L'EDUCACIÓ EN ESPANYA NO PASSA UN BON MOMENT. Tots els informes elaborats des d'instàncies internacionals ho subratllen. I, no obstant això, els debats semblen centrar-se sovint en qüestions aïllades, si no anecdòtiques. Amb cada nova informació, sembla cada vegada més urgent a cometre un pla estratègic d'educació que afronti, més enllà del debat partidist, un futur sobre el qual planegen seriosos advertiments. D'ells depèn el necessari canvi de l'actual tendència si volem estimular un sa lideratge.
TEMES DE DEBAT SITUACIÓ - LA VANGUARDIA 18/02/2007
TEMES DE DEBAT SITUACIÓ - LA VANGUARDIA 18/02/2007
A manera de balanç XAVIER ANTICH
La tercera o la sisena hora semblen cortines de fum que més aviat oculten problemes d'urgent correcció Amb certa regularitat, sorgeixen algunes polèmiques educatives que desperten un sorprenent interès. Entre les recents, a Catalunya, destaca la tercera hora de castellà o la sisena hora que va ser bandera del Pacti Nacional per l´Educació. En l'àmbit estatal, és el cas de la classe de religió i de la seva sempre problemàtica alternativa. No és que no siguin importants, però, a la vista del panorama de l'educació a Espanya, aquestes polèmiques semblen cortines de fum que més aviat oculten dades i problemes la correcció dels quals és urgent.
Els informes de l'OCDE, Unesco yUE posen de manifest que la situació educativa a Espanya pateix deficiències estructurals molt greus. Sobretot en tres fronts: 1. Inversió, pedra de toc de tot sistema educatiu. Amb dades del 2003, el percentatge de despesa pública a Espanya respecte al PIB és del 4,3%, molt per sota de la mitjana de l'OCDE: 5,5%. La despesa per estudianta és un 9% inferior a la mitjana de l'OCDE en primària i secundària i, en la UE, vam ocupar el antepenúltimo lloc. Cal dir-lo clarito, però fort: cap administració pública és digna de crèdit quan manifesta el seu interès per l'educació si això no va acompanyat d'una inversió en relació amb PIB que arribi a almenys la mitjana de l'OCDE. 2. Fracàs escolar. Tots les dades són unànimes. Per referir-nos només a un dels seus aspectes, l'abandó escolar prematur, Espanya (31,1%) doblega la mitjana europea (15,7%). A més, a Espanya finalitza els estudis secundaris un 61,8%, enfront del 76,7% de la mitjana europea. En ambdós casos, la situació només és pitjor a Malta i Portugal. 3. Qualitat de l'ensenyament. Els informes PISA, bé coneguts, són clars: Espanya ocupa els últims llocs en lectura, matemàtiques i ciències. Sobren detalls estadístics. Intentarem sistematizar, breument, alguns dels principals reptes educatius:
CARRERA DOCENT. Espanya viu en aquest aspecte un retard secular. El model vuitcentista d'una formació acadèmica en les matèries i continguts no va acompanyat d'una capacitació pedagògica que permeti l'eficaç adequació d'aquests continguts a les diverses fases de l'aprenentatge. Existeixen models de referència sobre els quals s'ha de reflexionar: enfront de les 6.400 hores de formació per al professorat de primària a Finlàndia (país que lidera els índexs en els informes TREPITJA), Espanya tot just voreja les 2.000. Enfront de les 1.400 que ha de complir un professor de secundària, Espanya s'acontenta amb 130 .
MÈTODES D'ENSENYAMENT. En Espanya tot just han variat en el substancial, durant les últimes dècades, a pesar del voluntarisme del professorat. Les dades comparatives entorn de la sobrecàrrega del treball a casa dels escolars espanyols (els deures)són altament significatius, sobretot, en relació amb els resultats obtinguts. A més, continuen prevalent les aptituds cognitives, i la seva avaluació amb el model-examen, enfront d'altres factors nuclears en l'aprenentatge.
RACIONALITAT DELS HORARIS. Paradoxalment, a Espanya la mitjana d'hores lectives obligatòries dels alumnes d'entre 7 i 14 anys és superior a la mitjana de l'OCDE. Ja és tòpic recordar que quan hi ha un problema, a Espanya s'afegix una hora, i a córrer. Si se suma la dedicació lectiva i el treball fora de l'aula, obtindrem que el sistema reclama una dedicació exclusiva al temps de l'aprenentatge. I els resultats, no obstant això, són els quals són. Què està fallant?
IMPLICACIÓ FAMILIAR. Les dades comparatives són, també aquí, dignes d'atenció, doncs la implicació quantificable de la família espanyola en els processos d'aprenentatge és clarament deficient. Això està vinculat - com han sabut reconèixer els sistemes educatius més avançats, prenent mesures per a pal·liar-lo- a la difícil conciliació d'horaris entre treball i família.
FORMACIÓ D'ADULTS. Part de les diferències qualitatives de l'aprenentatge dels escolars es deu, ho sabem, a la formació dels seus progenitors. Per a la població espanyola d'entre 25 i 64 anys, la taxa amb titulació d'educació secundària superior és de 45%, enfront del 67% de la UE (i al 85% que la UE assenyala com horitzó per al 2010). A més, per a la mateixa franja d'edat, el percentatge que rep algun tipus de formació és del 5,2%, molt per sota de la mitjana europea (9,4%). La formació paterna i materna és essencial, però no és una dada inamovible, ja que pot ser modificada, com saben els països educativament més punters, com Suècia, Dinamarca o Finlàndia, amb dades de formació d'adults d'entre el 25% i el 35%.
EDUCACIÓ INFANTIL. Enfront dels països més innovadors, que han entès que la gran inversió econòmica ha de fer-se en la formació d'entre 0 i 3 anys, a Espanya la situació és gairebé un desert, sobretot les administracions públiques, que gairebé han delegat la seva responsabilitat en l'empresa privada i en l'administració local.
DOBLE XARXA. Més enllà de plantejaments ideològics entorn de l'escola pública i privada, estudis recents, que constaten a Espanya un abandó massiu de l'escola pública, sobretot en les ciutats, per part de les classes mitges, comença a ser una situació alarmant el que es percep com autèntica doble xarxa d'escolarització en funció dels ingressos familiars i de les expectatives davant la formació com forma d'ascens social. Si no s'introduïxen estratègies correctivas, l'escola pot acabar sent el principal motor de la desigualtat social.
HI HA MÉS PROBLEMES i amb ells més reptes, però aquí només poden ser apuntats: el tractament de la diversitat, l'ensenyament eficaç de les llengües estrangeres, la integració de les noves tecnologies de la informació en els processos educatius, l'aprenentatge de la cultura visual, la rehabilitació de la cultura de l'esforç, la discussió a fons de la democràcia interna i participativa en els centres. El panorama, sense ser apocalíptico, és desolador. I no obstant això, ni les administracions han engegat dispositius d'extrema urgència ni això ha provocat encara el necessari debat social. Quan ambdues coses succeeixin, potser sigui massa tarda.
TEMA DE DEBAT - LA CLAU
La pedagogia pervertida
MANUEL ASENSI PÉREZ
El que l'adult diu del nen no es correspon amb la realitat, sinó que és el producte d'una fabulació Utilitzo l'expressió pedagogia pervertida no per a proposar una perversió de la pedagogia, sinó per a afirmar que la pedagogia ja està pervertida. Això pot sonar provocatiu, però gens més lluny de la realitat: és una simple descripció d'un fet de greus conseqüències. Però per què dic que la pedagogia està pervertida? Des del moment que vam descobrir que el nen, l'adolescent o simplement l'alumne semblen no existir més que per a satisfer les expectatives i les exigències dels adults i dels pedagogs professionals, s'aclareix immediatament el sentit de la perversió a la qual m'estic referint. Qui ens pot dir en què consisteix un nen? Foucault plantejava la necessitat de "donar-li la paraula" al boig com el camí més adequat per a parlar de la bogeria. Així, es podria pensar que l'únic que ens pot dir amb total certesa què és un nen és el nen o nena mateixos, però com o bé no saben parlar, per la seva curta edat, o bé no són prou madurs i responsables, el que diuen és un discurs sense fonament, sense valor epistemológico. Quan un nen es comporta de manera responsable diem que es comporta com un adult, perquè no vam concebre que infantesa i responsabilitat vagin de la mà! Així, doncs, el nen és un continent desconegut que no resulta accessible. I com no es fia del desconegut, l'adult ho vigila, ho acorrala, li prescriu normes i regles, li recrimina, ho sanciona, ho castiga. Dita d'altra manera: l'adult ho inventa. És clar, el que diu d'ell no es correspon amb la realitat, sinó que és el producte d'una fabulació que obeïx a interessos ideològics.
I quina ficció ha inventat l'adult a propòsit del nen? Primer que aquest és un subjecte encantat i ignorant al que cal ensenyar segons els esquemes de la ment adulta. Pocs s'han adonat (Xerris Fourier, Friedich Nietzsche, René Schérer, François Rancière) que el nen té la seva pròpia intel·ligència a la qual cal aplanar el camí per al seu adequat desenvolupament, que no és ni ximple ni ignorant i que no cal subordinar-lo a altra intel·ligència. Segundo, que o manca de sexualitat o cal controlar-la no sigui que caigui en desviacions i neurosis, com si el nen fos mig home o mitja dona. En realitat, la potència sexual del nen és superior a la de l'adult i té tant dret a gaudir d'ella com qualsevol altra persona. Tercer, que al nen cal transmetre-li unes consignes i uns coneixements que li ajudin a desembolicar-se en el seno del capitalisme globalitzat, separant-li de la possibilitat d'imaginar altra opció política. No s'adverteix que, d'aquesta manera, l'escola i els mitjans de comunicació creen autòmats la idea dels quals de felicitat és acudir a un centre comercial. Com no va a estar pervertida la pedagogia?
MANUEL ASENSI PÉREZ, catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada en la Universitat de València
PER A SABER MÉS WEBS
www.oecd.org Conté els informes estadístics i comparatius més complets sobre la situació de l'educació en els països membres www.trepitja.oecd.org Programme for International Student Assessment http://europa.eu/pol/educ/indexés.htm Portal d'Educació de la Unió Europea http://portal.unesco.org/és Portal de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura www.mec.és Ministeri d'Educació i Ciència. Inclou els indicadors OCDE 2006 www.institutodeevaluacion.mec.és Oferix el sistema estatal d'indicadors de l'educació, així com diversos estudis internacionals d'avaluació www.gencat.net/educacio/ Departament d´Educació de la Generalitat de Catalunya www.fbofill.cat/ Fundació Jaume Bofill. Informació sobre alguns estudis de referència en l'àmbit de polítiques educatives, acció educadora i transformació social
La tercera o la sisena hora semblen cortines de fum que més aviat oculten problemes d'urgent correcció Amb certa regularitat, sorgeixen algunes polèmiques educatives que desperten un sorprenent interès. Entre les recents, a Catalunya, destaca la tercera hora de castellà o la sisena hora que va ser bandera del Pacti Nacional per l´Educació. En l'àmbit estatal, és el cas de la classe de religió i de la seva sempre problemàtica alternativa. No és que no siguin importants, però, a la vista del panorama de l'educació a Espanya, aquestes polèmiques semblen cortines de fum que més aviat oculten dades i problemes la correcció dels quals és urgent.
Els informes de l'OCDE, Unesco yUE posen de manifest que la situació educativa a Espanya pateix deficiències estructurals molt greus. Sobretot en tres fronts: 1. Inversió, pedra de toc de tot sistema educatiu. Amb dades del 2003, el percentatge de despesa pública a Espanya respecte al PIB és del 4,3%, molt per sota de la mitjana de l'OCDE: 5,5%. La despesa per estudianta és un 9% inferior a la mitjana de l'OCDE en primària i secundària i, en la UE, vam ocupar el antepenúltimo lloc. Cal dir-lo clarito, però fort: cap administració pública és digna de crèdit quan manifesta el seu interès per l'educació si això no va acompanyat d'una inversió en relació amb PIB que arribi a almenys la mitjana de l'OCDE. 2. Fracàs escolar. Tots les dades són unànimes. Per referir-nos només a un dels seus aspectes, l'abandó escolar prematur, Espanya (31,1%) doblega la mitjana europea (15,7%). A més, a Espanya finalitza els estudis secundaris un 61,8%, enfront del 76,7% de la mitjana europea. En ambdós casos, la situació només és pitjor a Malta i Portugal. 3. Qualitat de l'ensenyament. Els informes PISA, bé coneguts, són clars: Espanya ocupa els últims llocs en lectura, matemàtiques i ciències. Sobren detalls estadístics. Intentarem sistematizar, breument, alguns dels principals reptes educatius:
CARRERA DOCENT. Espanya viu en aquest aspecte un retard secular. El model vuitcentista d'una formació acadèmica en les matèries i continguts no va acompanyat d'una capacitació pedagògica que permeti l'eficaç adequació d'aquests continguts a les diverses fases de l'aprenentatge. Existeixen models de referència sobre els quals s'ha de reflexionar: enfront de les 6.400 hores de formació per al professorat de primària a Finlàndia (país que lidera els índexs en els informes TREPITJA), Espanya tot just voreja les 2.000. Enfront de les 1.400 que ha de complir un professor de secundària, Espanya s'acontenta amb 130 .
MÈTODES D'ENSENYAMENT. En Espanya tot just han variat en el substancial, durant les últimes dècades, a pesar del voluntarisme del professorat. Les dades comparatives entorn de la sobrecàrrega del treball a casa dels escolars espanyols (els deures)són altament significatius, sobretot, en relació amb els resultats obtinguts. A més, continuen prevalent les aptituds cognitives, i la seva avaluació amb el model-examen, enfront d'altres factors nuclears en l'aprenentatge.
RACIONALITAT DELS HORARIS. Paradoxalment, a Espanya la mitjana d'hores lectives obligatòries dels alumnes d'entre 7 i 14 anys és superior a la mitjana de l'OCDE. Ja és tòpic recordar que quan hi ha un problema, a Espanya s'afegix una hora, i a córrer. Si se suma la dedicació lectiva i el treball fora de l'aula, obtindrem que el sistema reclama una dedicació exclusiva al temps de l'aprenentatge. I els resultats, no obstant això, són els quals són. Què està fallant?
IMPLICACIÓ FAMILIAR. Les dades comparatives són, també aquí, dignes d'atenció, doncs la implicació quantificable de la família espanyola en els processos d'aprenentatge és clarament deficient. Això està vinculat - com han sabut reconèixer els sistemes educatius més avançats, prenent mesures per a pal·liar-lo- a la difícil conciliació d'horaris entre treball i família.
FORMACIÓ D'ADULTS. Part de les diferències qualitatives de l'aprenentatge dels escolars es deu, ho sabem, a la formació dels seus progenitors. Per a la població espanyola d'entre 25 i 64 anys, la taxa amb titulació d'educació secundària superior és de 45%, enfront del 67% de la UE (i al 85% que la UE assenyala com horitzó per al 2010). A més, per a la mateixa franja d'edat, el percentatge que rep algun tipus de formació és del 5,2%, molt per sota de la mitjana europea (9,4%). La formació paterna i materna és essencial, però no és una dada inamovible, ja que pot ser modificada, com saben els països educativament més punters, com Suècia, Dinamarca o Finlàndia, amb dades de formació d'adults d'entre el 25% i el 35%.
EDUCACIÓ INFANTIL. Enfront dels països més innovadors, que han entès que la gran inversió econòmica ha de fer-se en la formació d'entre 0 i 3 anys, a Espanya la situació és gairebé un desert, sobretot les administracions públiques, que gairebé han delegat la seva responsabilitat en l'empresa privada i en l'administració local.
DOBLE XARXA. Més enllà de plantejaments ideològics entorn de l'escola pública i privada, estudis recents, que constaten a Espanya un abandó massiu de l'escola pública, sobretot en les ciutats, per part de les classes mitges, comença a ser una situació alarmant el que es percep com autèntica doble xarxa d'escolarització en funció dels ingressos familiars i de les expectatives davant la formació com forma d'ascens social. Si no s'introduïxen estratègies correctivas, l'escola pot acabar sent el principal motor de la desigualtat social.
HI HA MÉS PROBLEMES i amb ells més reptes, però aquí només poden ser apuntats: el tractament de la diversitat, l'ensenyament eficaç de les llengües estrangeres, la integració de les noves tecnologies de la informació en els processos educatius, l'aprenentatge de la cultura visual, la rehabilitació de la cultura de l'esforç, la discussió a fons de la democràcia interna i participativa en els centres. El panorama, sense ser apocalíptico, és desolador. I no obstant això, ni les administracions han engegat dispositius d'extrema urgència ni això ha provocat encara el necessari debat social. Quan ambdues coses succeeixin, potser sigui massa tarda.
TEMA DE DEBAT - LA CLAU
La pedagogia pervertida
MANUEL ASENSI PÉREZ
El que l'adult diu del nen no es correspon amb la realitat, sinó que és el producte d'una fabulació Utilitzo l'expressió pedagogia pervertida no per a proposar una perversió de la pedagogia, sinó per a afirmar que la pedagogia ja està pervertida. Això pot sonar provocatiu, però gens més lluny de la realitat: és una simple descripció d'un fet de greus conseqüències. Però per què dic que la pedagogia està pervertida? Des del moment que vam descobrir que el nen, l'adolescent o simplement l'alumne semblen no existir més que per a satisfer les expectatives i les exigències dels adults i dels pedagogs professionals, s'aclareix immediatament el sentit de la perversió a la qual m'estic referint. Qui ens pot dir en què consisteix un nen? Foucault plantejava la necessitat de "donar-li la paraula" al boig com el camí més adequat per a parlar de la bogeria. Així, es podria pensar que l'únic que ens pot dir amb total certesa què és un nen és el nen o nena mateixos, però com o bé no saben parlar, per la seva curta edat, o bé no són prou madurs i responsables, el que diuen és un discurs sense fonament, sense valor epistemológico. Quan un nen es comporta de manera responsable diem que es comporta com un adult, perquè no vam concebre que infantesa i responsabilitat vagin de la mà! Així, doncs, el nen és un continent desconegut que no resulta accessible. I com no es fia del desconegut, l'adult ho vigila, ho acorrala, li prescriu normes i regles, li recrimina, ho sanciona, ho castiga. Dita d'altra manera: l'adult ho inventa. És clar, el que diu d'ell no es correspon amb la realitat, sinó que és el producte d'una fabulació que obeïx a interessos ideològics.
I quina ficció ha inventat l'adult a propòsit del nen? Primer que aquest és un subjecte encantat i ignorant al que cal ensenyar segons els esquemes de la ment adulta. Pocs s'han adonat (Xerris Fourier, Friedich Nietzsche, René Schérer, François Rancière) que el nen té la seva pròpia intel·ligència a la qual cal aplanar el camí per al seu adequat desenvolupament, que no és ni ximple ni ignorant i que no cal subordinar-lo a altra intel·ligència. Segundo, que o manca de sexualitat o cal controlar-la no sigui que caigui en desviacions i neurosis, com si el nen fos mig home o mitja dona. En realitat, la potència sexual del nen és superior a la de l'adult i té tant dret a gaudir d'ella com qualsevol altra persona. Tercer, que al nen cal transmetre-li unes consignes i uns coneixements que li ajudin a desembolicar-se en el seno del capitalisme globalitzat, separant-li de la possibilitat d'imaginar altra opció política. No s'adverteix que, d'aquesta manera, l'escola i els mitjans de comunicació creen autòmats la idea dels quals de felicitat és acudir a un centre comercial. Com no va a estar pervertida la pedagogia?
MANUEL ASENSI PÉREZ, catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada en la Universitat de València
PER A SABER MÉS WEBS
www.oecd.org Conté els informes estadístics i comparatius més complets sobre la situació de l'educació en els països membres www.trepitja.oecd.org Programme for International Student Assessment http://europa.eu/pol/educ/indexés.htm Portal d'Educació de la Unió Europea http://portal.unesco.org/és Portal de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura www.mec.és Ministeri d'Educació i Ciència. Inclou els indicadors OCDE 2006 www.institutodeevaluacion.mec.és Oferix el sistema estatal d'indicadors de l'educació, així com diversos estudis internacionals d'avaluació www.gencat.net/educacio/ Departament d´Educació de la Generalitat de Catalunya www.fbofill.cat/ Fundació Jaume Bofill. Informació sobre alguns estudis de referència en l'àmbit de polítiques educatives, acció educadora i transformació social
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada