Els professionals adverteixen que augmenten els problemes de llenguatge i això repercuteix en el fracàs escolar Els logopedes demanen un lloc en l'escola AL solucionar problemes de llenguatge. Els logopedes ajuden a millorar també aspectes emocionals (IMATGE: web IMEB, no relacionat amb el tema)
MERCÈ BELTRAN - Barcelona – LA VANGUARDIA - 27 NOVEMBRE 2007
Els nens cada vegada tenen més problemes de llenguatge i això té una traducció directa en els resultats escolars, adverteix el Col·legi de Catalunya (CLC). Si aquestes dificultats no són detectades a temps, es corre el risc que el retard escolar s’accentuï i que, en alguns casos, els problemes tinguin difícil solució i s’arrosseguin durant tota la vida. En Catalunya, les estadístiques indiquen que un 25% de l’alumnat té problemes d’aprenentatge i només el 0,25% és atès en els Centres de Recursos per a Deficients Auditius (Creda), encara que no tots els nens amb dificultats de llenguatge i comunicació presenten alteracions en l’oïda. Algunes de les deficiències són fàcils de detectar, però altres, sobretot les més subtils, presenten molta més complexitat a l’hora de revelar-se i per això es triga molt més a acudir a l’especialista. Per això, el CLC reclama que aquests especialistes estiguin totalment incorporats al sistema educatiu. "El logopeda no està integrat en la vida diària de l’escola - lamenta Elisabeth Dulcet, directora tècnica del CLC-; no obstant això, tots estem d’acord que és una figura que l’escola necessita". Molts centres educatius sí conten entre els seus professionals amb alguns logopedes, però en la majoria dels centres aquests només van unes hores.
El CLC considera que l’ideal és treballar de forma coordinada amb l’equip docent, i no només a hores o a dies. "Hem comprovat que el treball que fem en l’escola és útil", assenyala Dulcet. En altres països en els quals els logopedes estan totalment integrats en el sistema s’apliquen estratègies que a Catalunya, avançada en aquesta disciplina, ja es van engegar en els anys vuitanta. "Aquí anem per davant en moltes tècniques", d'aquí la insistència en la presència habitual en l'aula: "No tot el pot veure el professor", i el logopeda actua de forma preventiva, amb el que "s’evitaria una part del fracàs escolar", assevera Dulcet. El logopeda, especialista en alteracions de comunicació, "també ajuda a solucionar problemes emocionals" perquè, si es treballa amb un alumne mitjançant adaptacions i estimulacions adequades per a corregir un problema de comunicació, es contribuïx a millorar la seva socialització. L’aplicació de la Logse va implicar canvis en la titulació de logopedes. En 1991 es va establir la diplomatura en Logopèdia. Els estudis es van començar a impartir en 1995 en la Universitat Ramon Llull i en 1997 en la Autònoma de Barcelona. En 1998 es va llicenciar la primera promoció de diplomats (URLl). A partir del 2010, es preveu que la Logopèdia sigui un grau. En Catalunya hi ha uns 5.000 logopedes anteriors a la diplomatura i aquests es troben en un buit legal. El problema és que, com logopedes, pertanyen a personal sanitari, un tipus d’especialista que no està previst en els centres escolars. Dulcet es mostra confiada que se solucioni la situació, ja que el conseller Ernest Maragall "està molt receptiu a la nostra proposta d’estar en l’escola com especialistes tècnics".
MEREIX CONSULTA
- De 0 a 3 mesos: no reaccionar davant el soroll, no buscar la mirada. - 3 a 6 mesos: no somriure, no emetre sons o no tornar el cap cap a un so. - 6 a 9 mesos: no tornar el cap quan se li crida pel nom o no produir cap síl·laba. - 9 a 12 mesos: no reconèixer els objectes més habituals com el xumet, mamà o papà pel nom, no entendre la prohibició no. - 12 a 18 mesos: no ser capaç de seguir ordres senzilles; anar deixant de dir paraules. - 18 a 24 mesos: estancar-se en l’adquisició de nou vocabulari, no entendre ordres. - 2 a 3 anys: no construir frases ni utilitzar verbs; no se li entén. - 3 a 4 anys: no entendre-se-li; repetir paraules sense sentit o fora de context; ser més mogut o agressiu de l'esperat.
El CLC considera que l’ideal és treballar de forma coordinada amb l’equip docent, i no només a hores o a dies. "Hem comprovat que el treball que fem en l’escola és útil", assenyala Dulcet. En altres països en els quals els logopedes estan totalment integrats en el sistema s’apliquen estratègies que a Catalunya, avançada en aquesta disciplina, ja es van engegar en els anys vuitanta. "Aquí anem per davant en moltes tècniques", d'aquí la insistència en la presència habitual en l'aula: "No tot el pot veure el professor", i el logopeda actua de forma preventiva, amb el que "s’evitaria una part del fracàs escolar", assevera Dulcet. El logopeda, especialista en alteracions de comunicació, "també ajuda a solucionar problemes emocionals" perquè, si es treballa amb un alumne mitjançant adaptacions i estimulacions adequades per a corregir un problema de comunicació, es contribuïx a millorar la seva socialització. L’aplicació de la Logse va implicar canvis en la titulació de logopedes. En 1991 es va establir la diplomatura en Logopèdia. Els estudis es van començar a impartir en 1995 en la Universitat Ramon Llull i en 1997 en la Autònoma de Barcelona. En 1998 es va llicenciar la primera promoció de diplomats (URLl). A partir del 2010, es preveu que la Logopèdia sigui un grau. En Catalunya hi ha uns 5.000 logopedes anteriors a la diplomatura i aquests es troben en un buit legal. El problema és que, com logopedes, pertanyen a personal sanitari, un tipus d’especialista que no està previst en els centres escolars. Dulcet es mostra confiada que se solucioni la situació, ja que el conseller Ernest Maragall "està molt receptiu a la nostra proposta d’estar en l’escola com especialistes tècnics".
MEREIX CONSULTA
- De 0 a 3 mesos: no reaccionar davant el soroll, no buscar la mirada. - 3 a 6 mesos: no somriure, no emetre sons o no tornar el cap cap a un so. - 6 a 9 mesos: no tornar el cap quan se li crida pel nom o no produir cap síl·laba. - 9 a 12 mesos: no reconèixer els objectes més habituals com el xumet, mamà o papà pel nom, no entendre la prohibició no. - 12 a 18 mesos: no ser capaç de seguir ordres senzilles; anar deixant de dir paraules. - 18 a 24 mesos: estancar-se en l’adquisició de nou vocabulari, no entendre ordres. - 2 a 3 anys: no construir frases ni utilitzar verbs; no se li entén. - 3 a 4 anys: no entendre-se-li; repetir paraules sense sentit o fora de context; ser més mogut o agressiu de l'esperat.
ÉS NORMAL
- Fins als 3 anys: emetre sorolls que imitin les converses dels adults; començar a relacionar paraules escoltades amb freqüència; nomenar alguns objectes pel seu nom; fer gargots; mirar els dibuixos d’un llibre; fer veure que es llegeix. - 3 a 4 anys: gaudir escoltant contes; entendre el text que conté un missatge; intentar llegir i escriure; identificar algunes lletres; utilitzar frases i poder explicar coses: parlar de forma clara encara que encara es poden tenir dificultats amb alguns fonemes, com els sons r i rr. - Cap als 5 anys: contar contes senzills; utilitzar un llenguatge descriptiu o fer preguntes; comprendre que el text es llegeix d’esquerra a dreta i de dalt a baix; començar a escriure lletres; començar a escriure contes amb algunes paraules que es poden llegir. - A partir dels 6 anys: llegir i contar històries que s’entenen; identificar noves paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada