sumades a les que ja hi ha, acabaran sent suficients perquè l'àrea funcioni amb normalitat", afegeix. I entre aquestes teràpies figura caminar de quatre grapes. EFE – MADRID
UNA NOTÍCIA QUE TÉ MOLTS COMENTARIS A FER - ACCÉS A WEB INSTITUT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada