COL·LECTIU ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL DE BARCELONA

OBJECTIU: ESCOLARITZAR A 15 MILIONS D’INFANTS LA PROPERA DÈCADA

2009-04-20T13:35:00.000-07:00

El 40% dels xavals de 3 a 6 anys d'Amèrica Llatina no va al col·legi - L'educació inicial centra el cim de ministres que arrenca avui a Lisboa

FOTO: Dos nens del Salvador d’una comunitat marginal – EFE

J. A. AUNIÓN - Madrid - 20/04/2009 – EL PAIS

La cimera de ministres d'Educació llatinoamericans que comença avui a Lisboa plantejarà l'objectiu que més de la meitat dels nens de 3 a 6 anys de tots els països de la regió estigui escolaritzat en 2015 i que en 2021 s'arribi al 100%. Avui, més de 15 milions de xavals d'aquestes edats estan sense escolaritzar en la regió.
La cimera de ministres d'Educació llatinoamericans que comença avui a Lisboa plantejarà l'objectiu que més de la meitat dels nens de 3 a 6 anys de tots els països de la regió estigui escolaritzat en 2015 i que en 2021 s'arribi al 100%. Avui, més de 15 milions de xavals d'aquestes edats estan sense escolaritzar en la regió. A més, es pretén que entre el 10% i el 30% dels menors de 3 anys participin en activitats educatives en 2015 i entre el 20% i el 50% en 2021. Així ho diu el document que es discutirà i previsiblement s'aprovarà en el cim afavorit per l'Organització d'Estats Iberoamericans (OEI) i l'objectiu dels quals conta ja amb el compromís financer de Xile, Brasil i Espanya, de la Junta d'Andalusia i del banc BBVA per a engegar-lo a partir d'aquest any.

L'escolarització als tres anys o abans millora els resultats posteriors dels alumnes, segons han posat en relleu nombrosos estudis. Sense anar més lluny, l'última avaluació de l'educació primària feta a Espanya en 2007: a l'acabar primària, els nens que van començar a anar al col·legi abans dels tres anys treuen 20 punts més que els quals van entrar en l'aula als quatre.

Però ja no es tracta només de dur-los al col·legi, sinó d'articular entorn de l'escola polítiques d'alimentació, prevenció de malalties, vacunació, desenvolupament psicomotor. Un 7,2% dels menors de cinc anys sofreix desnutrició a Amèrica Llatina, segons les dades de l'ONU, amb percentatges que van des d'entorn del 4% a Cuba, Veneçuela o Uruguai, fins a 24,2% a Guatemala.

Així, la situació de la qual es parteix, com sol ocórrer a Iberoamèrica, i més en educació, és desigual, encara que la imatge global ja assenyala el problema: menys del 60% dels xavals de 3 a 6 anys van al col·legi. Acostant ja la lupa a cada situació concreta, el fet és que hi ha països com Cuba, Argentina, Uruguai, Mèxic, Xile o Equador on les taxes d'accés són altes, mentre altres com Nicaragua, El Salvador, República Dominicana, Hondures i Guatemala no arriben a a escolaritzar a la meitat dels nens de tres a sis anys.

A la cimera de Lisboa es planteja l'educació inicial dels nens com una prioritat, pel que també ha de ser-ho en l'àmbit de la cooperació entre països, però "amb entitat pròpia, recursos suficients i organitzacions i estructures capaces de fer-la efectiva, superant models assistencials i subsidiaris d'altres polítiques socials", diu el secretari general de la OEI, Álvaro Marchesi.

Sense una quantificació tancada sobre el que costarà el projecte -això arribarà a l'octubre-, el que sembla clar és que aquest és el moment clau de donar una empenta definitiva a l'escolarització i a la qualitat de l'educació en la regió, aprofitant el descens de la natalitat. La Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i El Carib (Cepal) de l'ONU, que treballa en la preparació del projecte amb la OEI, ho crida el "bo demogràfic": "Els nens, que experimentaven el major augment a mitjan segle XX, tendeixen a decréixer fortament en termes relatius durant la dècada actual %[...] La menor pressió de les demandes de la població infantil i juvenil, que en la majoria dels països de la regió es produirà sense que augmenti massa el grup de persones majors (en termes absoluts) %[...] suposa una situació favorable en la piràmide d'edats per a augmentar la inversió social en educació", diu un informe de la Cepal. El càlcul és senzill, els mateixos diners, a repartir entre menys nens i adolescents, dóna per a més, però si aquests diners augmenta -"Si es manté la tendència positiva de la despesa en educació per habitant (sigui pel seu increment com percentatge del PIB, o pel creixement del PIB)", diu la Cepal- pugues resultar en l'avanç definitiu per a educació llatinoamericana. Sobretot si es tenen clar el projecte, els mitjans i l'objectiu.

Així, el pla que presenta la OEI en el cim de ministres per a l'educació inicial -dintre de les metes educatives per a 2021, que també busquen acabar amb l'analfabetisme que afecta a 32 milions de persones en la regió, millorar l'accés a la universitat o construir sistemes forts de FP- recull diferents nivells, començant per les infraestructures, és a dir, la construcció de nous col·legis i la millora i adaptació dels quals ja existeixen, o l'equipament pedagògic necessari.

També està planificada la formació dels docents, el que inclourà criteris per a la selecció de professors, i per descomptat, el disseny i desenvolupament de currículums adequats per a l'educació infantil, el que requerirà l'edició de textos i guies.

EN DEFENSA DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC I DE LA QUALITAT. NO VOLEM AQUESTA LLEI. EL 0-6 ÉS UNA ETAPA EDUCATIVA

2009-03-19T03:31:00.000-07:00

ALTRES

ENÈRGICA REPULSA DAVANT LA VIOLÈNCIA POLICIAL ENVERS ELS I LES ESTUDIANTS

INFORMACIÓ VILAWEB: CLICA

BARÒMETRE DEL CIS - FEBRER 2009: ENQUESTA SOBRE L'EDUCACIÓ DE 0 A 3 ANYS

2009-03-06T12:06:00.000-08:00

RECULL DE PREMSA

EL PAÍS.com - Madrid - 05/03/2009

El baròmetre de febrer del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha preguntat en aquesta ocasió als espanyols sobre l'educació i la infància. En els seus resultats, el 51,7% dels 2.500 enquestats creu que l'educació obligatòria hauria de començar als 3 anys edat. El 78% creu tots els nens entre 3 i 6 anys haurien d'assistir a una escola infantil, mentre que el 64,8% pensa que els menors d'un any no haurien d'assistir a aquests centres "en cap cas". La majoria (36,2%) opina que els centres públics oferixen millor educació que els privats (27%).
En general, la majoria dels enquestats (54,1%) pensa que, per als menors de 3 anys, és millor "assistir a alguna escola infantil o guarderia" abans que quedar-se a casa i prefereixen (el 52,7%) que les Administracions facilitin amidades "perquè les mares i els pares treballadors puguin tenir temps per a cuidar als seus fills i filles" abans que la creació de centres on els nens i nenes estiguin atesos (per aquesta opció es decanta el 34,5%). No obstant això, la majoria (33,9%) opina que el principal problema en relació amb les escoles infantils és que no hi ha centres públics suficients per a tots els nens i el 40,7% pensa que la "mesura prioritària" per a proporcionar atenció educativa als menors de tres anys és "crear més escoles infantils".
En Espanya, l'educació infantil s'ordena en dos cicles. El primer comprèn fins als tres anys, i el segon, des dels tres als sis anys d'edat. Ambdós tenen caràcter voluntari, dada que desconeix la majoria dels enquestats (el 46,9%), que pensen que l'educació infantil és obligatòria a partir dels 3 anys.
Per altra banda, el 41% dels enquestats es declara com "bastant interessat" en els temes relatius a la infància. El 47% creu, no obstant això, que la societat presta poca atenció als menors de tres anys, xifra que puja al 51,8% quan es pregunta sobre l'atenció que a aquesta franja de població presta l'Administració. No obstant això, el 54,3% pensa que avui dia les Administracions Públiques presten més atenció als menors de 3 anys que fa una dècada.
Quant a les franges d'edats, el 38,1% dels enquestats pensa que les Administracions presten més antención als menors de 3 anys que als nens amb una edat compresa entre els 3 i els 6 anys. El 32,8% creu, no obstant això, que aquesta atenció és igual per a ambdues franges d'edat.
Aprenentatge
En general, els enquestats pensen que en família els menors de tres anys aprenen millor a expressar les seves necessitats bàsiques de salut i benestar (58,2%); menjar ells sols i rentar-se les mans (50,5%); controlar el seu cos (mantenir l'equilibri, no caure, aixecar-se) (55,7%), mentre que deixen per a l'escola aprendre rutines i normes (horaris, ser obedients) (47,8%), relacionar-se i comunicar-se amb els altres (69%), i observar i explorar el seu entorn (44,6%).
A l'hora de triar una escola infantil per a un nen menor de 3 anys, el més important per als enquestats és que el personal tingui títol oficial (el més important per al 34,5%) i que sigui "afectuós i afectuós" (el més important per al 24,9%). Això últim és el segon més important per al 20,4%, mentre que se'ls doni una alimentació correcta i equilibrada és el segon més important per al 18,8%. El menys important és que s'ofereixi ensenyament en idiomes (1%) o que l'escola infantil conti amb servei de transport (0,6%)

CONSULTAR LES DADES ESTADÍSTIQUES PUBICADES JA QUE DONEN UNA INFORMACIÓ MÉS COMPLETA SOBRE LA CONSIDERACIÓ DE L'EDUCACIÓ DE 0 A 3 ANYS, QUE LA DONADA EN ELS TITULARS

EL PAIS: CLICA

CIS: Centre d’Investigacions Sociològiques: PÀGINA D’INICI CLICA

Avanç de resultats de l’estudi 2788 "Barómetro de febrero de 2009". CLICA A “RESULTATS FEBRER 2009" . PÀGINES 6 A 13 I TAMBÉ PER MUNICIPIS I ALTRES VARIABLES.

ALTRES INFORMACIONS

Col·legi de Pedagogs de Catalunya

Manifest de suport per la Universalització de les Escoles Bressol a Catalunya: CLICA

Baralla entre Educació i l'oposició per les places públiques de guarderia creades

2009-02-12T02:29:00.000-08:00

EL PAÍS - Barcelona - 10/02/2009

Són 24.000, 41.000, 17.000 o 14.000? El Departament d'Educació i l'oposició no es posen d'acord sobre quantes places de guarderia s'han engegat o compromès per a nens de fins a tres anys.

Són 24.000, 41.000, 17.000 o 14.000? El Departament d'Educació i l'oposició no es posen d'acord sobre quantes places de guarderia s'han engegat o compromès per a nens de fins a tres anys. Després d'una iniciativa popular amb recollida de 5.000 signatures, la Generalitat va engegar fa quatre anys un pla per a crear 30.000 places públiques entre 2004 i 2008. Aquestes places s'han concertat amb ajuntaments i entitats municipalistes. El galimatías de xifres es va produir ahir després que Educació anunciés que s'ha sobrepassat l'objectiu de les 30.000 places, que hi ha 41.528 sol·licituds tramitades i que 34.252 ja estan en funcionament o tenen aprovat el projecte de creació del centre i el seu finançament. I encara altra dada: amb obres ja acabades hi ha 24.046 places. Maragall va presentar un informe al president del Parlament, Ernest Benach, i va estar acompanyat dels presidents de les dues entitats que agrupen ajuntaments: Manuel Bustos, de la Federació de Municipis de Catalunya, i Salvador Esteve, de l'Associació Catalana de Municipis. En total, han estat 494 els municipis els quals s'han implicat en la creació de places de guarderia públiques. L'oferta pública s'ha duplicat i passa del 15% al 30% del total. La reacció de l'oposició va ser immediata. La diputada de CIU Irene Rigau va considerar que el Govern català "incompleix" el Pla de Guarderies 2004-2008, malgrat que el conseller Maragall "insisteixi a anunciar i felicitar-se per un compliment que no és tal". CIU va concretar que les places creades "han estat 14.156, en lloc de les 30.000 que estaven previstes". Rigau va assenyalar que al desembre el conseller "va celebrar una roda de premsa per a anunciar la creació de les 30.000 places compromeses" a partir d'un mandat del Parlament, però "la realitat és que no havien estat creades, ni al desembre ni ara". Des del PP, el diputat Rafael López, va dir que només s'han creat "entre 14.156 i 17.652 places de les 30.000 compromeses". Va lamentar que el conseller vulgui desorientar als pares. "Hi ha una confusió entre places compromeses, signades i en construcció", va retreure López.

NOTÍCIA DIARI “EL PAÍS”: CLICA

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ: NOTÍCIA - CLICA

NOTA DE PREMSA: CLICA

INFORME: CLICA

TRÍPTIC: CLICA

ALTRES INFORMACIONS

INFORMACIÓ MINISTERI EDUCACIÓ - PLAN EDUCA 3: CLICA

DIARI 20 MINUTS: Barcelona crearà 8 escoles bressol el curs vinent. CLICA

PLATAFORMA MADRID, DIA 3 DESEMBRE 2008: MANIFESTACIÓ PEL 0-6

2008-12-01T15:05:00.000-08:00

La Plataforma de Madrid por la Defensa del O-6 tiene como principales objetivos exigir: Al Gobierno Central, un desarrollo legislativo del Ciclo 0-3 años para todo el Estado, al igual que lo disfrutan el segundo Ciclo de Educación Infantil 3-6 años y el resto de Etapas del Sistema Educativo. Al Gobierno de la Comunidad de Madrid, la retirada de los vergonzosos decretos que niegan el derecho de los niños y las niñas pequeños a una educación infantil de calidad.

BLOC PLATAFORMA DE MADRID: CLICA

VÍDEO "YOU TUBE". CLICA

25 DE NOVEMBRE DE 2008: Dia Internacional de la no violència contra les dones i les nenes

2008-11-23T16:39:00.000-08:00

25 DE NOVEMBRE DE 2008

Dia Internacional de la no violència contra les dones i les nenes

MANIFESTACIÓ a les 7 a Canaletes i a les 8 a la Plaça Sant Jaume

VINDIQUEM EL NOSTRE COS I LA NOSTRA VIDA PEL DRET DE LES DONES I LES NENES A VIURE SENSE VIOLÈNCIA

Hereves de les dones / que cremaren ahir / farem una foguera / amb l'estrall i la por. / Hi acudiran les bruixes / de totes les edats. /… / Deixarem les escombres / per pastura del foc, / els pots i les cassoles, / el blauet i el sabó / Vindicarem la nit /i la paraula DONA./Llavors creixerà l'arbre/ de l'alliberament.(MMMarçal)La violència no permet triar, s'enfronta al desig i a la llibertat de les dones.És el cos el que pateix els abusos despietats de les violències, és colpejat, abusat, violat, mutilat, humiliat i violentat.Ens recuperem tornant-lo a habitar i apropiant-nos d'ell. Es fa imprescindible parlar del cos, de la sexualitat i del poder; perquè és a través de l'exercici despietat del poder patriarcal que es viola un dels més importants drets dels éssers humans: la seva intimitat corporal, la seva autonomia, la seva llibertat per a decidir amb qui es té o no una relació afectiva, eròtica o sexual i de quines maneres. La defensa del dret a gaudir i experimentar amb el propi cos es vista com una provocació per part certs sectors que ens neguen el dret a decidir. La reacció d'oposició a l'afirmació pública del plaer femení també s'exerceix mitjançant la violència perquè el cos de les dones continua sent territori colonitzat i espai de disputa del patriarcat.El fet que l'arbitri del que "es pot" i "no es pot" fer amb el nostre cos segueixi estant en mans d'un aparell de poder que parla per nosaltres, decideix per nosaltres i executa contra nosaltres, comporta el risc d'alienació i de privar-nos de la sobirania més elemental, la del nostre territori més íntim: el cos. El dret al cos significa poder disposar d'ell en tots i cadascun dels espais i temps de la vida sense cap tipus d'imposició.Creem un cultura no violenta quan qüestionem normes i costums, el llenguatge i les diverses expressions de la cultura patriarcal basades en l'ús del poder, la repressió, el terrorisme, les guerres i l'extermini de les persones per raons de gènere, ètnia o religió, opció sexual.La ciutadania de les dones comença, es desenvolupa i culmina en els nostres cossos, territori personal i privat sobre el qual hem d'estar capacitades per a adoptar decisions sobiranes, és a dir, lliures de coacció o violència.El control i la cura del propi cos constitueix un element central pel feminisme, i és un principi ètic polític no negociable.La violència masclista contra les dones i contra les nenes (que encara està molt més invisibilitzada que l'exercida contra les dones adultes) impedeix la nostra ciutadania i curadania plena, desconeix la nostra qualitat de subjectes de drets, i atempta directament contra el nostre dret a la salut i a la vida. Per això aquest 25 de Novembre, una vegada més i junt amb les dones de tot el planeta VindiquemEl dret a una vida digna El dret a la llibertat i seguretat personalsEl dret a gaudir del més alt nivell de salutEl dret al propi cos i el dret a decidirEl dret a no ser sotmesa a torturesEl dret a no ser objecte d'ingerències arbitràries de cap menaEl dret a la llibertat de pensament, consciència . opció sexualEl dret a controlar la nostra pròpia fecunditat –El dret a la privadesaEl dret a viure sense violències.

XARXA DE DONES FEMINISTES PER LA NO VIOLÈNCIA

Barcelona, novembre 2008

WEB RELACIONADA

WEB CA LA DONA: CLICA

Carl Honoré: "Hem segrestat la infantesa" - RECULL TEMÀTIC INFORMATIU

2008-10-22T02:30:00.000-07:00

Autor d''Elogio de la lentitud'. Aquest autor de best-seller afirma que pressionem massa els nostres fills i que no els donem ni temps ni espai per desenvolupar-se. Foto: FRANCESC CASALS. EL PERIÒDICO 22 OCTUBRE 2008. GASPAR HERNÀNDEZ

--Ha passat de la lentitud als fills, vostè.
--¿Sap quina va ser l'espurna? Una reunió entre pares i mestres del col.legi públic del meu fill de 7 anys, a Londres. La professora d'art estava entusiasmadíssima amb ell, i em va dir que seria un artista meravellós i dotat. Vaig sortir corrents del col.legi i em vaig posar a Google a buscar escoles d'art pensant que el meu fill seria el pròxim Picasso. Fins que en vaig parlar amb ell.
--¿I quina reacció va tenir?
--Em va dir que ell no volia dedicar- se a l'art. Que li agradava dibuixar, i punt. I després em va preguntar: "¿Per què els adults sempre ho heu de controlar tot?". I va ser llavors quan em vaig adonar que volia accelerar el desenvolupament del meu fill, sense paciència.
--¿Exercim massa control sobre els fills?
--Sens dubte. Som en un moment inquietant de la història: els adults hem segrestat la infantesa d'una manera mai vista. Els polítics i els buròcrates han distorsionat l'educació pública per transformar-la en una fàbrica: es tracta d'embotir els nens amb informació acadèmica i avaluar-los constantment amb proves i amb exàmens. I també la indústria publicitària ha colonitzat els racons més íntims de la infantesa, amb l'objectiu de vendre productes als nois.
--¿I els pares, quin paper tenen en aquest maremàgnum?
--Som a la línia de foc. Oscil.lem entre fer massa, passar-nos amb l'exigència del millor currículum per als nostres fills, i l'altre extrem, que és no fer prou. Això no està funcionant.
--¿Amb valors més rígids, tindríem una generació millor?
--No estic a favor de crear una cultura rígida al voltant dels nois. Del que es tracta és de trobar un equilibri entre la llibertat i els límits que sempre necessiten per sentir-se segurs i aprendre a moure's en un món basat en regles i etiquetes. No veig malament la idea d'imposar límits; és una necessitat bàsica. Però el moviment conservador promou una rigidesa excessiva: aquests polítics estan en contra d'alliberar la imaginació i la creativitat.
--Cada vegada es detecten més depressions, més desordres de l'alimentació...
--Hi ha coses fonamentals que no estan funcionant. Si analitzem l'energia, el temps i els diners que estem invertint en els nostres fills, hau- ríem d'assistir al naixement de la generació més brillant, més sana, més feliç de tots els temps. Però els resultats ens diuen el contrari. Hi ha molts problemes de salut i de salut mental entre els nostres fills.
--Però les intencions continuen sent bones.
--Sí, tot sorgeix d'un impuls positiu: fer el millor per als nostres fills. La ironia és tràgica: ho estem fent fatal. Els pressionem massa. No tenen ni l'espai ni el temps per desenvolupar-se cognitivament.
--Segons deia Claudio Naranjo en aquesta contraportada, el que nos- altres fem és educar la raó, no pas la intuïció.
--Estic totalment d'acord amb Claudio Naranjo. Hem creat una societat que té por del dubte i de la incertesa. Volem que tot sigui blanc i negre, i a més a més que sigui tot quantificable. La cultura del management ha acabat contaminant-ho tot. Perquè volem balanços i números, i tot això és contrari a la verdadera intuïció.
--I, vostè, ¿com aconsegueix aplicar-s'ho això?
--Amb petites coses. Intento estar amb el meu fill a casa, sense controlar-lo. Intento deixar-lo, per exemple, jugar, mentre jo cuino, sense controlar-lo. Sopem junts i tenim el televisor apagat. A casa nostra és fonamental fer un àpat una vegada al dia tots junts, sense el televisor, i parlant.
--¿Com el va canviar la seva aposta per la lentitud?
--Hi ha un abans i un després. Abans mirava de fer-ho tot com més ràpid millor, i ara ho intento fer tot tan bé com sigui possible. Una vegada fas aquest clic, ja no busques el camí més curt ni el camí més ràpid, i col.loques la qualitat abans que la quantitat.
--¿En què es concreta?
--Dic molt que no. Dic no a projectes de feina, a festes, per no caure en la trampa d'estar sobrecarregat. Prioritzo les coses que són importants. El resultat és que disfruto més de la vida perquè no hi passo volant: no estic fent quatre coses al mateix temps.
--¿Quina relació té amb les noves tecnologies?
--Molt més sana que abans. El mòbil el tinc gairebé sempre apagat. Amb el correu electrònic m'he imposat una disciplina molt forta, de ferro. Tinc franges fixes en què l'apago, per no estar-ne pendent sempre. Quan he d'accedir a una manera de pensar fèrtil i creativa, el pensament slow (lent), apago el correu electrònic. Ens hem tornat bojos, amb el correu electrònic. Ens en hem de desendollar.

CARL HONORÉ: NOU LLIBRE “BAJO PRESIÓN” - AUDIO PROGRAMA LA VENTANA (SER): CLICA

EL PAIS: DOCUMENT 12/102008: CLICA

ENLLAÇOS INTERESSANTS, PEL DEBATIR AQUEST TEMA:

- WEB LLIBRE AUTOR.CLICA

- Associació Internacional Pikler (Loczy). CLICA

- WEB EDUCACIÓN EMOCIONAL Y SOCIAL (document anàlisi internacional). CLICA

- ENLLAÇ WEB ELSA PUNSET. CLICA

- Pàgina web de Phillipe Meirieu-recursos pedagogia- (CERCANT AMB EL GOOGLE ES POT TRADUIR DEL FRANCÈS) CLICA

- Article EL PAÍS 22/10/08: Famílies que reclamen tenir la possibilitat d’educar als seus fills a casa. CLICA

- Escolaritzar es la millor forma d’educar. EL PAÍS 22/10/2008 - Mariano Fernández Enguita. CLICA

- Article:Moure’s en llibertat (respecta’m el meu temps). CLICA. Article 2 CLICA. Web M Graugés. CLICA

- Revista Infància número 154: En el dia a dia res no és banal, res no és rutina. Article de M. Fabrés. CLICA

En aquest mateix BLOC hi ha altres informacions que us poden interessar.

XIV Fòrum Local d'Educació. El suport local a l'acció educativa de les famílies

2008-10-22T02:15:00.000-07:00

Castelldefels, 22 d'octubre de 2008

El paper de les famílies en l'educació dels seus infants és objecte d'un debat avui especialment intens. La dificultat de trobar temps compartits, la irrupció de les noves tecnologies, la sempre debatuda delegació de tasques educatives pròpies de les famílies en els centres escolars, la fragilitat social, etc. configuren un moment àlgid en què se'n parla molt i en què, des de la perspectiva de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona, cal donar rellevància a la funció educativa de les famílies. I, més encara, cal donar-hi suport des dels governs locals. Aquest és el tema que, justament, abordarem al XIV Fòrum Local d'Educació. (EXTRACTE DEL PROGRAMA).

DOSSIER DIBA
Polítiques de suport a les famílies: una proposta des del món local
Diputació de Barcelona; Brullet, Cristina (assessorament). Octubre 2008. CLICA

ENLLAÇ DOSSIER

L'escola bressol i els serveis a la petita infància i a les seves famílies. Una proposta de gestió municipal. CLICA

ENLLAÇ DOCUMENTS SÍNDIC GREUGES

L'ESCOLARITZACIÓ DE 0 A 3 ANYS A CATALUNYA (SETEMBRE 2007). CLICA

ACCÉS Nota de premsa21 de gener de 2008
El Síndic recomana més protagonisme del Departament d’Educació en l’etapa educativa 0-3 anys: VEGEU ENTRADA MÉS ANTIGA D'AQUEST BLOC

WEBS RELACIONADES:

DONES EN XARXA: CLICA

FAMÍLIES MONOPARENTALS: CLICA

FAMÍLIES LESBIANES I GAYS: CLICA

Eleccions per renovar els membres dels consells escolars i dels consells de participació de les llars d'infants

2008-10-22T02:13:00.000-07:00

Eleccions per renovar els membres dels consells escolars i dels consells de participació de les llars d'infants

Tots els consells escolars dels centres públics i concertats i els consells de participació de les llars d'infants públiques i concertades han de renovar la meitat dels representants del professorat, dels pares i les mares i de l'alumnat i el delegat o la delegada del personal d'administració i serveis. En el cas dels centres i les llars d'infants públics correspon a la direcció convocar les eleccions. El procés començarà el 2 de novembre i les votacions tindran lloc entre el 23 de novembre i l'1 de desembre. Els consells han de quedar constituïts abans del 15 de desembre. Aquests consells són els òrgans de participació de la comunitat educativa en el govern dels centres o de les llars d'infants. Les seves funcions principals són l'aprovació, el seguiment i l'avaluació dels projectes que desenvolupen l'activitat educativa del centre. (EXTRACTE INFORMACIÓ DIBA)

MÉS INFORMACIÓ: DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ. CLICA

La Generalitat traspassa a un consorci les 287 escoles i instituts de Barcelona

2008-10-19T16:18:00.000-07:00

El canvi tanca un procés de 10 anys i afectarà més d'11.000 persones a partir del gener del 2009
EL PUNT - MARCEL BARRERA. Barcelona. Foto: QUIM PUIG

El llarg procés perquè l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat gestionin conjuntament les escoles i instituts de la ciutat arriba al final. Les setmanes vinents està previst que el consell executiu del govern català aprovarà el traspàs de les 287 escoles i instituts al Consorci d'Educació de Barcelona (CEB) a partir del dia 1 de gener del 2009. El traspàs, que haurà de ratificar també el plenari de l'Ajuntament de Barcelona, afectarà 11.000 persones, entre mestres, professors i personal d'administració i serveis; i suposarà la desaparició dels serveis territorials de la ciutat de Barcelona que estan situats a l'avinguda del Paral·lel.
La Torre Catalunya, situada entre la plaça d'Urquinaona i el carrer de Roger de Llúria, serà la nova seu del Consorci d'Educació de Barcelona.
El 29 de setembre passat, el consell de direcció del CEB va instar la Generalitat i l'Ajuntament a «fer efectiu» aquest òrgan consorciat entre les dues administracions el traspàs de tots els centres educatius. És el pas que s'esperava per donar compliment a la Carta Municipal de Barcelona que es va firmar ara fa 10 anys, el 1998, i que també dóna compliment a l'article 61.6 segons el qual els «funcionaris i el personal laboral hauran de ser incorporats a les plantilles dels consorcis». El mateix article assenyala que els treballadors «conservaran tots els drets adquirits de què gaudeixen en el moment de la incorporació».
CAS PER CAS
L'actual presidenta del consorci i també secretària general del Departament d'Educació, Dolors Rius, va confirmar a El Punt que el traspàs es farà efectiu amb data de l'1 de gener del 2009. «Esperem que no hi hagi cap problema; la situació contractual no canvia en cap cas.» En el supòsit que el canvi pugui afectar alguna persona –uns quants centenars canviaran de lloc de treball–, Rius va dir que «s'estudiarà cas per cas».
La diferència més important serà que els centres educatius, quan hagin de demanar un mestre o comunicar-se amb l'administració, ja no hauran de remetre's als serveis territorials de la ciutat de Barcelona, que desapareixen, sinó que s'hauran d'adreçar a unes noves dependències que centralitzaran tot el servei a la plaça d'Urquinaona. Les nòmines que rebin a partir del dia 1 de gener tampoc no seran de la Generalitat ni l'Ajuntament, sinó del Consorci, que els últims mesos ja ha anat assumint competències, la més important la d'obres i infraestructures. El traspàs, que ara haurà de rebre l'empenta definitiva a través dels respectius acords del govern català i del plenari de l'Ajuntament, mantindrà la titularitat de la majoria dels centres a la Generalitat i deixarà al marge les escoles bressol. L'Ajuntament té en marxa un ambiciós pla per augmentar el nombre de places de 0-3 anys els anys vinents i prefereix que el traspàs de les guarderies quedi per una fase final. Aquests canvis tampoc no suposaran la desaparició de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB), que continuarà gestionant alguns programes educatius.
MILLORAR EL SERVEI
L'acord preveu que es traspassin al Consorci d'Educació tots els centres públics –287 en total– d'educació infantil, primària, d'educació secundària obligatòria, de formació professional (FP), de règim especial i de persones adultes. Per Dolors Rius, aquests canvis busquen l'objectiu de «garantir els principis de proximitat i millorar els serveis educatius de la ciutat de Barcelona».
Nous serveis a Urquinaona El número 6 de la plaça d'Urquinaona serà el nou centre d'operacions dels serveis educatius de la ciutat de Barcelona. A aquest nou espai, que ocuparà algunes plantes del que és la Torre Catalunya, hi anirà tot el personal que actualment treballa als serveis territorials de la ciutat de Barcelona, a l'avinguda del Paral·lel; i a l'actual seu del Consorci d'Educació de Barcelona, al carrer de Pau Claris. També està previst que una part del personal que actualment treballa a l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB), a les dependències municipals de la plaça d'Espanya, es traslladarà a Urquinaona. L'espai que quedarà lliure a l'IMEB l'ocuparan treballadors de l'Oficina de Formació Professional, que actualment tenen la seu al passeig de Gràcia de Barcelona. Aquests canvis han d'estar tots en marxa a partir de l'1 de gener del 2009, és a dir, d'aquí a dos mesos i mig.

Primer estudi internacional sobre l’educació emocional i social en el món 07/10/2008]

2008-10-12T08:39:00.000-07:00

La Fundación Marcelino Botín presenta el primer estudi internacional sobre educació emocional i social en el món en una taula redonda oberta al públic. 07/10/2008]

És la primera vegada que com fruit de les reunions d'experts internacionals a Santander es treuen conclusions contundents i prometedores sobre l'impacte positiu que té l'educació emocional i social en el benestar i desenvolupament integral de nens i joves.La conclusió de l'estudi, basat en la investigació científica, és contundent: el desenvolupament sistemàtic de programes d'educació emocional i social en l'escola produeix beneficis en nens i joves de tot el món; en concret, repercuteix positivament en el seu benestar emocional, en les seves relacions socials, millora el seu rendiment acadèmic i actua com factor preventiu de problemes en el seu desenvolupament. En definitiva, promou el benestar i desenvolupament integral en la infància i joventut. L'acte estarà presidit per la Consellera d'Educació del Govern de Cantàbria, Rosa Eva Díaz Tezanos; el Director General d'Avaluació i Ordenació del Sistema Educatiu del Ministeri d'Educació, Javier Vidal, i Rafael Benjumea, Director de la Fundació Marcelino Botí. En la taula rodona intervindran diversos dels autors de l'informe. Christopher Clouder, Belinda Heys, Bo Dahlin, Rene Diekstra, Bufona Lantieri, Pablo Fernández-Berrocal i Harm Paschen, experts de reconegut prestigi procedents de Regne Unit, Suècia, Països Baixos, Estats Units, Espanya i Alemanya han treballat amb la Fundació Marcelino Botí a Santander en la realització d'aquest informe. L'equip s'ha reunit periòdicament durant 2007 per a reflexionar i intercanviar coneixements i experiències educatives actuals en l’àmbit de l’educació Emocional i Social. L’anàlisi s'ha portat a terme des de l’àrea Educació Responsable de la Fundació Marcelino Botí, que des de 2004, desenvolupa una experiència aplicada a Cantàbria per a promoure l’educació emocional, cognitiva i social des dels 3 als 16 anys, contant amb la col·laboració dels col·legis, les famílies i altres membres de la comunitat. L'informe explica què és l’educació Emocional i Social, ofereix la perspectiva actual en diferents països i recull experiències educatives concretes, significatives i interessants de Gran Bretanya, Països Baixos, Suècia, Estats Units, Alemanya i quatre d'Espanya. L’estudi ha començat per aquests sis països però la idea de la Fundació és continuar ampliant-lo. Per a això ha creat una Plataforma Internacional via web que permet fàcilment connectar, consultar, compartir i publicar experiències educatives online. (reproducció article original)

WEB EDUCACIÓN SOCIAL I EMOCIAL: ANÀLISIS INTERNACIONAL. CLICA AQUÍ PER ACCEDIR AL DOSSIER

Barcelona duplicarà el 2011 el nombre de places de guarderia

2008-07-16T08:56:00.000-07:00

Barcelona duplicarà el 2011 el nombre de places de guarderia

PLA PER REDUIR UN IMPORTANT DÈFICIT

La ciutat tindrà 48 nous centres, 20 integrats en escoles de primària
ROSA MARI SANZ - BARCELONA - EL PERIODICO 16/7/2008

Una de les promeses del programa electoral de Jordi Hereu va ser doblar el nombre de places de les guarderies municipals, un dels principals dèficits en matèria d'equipaments educatius de la ciutat que aquest any ha deixat sense cobrir prop del 63% de les famílies que ho van sol.licitar. Ahir, l'alcalde i la regidora d'Educació, Montserrat Ballarín, van concretar aquest compromís i van presentar un ambiciós projecte pel qual el 2011 la ciutat disposarà de 7.574 places, enfront de les 3.698 que tenia el maig del 2007, quan es va anunciar l'objectiu. Això serà possible amb la construcció de 48 nous centres, que s'afegiran als quatre que s'estrenaran aquest setembre i que han permès guanyar 324 matrícules.La mesura, inclosa al Programa d'Actuació Municipal (PAM) que s'aprovarà inicialment aquest matí, i acordat entre el PSC i ICV-EUiA per al període 2008-2011, permetrà així mateix millorar alguns dels equipaments actuals per a nens de 0 a 3 anys que han quedat obsolets. D'aquesta manera, 10 de les noves edificacions serviran per substituir- ne unes altres 10, i 20 de les futures guarderies s'instal.laran en centres de primària, algunes en els previstos de nova construcció o en altres ja existents que s'ampliaran. La resta es construirà en solars propis o adquirits per l'ajuntament, unes obres que suposaran una inversió de 72 milions d'euros (48 a compte de l'ajuntament i 24, de la Generalitat).OFERTA EQUILIBRADAAl marge d'ampliar l'oferta pública, un dels objectius és millorar la distribució de les places territorialment i, per fer-ho, prèviament s'han portat a terme estudis demogràfics. Per això, els districtes de Sant Martí (amb 848 noves places), Sant Andreu (en guanyarà 499) i l'Eixample (497 més), que tenien situacions de més necessitat, són els que sortiran més beneficiats amb el pla. Els segueixen Gràcia (486) Sants-Montjuïc (389), Horta-Guinardó (322), Sarrià-Sant Gervasi (292), Nou Barris (268), Ciutat Vella (177) i les Corts (98).Hereu va destacar que l'ampliació de la xarxa de guarderies obeeix a la voluntat de l'ajuntament de reforçar l'oferta per a l'etapa de 0 a 3 anys, "conscients que és un instrument idoni per poder iniciar l'educació dels nens i ajudar a la conciliació de la vida laboral i familiar". Ballarín, per la seva part, va subratllar que si la ciutat comptés en l'actualitat amb les places previstes per al 2011 s'hauria pogut cobrir gairebé tota la demanda que hi ha hagut per a aquest pròxim curs, en què 4.541 nens han quedat fora, i va apuntar que si en aquell moment continua el dèficit el municipi es podria plantejar crear una línia d'ajuda econò- mica per a les famílies que no hi puguin accedir.

Foto: RICARD CUGAT

Barcelona pasará de 3.700 plazas de guardería pública a 7.500 en 4 años
En el curso 2011-2012 estarán en funcionamiento 52 nuevos centros
EL PAÍS - BLANCA CIA - Barcelona - 16/07/2008

Barcelona pasará de 3.698 plazas en el curso que acaba de terminar a 7.574 en septiembre de 2011 y de una red de 57 guarderías este año a 99 dentro de cuatro. Así, duplicará las plazas en guarderías municipales, uno de los equipamientos que más demanda tienen y que año tras año dejan por cubrir aproximadamente dos tercios de las peticiones. El curso pasado, por ejemplo, los niños que se quedaron sin plaza fueron 4.541, gran parte de los cuales pasaron a la privada, que en Barcelona tiene cerca de 11.500 plazas.
La diferencia de cuotas entre los dos sectores es importante: una plaza en una guardería municipal tiene un coste máximo de 258 euros -150 de escolarización y 108 de comedor-, mientras que en las privadas no baja de entre 400 y 450 euros.
El plan de guarderías para este mandato municipal fue presentado ayer por el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, y la concejal de Educación, Montserrat Ballarín. De las 52 guarderías nuevas, 10 sustituyen otras tantas que se deben renovar totalmente. 20 se ubicarán en edificaciones anejas a escuelas de primaria y el resto se levantarán en solares y locales municipales, algunos obtenidos por compensación y otros comprados. Todas tienen dirección concreta: "Esto no es un convenio, sino la concreción de las plazas que deberán entrar en funcionamiento en el curso 2011-2012", destacó Hereu. Por ello, la apertura de las nuevas guarderías será gradual (cuatro de ellas abrirán el curso próximo). Con todo, la regidora de Educación reconocía que el grueso de las obras se emprenderá a partir de 2008.
La distribución de las nuevas guarderías tiene en cuenta la evolución demográfica y las necesidades de los distritos. Así, el que estrenará más guarderías municipales será Sant Martí -el que más crece en Barcelona-, que pasará de siete a 17. El Eixample, con una carencia crónica de plazas públicas, pasará de tres a 10. Gràcia, de dos a ocho; Sants-Montjuïc, de siete a 13; Sant Andreu, de cinco a 11; Horta Guinardó, de nueve a 13; Nou Barris, de 10 a 14; Ciutat Vella, de 6 a 9, y Les Corts, de dos a cuatro. La media de plazas por centro será de 81.
El cambio no es sólo de cantidad, sino de calidad. En ese sentido, la regidora aseguró que no se bajará el listón: "En las encuestas que hacemos a los padres, la nota es un 8,7". Tanto ella como el alcalde no son partidarios de concertar plazas en el sector privado: "Si el Ayuntamiento de Barcelona hace este esfuerzo para crear plazas públicas es porque creemos que es estratégico, ya que contribuye a la cohesión social". De hecho, una de cada cuatro plazas de las guarderías municipales recibe algún tipo de ayuda, que va del 30% al 90% de la cuota. El plan supone una inversión de 72 millones de euros, de los que 48 procederán del Ayuntamiento y 24 de la Generalitat.

Las plazas más difíciles
Dos de cada tres solicitantes de un puesto en las guarderías públicas de Barcelona para el curso 2008-2009 se quedan sin él por falta de oferta
LA VANGUARDIA 9 JULIOL 2008

Obtener una plaza en una guardería pública de Barcelona para el próximo curso ha resultado todavía más difícil que el año pasado. Prácticamente dos de cada tres familias que la han solicitado - el 62,7%- no lo han logrado. Así las cosas, tendrán que acudir a los centros privados - más caros- o buscar otras soluciones para el cuidado de sus hijos pequeños. De las 7.236 familias que optaron a una de estas plazas, 2.695 han obtenido finalmente una plaza, lo que supone el 37,2%, según datos facilitados ayer por el Consorci d´Educació de Barcelona, Estas cifras dan cuenta de que el fuerte desequilibrio existente entre la oferta y la demanda en los centros de educación infantil de la franja de edades de 0 a 3 años continúa creciendo ya que el curso anterior las solicitudes denegadas supusieron el 57,4% de las presentadas. Y esto ocurre a pesar de que va a haber más plazas - 224-, las de las escoles bressol El Cotxet, El Putget, El Tramvia Blau y El Bressol del Poblenou, de nueva creación. Este incremento de la oferta, del 9%, ha disparado la demanda en un 25%, fenómeno que viene repitiéndose los últimos años. ...

Pla d’escoles bressol. Municipals. Mandat municipal 2007-2011. Document Ajuntament de Barcelona 15 Juliol 2008.

COPIA L'ADREÇA I ENGANXA-LA A LA BARRA D'ADRECES:

http://www.edubcn.cat/documents/Pla%20d'escoles%20bressol%2015JULIOL.pdf

DOCUMENT DE TREBALL AJUNTAMENT DE BARCELONA - CLICA AQUÍ - WEB COL·LECTIU 2

Barcelona doblarà en 3 anys les places d'escoles bressol però seguirà sense cobrir l'alta demanda

TELENOTÍCIES TV3 15 JULIOL 2008

Altres referències:

Resolució de la consellera d'Educació i Cultura Illes Balears, de 31 de juliol de 2008, per la qual es convoquen les ajudes per a la creació i consolidació de places de primer cicle d'educació infantil corresponents als exercicis 2009 a 2011.ENLLAÇ CLICA AQUÍ

VÍDEO TELENOTÍCIES TV3 15 JULIOL 2008

ESCOLES BRESSOL DEL PMG DE GRANADA, EN PERILL

2008-05-14T13:50:00.000-07:00

Guarderías municipales en peligro
Una plataforma de escuelas infantiles se rebela contra la merma de calidad
J. MARTÍN-ARROYO - Granada - 12/05/2008

La moderna irrupción de los gestores en el ámbito educativo ha comenzado a hacer mella en las escuelas infantiles municipales, un ámbito educativo con acreditado prestigio y tradición. La multiplicación de centros por la alta demanda merma la calidad de la enseñanza, vital para el desarrollo de los más pequeños. "Lo que impera ahora es una escuela infantil con carácter asistencial y no educativo, tan sólo porque al político le da cifras", reflexiona con crudeza Cristina Martínez, presidenta de la Asociación de Padres y Madres de Granada.
Las escuelas infantiles municipales nacieron a principios de los años 80, al amparo de los ayuntamientos más sensibilizados con esta educación. El ejemplo de Granada es el último de una metamorfosis contra la que los educadores pelean ahora. "En Madrid los pliegos de condiciones vetan en la práctica las cooperativas de educadores y priman el mejor proyecto económico de empresa. Funcionaban con gran calidad hasta que las competencias se transfirieron en 2000, y se erosiona bajo pretexto de que resulta cara", apunta Carmen Ferrera, de la Junta de Portavoces de Escuelas Infantiles de la Red Pública madrileña.
Esta primavera el Ayuntamiento de Granada impulsa la transformación del Patronato municipal de Escuelas Infantiles, una institución con 25 años y gran prestigio docente y académico. El consistorio planea la creación de la Fundación Granada Educa, pero antes de su nacimiento ya ha surgido una plataforma en contra. Trabajadores, familias, oposición municipal y sindicatos se han unido para protestar por la paulatina reducción de costos que afectará a la calidad de la enseñanza de 400 menores. "Para el ayuntamiento el Patronato resulta caro y demuestra un desprecio absoluto por su labor y la infancia de nuestra ciudad", denuncia Juan Antonio García, del comité de empresa.
El consistorio ya ha suprimido la tutela y subvención de diez escuelas infantiles y han desaparecido programas culturales para los niños como Vamos al teatro o Cámara Acción, y el recorte de gastos se confirma. "Es una privatización encubierta y la autonomía de las escuelas quedará en entredicho al incluir patronos en la fundación, ya que nos arriesgamos a que impongan sus criterios", critica Martínez.
La intención inicial del Ayuntamiento de Granada era involucrar a la Junta de Andalucía y la Universidad de Granada, para así repartir gastos. Pero la Junta ya se ha desvinculado del proyecto, ya que éste no coincide con los objetivos educativos que desarrolla en el resto de la comunidad. La concejal de Educación, María del Carmen Sánchez, dice que no entiende la oposición a sus planes, cuando pretende "ofrecer nuevas plazas reales con cuatro nuevas escuelas". "El patronato tiene mucho prestigio... ¿por qué se va impedir trasladar ese modelo a la mayoría?", interroga. El modelo a seguir es el implantado en Madrid, adonde una delegación del ayuntamiento se desplazó para contemplar el sistema de gestión implantado, a pesar de que la última huelga del sector ha contado con el 90% de apoyo de las escuelas infantiles y la ratio por profesor ha aumentado de 16 a 20 niños.
"Los políticos deberían comprender que el modelo educativo fallará siempre en el informe PISA si no se potencia el tramo fundamental de 0 a 6 años. Cuando podríamos ser el referente, se está buscando la rentabilidad económica", concluye Martínez.

La Fundación Educa desata el rechazo de más de 8.000 afectadosDocentes, padres y sindicatos defienden el Patronato de Escuelas Infantiles. Desembre 2007 – CGT Andalusia

El proyecto municipal para constituir la Fundación Granada-Educa tiene cada vez más detractores. Los trabajadores del Patronato Municipal de Escuelas Infantiles -órgano que gestiona actualmente cuatro centros en la capital-, padres y representantes sindicales entregaron ayer en el Ayuntamiento de Granada 8.100 firmas contra la constitución de dicha entidad, que hoy se debate en el pleno municipal.
"No entendemos por qué se tiene que crear una fundación si ya existe un órgano que cuenta con capacidad para cubrir las necesidades de la población", alega la presidenta del Comité de Empresa del Patronato y portavoz de UGT, Lourdes Casares.
El pasado mes de diciembre la Concejalía de Educación llevó a pleno la creación de una fundación cuya función era, según argumentó, mejorar los servicios municipales en temas de educación infantil. La voz de alarma saltó cuando se reveló que el proyecto Granada-Educa contemplaba en sus estatutos la entrada de capital privado. El resto de los partidos con representación municipal no tardó en expresar su rechazo a lo que consideran un intento de privatización de esta gestión.
El paso de Patronato a Fundación implica además un cambio en el modelo de enseñanza, pues la entidad municipal atiende a 440 niños inscritos en cuatro centros (Escuela Infantil Belén, Luna, Arlequín y Duende) de 0 a 6 años; mientras que la Fundación Granada-Educa sólo contempla el ratio de 0 a 3 años.
El Patronato Municipal de Escuelas Infantiles, de gran prestigio en España, lleva a cabo su actividad en Granada desde hace 28 años. El modelo educativo que se desarrolla en el mismo es defendido por diversos movimientos de formación pedagógica. De ahí que entre las 8.100 firmas recabadas por el Comité de Empresa del Patronato se encuentre las de pedagogos de Madrid, Barcelona, Pamplona y Alicante, como es el caso de Irene Balaguer, presidenta del Consejo Escolar Estatal, que ha defendido públicamente su continuidad.
Los sindicatos no entienden la razón de tanta urgencia por parte del Consistorio municipal cuando en el próximo año lectivo (2008-09) se va a debatir el nuevo sistema de financiación de las escuelas infantiles.
La presidenta del Comité de Empresa del Patronato explica que la plantilla, compuesta por 60 trabajadores fijos y unos 70 temporales, no teme una reestructuración con la constitución de la Fundación, pero "nos inquieta que ninguna fuerza social y política, salvo la del PP, apoye esta iniciativa de privatización".
Tras esta decisión,se encuentra la sombra de un cambio de gestión anunciado tiempo atrás por el Ayuntamiento. Hoy en día la educación infantil en Granada depende de Bienestar Social para los niños de 0 a 3 años y de Educación a partir de 6; pero el Consistorio defiende que Educación se haga cargo de todo el ratio. "Esto supondría perder la visión asistencial en la educación infantil", comenta Juan Martínez.El Ayuntamiento de Granada tiene previsto presentar hoy en el pleno los estatutos de la Fundación y aprobar la modificación de la ordenanza fiscal reguladora de las tasas de prestación de servicios en las escuelas municipales de Granada.

AVANTPROJECTE LLEI D'EDUCACIÓ DE CATALUNYA

2008-05-04T14:56:00.000-07:00

UNA LLEI QUE FA RETROCEDIR A L'ESCOLA BRESSOL

TEXT ÍNTEGRE - CLICA

DOSSIER - CLICA

Amb una manifestació festiva els conductors/es d'autobusos de TMB agraeixen la solidaritat rebuda i celebren el seu triomf

2008-04-17T03:03:00.000-07:00

DIMECRES, 16 D'ABRIL 2008

Amb una pancarta on es podia llegia "Gràcies a la solidaritat" els conductors i conductores de TMB de Barcelona han agraït el suport solidari rebut en la seva lluita per aconseguir els dos dies de descans setmanal. L'acte i la posterior manifestació pel centre de Barcelona han estat una celebració col·lectiva del triomf de la seva lluita.
L’acte ha començat amb diversos parlaments a la Plaça Universitat. Josep Garganté, en nom del comitè de descansos, ha explicat que, tot i l’acord assolit el dia anterior, s’havia decidit mantenir la convocatòria de la manifestació per poder explicar els resultats de la lluita i poder agrair la àmplia solidaritat rebuda. Garganté ha recordat com tot va començar precisament amb una assemblea en aquell mateix lloc, on aclaparadorament els conductors i conductores de TMB van acordar encetar un procés de lluita per assolir els dos dies de descans setmanal. També ha anunciat que probablement l’1 de maig es farà una acte festiu per celebrar la victòria.
Per la seva banda, Saturnino Mercader ha fet balanç de la lluita i de l’acord aprovat massivament per l’assemblea dels treballadors, un acord que suposa assolir ja des d’ara el 50% de les reivindicacions del col•lectiu i que obre la via per poder completar la reivindicació dels dos dies de descans setmanal sense augment de jornada ni reducció salarial, mitjançant l’avançament de la negociació del conveni a partir de maig. També ha explicat que l’empresa ha hagut de recular en les sancions que havia imposat als treballadors, comprometent-se a no posar en marxa els 30 nous expedients i els 5 acomiadaments que tenia preparats, i a retirar parcialment les 24 sancions anteriors (només a partir de la data de l’acord, sense efectes retroactius). Mercader ha anunciat que exigiran la anul·lació total d'aquestes sancions per via judicial. D’altra banda, com que també es mantenen els processos penals oberts contra els 6 detinguts per la guàrdia urbana i els mossos d’Esquadra, Mercader ha denunciat que lluitar i ser solidari no pot ser cap delicte, per la qual cosa continuarà la solidaritat fins assolir l’anul·lació dels càrrecs contra ells. Finalment, ha deixat clar que la lluita no ha acabat i que ara comença una nova etapa amb la negociació del conveni, sense descartar noves mobilitzacions.
Després d’un breu parlament d’un portaveu de Can Vies, s’ha iniciat la manifestació fins a Plaça Catalunya en un ambient distès i de satisfacció general. Al final de l’acte, Faustino Mondragón ha fet una breu parlament on ha tornat a agrair la solidaritat rebuda i ha remarcat el caràcter unitari i assembleari de la lluita.

ENLLAÇ A BLOC COMITÈ DESCANSOS

1.000 EDUCADORES TENEN BARRAT EL PAS A MAGISTERI

2008-04-17T02:17:00.000-07:00

Demanen a la Generalitat un pla especial que permeti compatibilitzar treball i estudis.
Centenars d’educadores van ocupar la Conselleria d’Universitats el passat 28 de febrer (FOTOGRAFIA).
DIARI METRO – 14 ABRIL 2008 - JOSEP GUITART

Hi ha manca de mestres, però paradoxalment hi ha un col·lectiu de mil educadores d’escoles bressol públiques que volen estudiar Magisteri i es troben amb una barrera burocràtica infranquejable. Han demanat a Universitats que faci un pla especial perquè puguin accedir als estudis i, de moment, s’hi nega. Aquest diari es va posar en contacte amb el Departament sense obtenir-ne resposta. Ara, per cursar Magisteri es necessita exclusivitat, ja que l’horari és de matí i tarda. És una barrera important ja que són persones que treballen. Demanen a la Conselleria que sigui flexible i permeti fer un magisteri nocturn: “Estan disposades a estudiar de nit i caps de setmana. A fer l’esforç que calgui”, manifesta Rosa Ferrer, portaveu de la Xarxa Territorial d’Educació Infantil de Catalunya.Són professionals que ja fan de mestres, tot i que sense tenir-ne el títol, ja que no és imprescindible. Volen tenir una millor formació i, també, lògicament, cobrar més. “Però no és una qüestió de diners sinó sobretot de vocació, perquè, si no ens agradés educar els nens, ja hauríem marxat. Hi ha molta precarietat”, diu.Estan desesperades, i prova d’això és que quan al febrer Universitats va rebutjar la seva proposta, van ocupar la conselleria i no van marxar fins que van arrencar la promesa que estudiarien el seu cas. De moment, encara esperen.

Creix la plantilla

• L’APLICACIÓ de la sisena hora a primària i l’augment de l’escolarització ha fet que, en els darrers dos anys, s’hagin incorporat a l’educació pública 8.054 docents, fet que suposa un increment del 16%.
• OPOSICIONS. Aquest any es convoquen 6.740 places més, de les quals 5.570 corresponen al cos de mestres.
• LA PLANTILLA actual de mestres, per a classes de 0 a 12 anys, a les escoles públiques és de 33.412. Del total, 9.182 corresponen a l’etapa d’infantil, que inclou dels 0 als 6 anys. A la secundària hi treballen 26.578 docents.

800 euros pot cobrar com a màxim un educador que treballi en una escola bressol pública. Si tingués el títol de magisteri, el sou hauria de pujar als 1.600.

Magisteri no apte per a les educadores
Un miler de professionals no poden estudiar aquesta carrera

UNIVERSITATS. Les educadores de guarderies públiques catalanes volen estudiar Magisteri però no poden. El motiu no és altre que l'exclusivitat que exigeix aquesta carrera, ja que el seu horari és de matí i tarda i, òbviament, les educadores treballen i no poden dedicar-se a aquests estudis. Es troben amb una barrera burocràtica infranquejable quan, paradoxalment, falten mestres. Les educadores demanen al Departament d’Universitats que elabori un pla especial per a poder accedir a la diplomatura, però no s'ha arribat a cap acord. Els nombres parlen per si sols si es té en compte que un educador que treballa en una guarderia pública guanya un màxim de 800 euros al mes, i un mestre amb la carrera de Magisteri hauria de cobrar 1.600.

Irene Balaguer, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

Calen més escoles bressol, però hi ha prou mestres?
– No, ni que tinguéssim les 30.000 places promeses, podríem cobrir-les. No hi ha prou mestres per fer més escoles bressol. També en falten a primària.
La Generalitat diu que n’ha contractat milers?
– No és suficient. I la cosa empitjorarà els propers anys, quan es jubili un gran nombre de docents, que podria arribar al 40% de la plantilla.
Llavors, aquests mil nous mestres serien necessaris?
– Sí. Són molt necessaris. Educació està molt interessada en què es puguin treure el títol. Qui s’hi oposa és Universitats. A més, han d’entrar a Magisteri el proper curs. El 2009-2010 ja no podran, perquè comença el pla de Bolonya i els estudis passen de 3 a 4 anys.

Xarxa territorial d'educació infantil de Catalunya. CLICA

RECULL INFORMATIU PROBLEMA LUDOTEQUES

2008-04-02T01:35:00.001-07:00

LA MORT D’UN NADÓ DESTAPA EL DESCONTROL DE LES LUDOTEQUES. EL PROBLEMA DE L'ATENCIÓ PRIVADA ALS INFANTS EN PISOS-GUARDERIA

EL PERIÒDICO – 2 ABRIL 2008
Un establiment de BCN amb llicència de ludoteca per a 10 nens acollia 30 menors Dues de les tres empleades del centre estaven en situació irregular a Espanya

FOTO: RUTH MARIGOT (AVUI)

La mort, per causes naturals, d'un nadó de quatre mesos, en un local que actuava amb llicència de ludoteca al barri d'Horta-Guinardó de Barcelona, va tornar a evidenciar ahir el descontrol de l'Administració sobre els establiments que fan de guarderia. La ludoteca, ara precintada, atenia diàriament una trentena de nens, quan havia declarat que tenia aforament per a 10, i les tres cuidadores, dues d'elles en situació il.legal a Espanya, no disposaven de cap tipus de titulació específica, segons les primeres investigacions de la policia autonòmica. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va recordar que des de l'any 2004 denuncia aquesta situació sense que la Generalitat hi hagi posat remei.
L'autòpsia, ordenada per un jutjat de Barcelona, va confirmar ahir el que s'havia apuntat inicialment, en el sentit que la criatura, que tenia una cardiopatia, havia mort arran d'un episodi de mort sobtada, dilluns al migdia.
El 2004, en l'informe anual que el Síndic de Greuges dirigeix al Parlament, ja s'alertava que la creixent demanda de places de guarderia havia generat "un gran descontrol" a l'hora d'obrir locals que oferien aquests serveis. Només un any més tard, en l'informe del 2005, es referia als principals dèficits detectats en aquest tipus d'establiments: "un nombre excessiu de nens per grup" i "les llargues jornades i el sou reduït" dels que hi treballen, qüestions totes dues que "tenen una incidència directa en la qualitat de l'atenció que reben els menuts".
El 2006, any en què un nadó va morir en circumstàncies idèntiques a les registrades ara en una ludoteca de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Ribó va subratllar que "la falta de supervisió administrativa" dels serveis que funcionen com a guarderies "col.loca els nens afectats i les seves famílies, majoritàriament desconeixedores de la falta de control d'aquests serveis, en una situació de desprotecció".
SUGGERIMENT
El Síndic deia que es tractava de serveis "il.legals". I per posar-hi remei, suggeria al Departament d'Educació que promogués la regularització administrativa de les ludoteques que acollien nens de forma prolongada i que els exigís el compliment dels mateixos requisits que es demanen a les guarderies autoritzades.
El Síndic de Greuges considerava que, malgrat que aquest tipus de serveis no disposen d'una autorització educativa, la conselleria "s'hauria d'implicar en la seva supervisió". Però aquest punt de vista no era compartit pels responsables d'Educació, que han negat que aquesta responsabilitat els competeixi.
Finalment, el mes de febrer passat, la Conselleria de Governació va presentar al Síndic "un document de bases" previ a la confecció de l'articulat que regularà l'activitat de les ludoteques. I ahir mateix, la portaveu del Govern de la Generalitat, Aurora Masip, va assegurar que la normativa es podria aprovar "abans de l'estiu".

Les ludoteques com a símptoma
DIARI AVUI - Xavier Bosch / Director

Un nen de quatre anys (ha de constar mesos-error tipogràfic Diari Avui) mor en una ludoteca d'Horta-Guinardó. Una mort natural però que, de cop i volta, comença a destapar un cúmul d'irregularitats que obliguen els Mossos a detenir-ne la propiètaria. Al Winnie The Pooh hi passaven l'estona trenta nens en lloc dels deu permesos, el local no reunia les condicions mínimes, les treballadores no tenien contracte i n'hi havia dues que tampoc no tenien el permís de residència. Res d'això ha tingut a veure amb la mort del nen, però sí que desvela un nyap inadmissible i al qual no es posa remei. És el cas d'un govern que es penja i no regula l'intrusisme en un sector que treballa amb el material més sensible de tots, els nens. Ara sí, el departament de Governació anuncia un decret per abans de l'estiu. La notícia és que sembla que va de debò. Ja tocaria, perquè el cas ja fa pudor i s'acosta molt a l'escàndol.
El govern no pot recordar-se de Santa Bàrbara només quan trona. En els últims anys, després dels desgraciats casos de les ludoteques de Vilanova i la Geltrú i de Sant Cugat, l'executiu ja va reaccionar de la mateixa manera que ara. Després de cada desgràcia ha anunciat que està enllestint, per al cap d'uns mesos, un decret per regular les ludoteques que ompli un buit legal que permet, encara avui, que es converteixin en escoles bressol encobertes. La veritat és que, en els casos precedents, han passat els mesos, han passat els anys i aquest decret ningú no l'ha vist. Senzillament, perquè no existeix. El tripartit, això sí, ha anat passejant el tema de les ludoteques per diversos departaments: va començar a Acció Social, Educació hi va dir la seva i ara és a Governació. Els uns pels altres ningú no ha fet els deures. Fins i tot el Síndic de Greuges els ha estat estirant les orelles, amb pocs resultats. Ara sembla que Joan Puigcercós sí que va deixar el decret a punt abans de fugir de la conselleria. Tant de bo. Fets, no paraules. Sisplau.

La directora d'una ludoteca de Vilanova serà jutjada per mals tractes
ELPERIODICO - J. G. ALBALAT - BARCELONA

Saray O. M. , la directora de la ludoteca El Món dels Barrufets, de Vilanova i la Geltrú (Garraf), serà jutjada per sis delictes contra la integritat moral i tres faltes de maltractament. El jutjat que ha investigat durant dos anys el cas ha acordat ara l'obertura de judici oral contra la imputada, que va ser denunciada el 2006 per una excuidadora per presumptes maltractaments als nens.
La titular del Jutjat d'Instrucció número 1 de Vilanova i la Geltrú, Maria Rocío Marina Coll, ha pres aquesta decisió després de rebre els escrits de qualificació de la fiscalia i de l'acusació particular. La jutge manté la llibertat provisional per a Saray O. M, alhora que l'ha requerit perquè presti en 24 hores una fiança de 3.340 euros per cobrir eventuals indemnitzacions.
El cas es va fer públic el març del 2006, quan l'excuidadora va denunciar el "tracte agressiu" que la imputada presumptament dispensava als nens, d'entre 7 i 3 anys. Per demostrar-ho, la noia va filmar la directora amb una minicàmera que va incorporar al botó dels seus pantalons i va entregar la gravació a la policia. Després es va procedir a la detenció de Saray O. M. L'exempleada va dir que ella va presenciar "crits, pessics i estirades d'orelles, insults i gestos violents".

Bebés en guarderías clandestinas
EL PAÍS - Barcelona / Madrid - 02/04/2008
Pisos y ludotecas se usan como centros ilegales ante la falta de plazas de infantil

La muerte de un bebé de cuatro meses en una ludoteca de Barcelona ha destapado la red de guarderías ilegales que prolifera en España con el crecimiento de la inmigración y ante la escasez de plazas de educación infantil. Cobran por cuidar niños todo el día en pisos o locales menos que en un centro regulado. También con menos garantías. Es la solución improvisada de familias que no tienen con quién dejar a los niños mientras trabajan. Son sobre todo inmigrantes de pocos recursos. A menudo, no les llega la información sobre las posibilidades educativas de sus hijos en España. Las plazas públicas de guardería, aunque sean pocas, se otorgan sobre todo por la renta familiar. Todos los niños, sea cual sea la situación legal de su familia, tienen derecho en España a la educación, pero la red pública y concertada sólo cubre la educación de los tres años en adelante.
* Detenida la directora del centro donde murió un niño
* El cuidado por vecinos, bajo la ley del silencio
La Plataforma 0-6 ha recogido 20.000 firmas para que se regule el sector
Hay 1,4 millones de menores de 3 años, pero sólo 270.000 están escolarizados
La Generalitat carece de una norma sobre ludotecas aunque prometió hacerla
Un 'aparcaniños' no está sujeto a ningún control por parte de Educación
En la actualidad hay 1,4 millones de menores de tres años en España, de los que sólo 270.000 están escolarizados. El 43% de las familias con niños en estas edades ha pedido una plaza en un centro de infantil, pero sólo la obtiene el 16,6%.
En Cataluña, para abrir una ludoteca (en teoría un local de juegos) sólo se necesita una licencia de actividad municipal. La Generalitat afirma que prepara una normativa. Ya aseguró lo mismo hace dos años cuando murió una niña de cuatro meses en un centro de Sant Cugat y cuando un juez ordenó cerrar una ludoteca en Vilanova i la Geltrú por el presunto maltrato a menores. "Preparamos una norma que estará lista antes del verano", según un portavoz de la Generalitat.
"No nos cansamos de repetir que las ludotecas no sustituirán nunca a las guarderías", señala un portavoz de la agrupación de ludotecas de Cataluña Atzar. Los menores de tres años deben acudir acompañados de un adulto. De lo contrario, "no se puede considerar" una ludoteca. "Nuestro objetivo no es cuidar niños en ausencia de sus padres, sino permitirles disfrutar de unas horas relajadas de juego acompañados de sus hijos", señala la patronal catalana. Pero algunas ludotecas operan de hecho como guarderías y a precios más bajos. Dos de ellas, consultadas por EL PAÍS, cobran entre 250 y 350 euros, cuando las guarderías privadas rondan los 400. Eso sí, a diferencia de las escuelas infantiles, sin control alguno por parte de Educación. Para las escuelas infantiles, un caso claro de competencia deseal.
En Madrid, el Ayuntamiento distingue entre ludotecas y centros de recreo infantil. Las 21 ludotecas municipales, gestionadas por la Cruz Roja, son "espacios socioeducativos que a través de juegos y dinámicas de grupo pretenden transmitir hábitos saludables". Sus responsables deben tener la formación de monitores de animación o educadores sociales y sólo pueden entrar menores de 6 a 17 años. Los centros de recreo infantil están menos controlados. No hay un censo. El Ayuntamiento supervisa la concesión de la licencia de actividad. Una ordenanza municipal aprobada en 1998 establece las condiciones "higiénico sanitarias y técnicas" de los establecimientos, según la normativa, que "de forma esporádica" atienden niños. Un cuidador con titulación de técnico especialista en jardín de infancia "o equivalente" debe custodiar cada sala.
La regulación queda al arbitrio de cada región, algo que no convence a la Plataforma Estatal por la Defensa de 0-6, un organismo que vela por la educación infantil. Ya han recogido 20.000 firmas para exigir al Gobierno que regule cualquier tipo de centro en el que los padres dejen a sus hijos al cuidado de otras personas. "Me da igual cómo los llamen; ludotecas, cangurotecas, casas amigas, ... esos nombres camuflan la falta de cobertura de plazas de calidad y una buena oferta", según Alicia Alonso, portavoz de la plataforma. Ella los llama "aparcaniños" y denuncia que "se les exige lo mismo que para abrir una cafetería, aunque se encargan de las criaturas más vulnerables", añade. "Es gravísimo que el Ministerio de Educación no ejerza ningún control sobre este tipo de establecimientos".
Esta información ha sido elaborada por Sebastián Tobarra (Barcelona), Pilar Álvarez y Susana Pérez de Pablos (Madrid).

El cuidado por vecinos, bajo la ley del silencio
Francia reguló hace décadas los pisos canguro
S. P. DE P. / P. A. - Madrid - 02/04/2008

Francia financia desde hace décadas un servicio por el cual las mujeres que no trabajen pueden cuidar en su casa entre cuatro y seis niños o acudir a atenderlos a otros domicilios particulares. Este sistema funciona sobre todo en ciudades, como París, en las que faltan plazas de educación infantil. Este servicio es exclusivamente para antes de la edad de escolarización obligatoria y se empezó a crear a raíz de la llegada masiva de las familias de los inmigrantes en la década de los setenta del siglo pasado.
En España apenas hay datos, pero sólo en los últimos tres años la oficina del Defensor del Menor de Madrid ha recibido más de cinco denuncias sobre pisos utilizados como guarderías ilegales. "Las guarderías pirata son locales sin control que normalmente están situados en zonas donde residen muchos inmigrantes", explica Arturo Canalda, Defensor del Menor de la Comunidad de Madrid. Las familias dejan los niños al cuidado de otros vecinos por unos 50 euros al mes, detalla Canalda. "Es difícil detectarlos porque impera la ley del silencio", protesta el Defensor, quien reclama la colaboración de los ciudadanos y de las fuerzas del orden.
Colaboración ciudadana
"El trabajo de las policías locales es muy importante, pero sólo pueden actuar a raíz de la denuncia de alguien", añade. Una vez localizados, resulta complicado demostrar la actividad clandestina. "Ha habido casos en los que hemos conseguido que la policía acudiera al piso, pero no ha podido demostrar que existiera una relación mercantil", señala. Y añade el problema de fondo: "La educación infantil tiene un grave problema de falta de plazas".
"Este tipo de centros en pisos proliferan tanto en Madrid como en Barcelona", asegura Carmen Ferrero, miembro de la junta de portavoces de escuelas infantiles de Madrid. Ferrero también cree que existe "una clara vinculación" entre la actividad clandestina y la escasez de plazas educativas para menores de tres años.
La junta de portavoces madrileña, formada por una veintena de trabajadores de centros públicos elegidos por votación, reclama además un registro público en el que se inscriban y controlen las escuelas infantiles privadas, las ludotecas y todo tipo de centros de recreo.
Canalda prepara un documento de "requisitos mínimos" que espera concluir antes del verano y que evite que la regulación de este tipo de locales "quede exclusivamente al arbitrio de cada ayuntamiento". Propone fijar un número máximo de menores por local, establecer dimensiones mínimas y una formación específica para los cuidadores.
Lola Abelló, presidenta de la confederación de padres laica Ceapa, conoce bien el problema: "El mundo del 0-3 ha estado poco cuidado. Y ahora hay un problema social real. Las guarderías se tardan en construir y la sociedad va más rápido que las respuestas educativas". "Hay que buscar soluciones, y aunque sea un tema también asistencial, deben ser lo más educativas posible. Pero el objetivo es que haya una plaza gratuita para cada niño", concluye.

LUDOTECAS O APARCAMIENTOS
LA VANGUARDIA 3 ABRIL 2008

La muerte de un niño de cuatro meses en una L guardería del distrito barcelonés de Horta-Guinardó que carecía de permiso de apertura y funcionaba como falsa ludoteca ha puesto en evidencia la falta de regulación de las instalaciones específicamente destinadas a espacio de juegos infantiles. El caso también ha puesto el foco en los peligros del intrusismo de quienes aprovechan la confusión legal para ofrecer aparcamientos para niños, que no ofrecen las necesarias garantías profesionales.
Ante la carencia de centros públicos, muchos padres se ven obligados a recurrir a locales al margen de toda normativa para poder atender sus obligaciones laborales, lo cual alimenta toda suerte de picaresca. En estos momentos, no se dispone de un registro de ludotecas, extremo que complica el abordaje y prevención de situaciones anómalas.
Ante esta grave noticia, el Govern de la Generalitat ha comunicado que tiene previsto aprobar, antes del próximo verano, un decreto sobre ludotecas, ámbito que está bajo la jurisdicción del Departament de Governació. Este decreto separará normativamente el servicio de ludoteca del servicio de guardería y, asimismo, establecerá una serie de categorías, haciendo énfasis en las diferentes edades de los usuarios. El sector tendrá un plazo para adaptarse a los requisitos del decreto. Parece probable que bastantes instalaciones, hoy en funcionamiento, deberán clausurar sus actividades porque no podrán ser reconocidas ni como ludotecas ni como guarderías.
Es de lamentar que la administración autonómica no haya sido más ágil y haya estado más atenta ante esta realidad que atañe a la salud y seguridad de los más pequeños. Para muchas familias, no es fácil compaginar los horarios laborales y el cuidado de los hijos y, en no pocas zonas, las únicas alternativas son, a menudo, ciertos establecimientos que acaban constituyendo tristes y dudosos aparcamientos infantiles.
Un caso anterior, ocurrido en Vilanova i la Geltrú y que pronto será llevado a juicio por presuntos malos tratos y delitos contra la integridad moral, hizo saltar las alarmas en su momento. Por su parte, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, hace tiempo que reclama que esta actividad encuentre un acomodo legal que evite los fraudes y las prácticas que ponen en riesgo la integridad y educación de los niños. También Atzar, entidad que agrupa ludotecarios y ludotecas de Catalunya, se ha expresado en el mismo sentido.
Confusión terminológica, contratación ilegal, falta de preparación técnica y locales clandestinos y poco salubres constituyen un panorama caótico que, paradójicamente, se ofrece para cuidado de la infancia. Un país como Catalunya, con una larga y acreditada experiencia en el campo de la educación en el tiempo libre, donde existen múltiples entidades de prestigio dedicadas a estos menesteres, debe atajar inmediatamente este desorden que, como es lógico, despierta la inquietud de las familias.
En bien de las muchas guarderías y ludotecas que desarrollan su labor con altos niveles de excelencia, la administración catalana debe dar prioridad máxima a este asunto, poniendo todos los recursos necesarios y coordinando esfuerzos con los ayuntamientos y entidades vecinales. Ordenar el sector, prevenir malos usos y vigilar sobre el terreno son acciones que deben acometerse con urgencia.

NEGRAS GUARDERIAS
EL PAÍS - 03/04/2008

Con cierta frecuencia los términos nuevos esconden un fraude, y con más frecuencia todavía, en la sociedad española tiene que ocurrir una desgracia para que las leyes, siempre por detrás de los acontecimientos, corran a remediar lo irremediable. Ambas fatalidades se han reunido en el desdichado caso del niño de cuatro meses muerto en una ludoteca, palabra perseguible por lo criminal en la corte suprema del lenguaje. Dicen que una ludoteca es un espacio donde los niños menores de tres años juegan en la piscina de bolas o en toboganes de plástico bajo la mirada próxima de sus padres y más lejana de un cuidador o responsable durante un rato que no debería exceder el par de horas. Pero en realidad una parte de las ludotecas encubren una pesadilla: son pisos o locales inhóspitos donde padres sin recursos, obligados a trabajar por salarios de subsistencia, tienen que aparcar a sus hijos al cuidado -es un decir- de personas sin preparación. La extrema necesidad ha propiciado el crecimiento al margen de la ley de este tipo de negocio, donde los beneficios se obtienen a costa del hacinamiento y maltrato de los niños.
La muerte del bebé en una de estas guarderías negras de Barcelona sitúa a los responsables políticos ante el espejo de una negligencia insoportable. Se sabe desde hace tiempo que faltan plazas de guardería en España y que la entrada masiva de inmigrantes acabaría por convertir uno de tantos problemas sociales, grave pero no imperativo, en un drama espeluznante del siglo XXI que recuerda los oscuros retratos dickensianos de la infancia explotada y humillada.
Existe una clara relación, aunque según parece inadvertida, entre la pertinaz competición por bajar impuestos, que en definitiva equivale a desactivar la red de servicios públicos y el brote de tragedias cotidianas que descubren zonas de pauperización social por debajo de la España próspera de los últimos 12 años. Estallan súbitamente como fogonazos de miseria. La tarea de las administraciones públicas era evitar esa degradación de los servicios públicos; una vez que han fracasado, al menos que no vuelva a repetirse.

LA REGULACIÓ DE LES LUDOTUQUES JA NO POT ESPERAR MÉS
EL PUNT - 7 ABRIL 2008 - EDITORIAL

La mort d'un nadó, per causes naturals, va destapar la setmana passada un altre episodi d'irregularitats en una ludoteca que funcionava com a guarderia emparant-se en el buit legal que envolta aquests establiments. Segons fonts policials, al local, situat al districte barceloní d'Horta-Guinardó, hi havia més nens del que és recomanable, i eren atesos per personal sense cap mena de titulació. La situació no és gens nova. No cal mirar gaire enrere per trobar-ne de semblants. I un repàs de les hemeroteques fa evident que, immediatament després de cadascun dels casos, ha aparegut el compromís de la Generalitat per normalitzar la situació de manera urgent.
L'aprovació del decret que ha de regular el funcionament de les ludoteques ja acumula un retard de dos anys. Durant aquest temps, l'elaboració del document s'ha encarregat a diversos departaments, que no n'han acabat de treure l'aigua clara. El de Governació, que és el que ara té l'esborrany sobre la taula, es compromet a aprovar-lo abans de l'estiu, i seria bo que ho fes. Perquè qualsevol altre retard superaria amb escreix la barrera del que ara ja és injustificable.
El govern no ha donat fins ara gaires pistes sobre el contingut d'aquest darrer esborrany, que s'afegeix al que ja l'any 2006 es va comentar des del Departament d'Educació. Governació s'ha limitat a explicar que el decret inclourà la creació d'un registre de ludoteques. Actualment, ni tan sols no es tenen dades relatives al nombre d'establiments d'aquest tipus que funcionen al país. Tot plegat reforça la necessitat de donar la màxima prioritat a l'aprovació d'aquest decret. Una qüestió tan sensible com la cura dels infants de menys de tres anys no hauria de poder quedar ni un dia més a les mans de la improvisació que fins ara ha marcat el funcionament d'alguns d'aquests establiments

EN LA "BEBETECA" DE OCHO A OCHO
Las ludotecas que operan como escuelas infantiles ofrecen cuidados de 12 horas al día sin control legal
EL PAÍS - J. P. / M. R. S. - Madrid - 11/04/2008

"No hay problema. Puede traer al niño de ocho de la mañana a ocho de la tarde ininterrumpidamente". Quien responde es la encargada de una ludoteca, que también anuncia su condición de bebeteca, situada en una céntrica avenida de Torrejón de Ardoz, una población de Madrid de 113.200 habitantes con un alto índice de parejas jóvenes e inmigrantes.
Este "centro educativo", como se autodenominan para eludir la definición de "escuela infantil" -que exige más requisitos y sobre todo mejores y más caras instalaciones para obtener licencia de apertura- no es más que uno de los aproximadamente 500 locales de recogida de bebés -la mitad de los existentes- que los expertos calculan que están funcionando ilegalmente en Madrid.
Fuentes de la consejería de Educación no ven la cifra "disparatada". Tampoco la entiende alejada de la realidad el director general de Acade, la patronal más representativa del sector de la enseñanza privada de cero a tres años, quien no obstante matiza que es tal el "barullo legal" existente en el sector que resulta imposible fijar cifras con precisión.
Esta maraña a la que se refiere Javier Hernández incluye una normativa para las escuelas infantiles públicas, otra para las escuelas infantiles privadas (unificada el pasado 14 de marzo); otra distinta para las guarderías, para las ludotecas y para los grandes colegios que cubren todo el ciclo educativo no universitario.
No sólo las ludotecas son ilegales. Según el informe de la Universidad de Vic, existen decenas de empresas que disponen de zonas para cuidar a los hijos de sus trabajadores sin permisos específicos. También otros muchos centros que sólo tienen licencia municipal de actividad.
En estas condiciones, ¿pueden los padres estar tranquilos con la asistencia recibida? Como tantas otras, la ludoteca de Torrejón ofrece desayuno, merienda y un pequeño almuerzo con zumo y galletas a mediodía para alimentar a los bebés durante todo el día. También "una gran variedad de actividades". Todo por unos 300 euros al mes más los 150 que cuesta la matrícula anual.
En el centro aseguran que reciben inspecciones sanitarias del Ayuntamiento (pero no las de Educación, que examinaría las condiciones del centro). Para mayor tranquilidad de las madres - "así saben qué come el niño y en qué cantidades", argumentan- han renunciado al catering que les ha servido durante los últimos años. En su lugar, "las mamás tienen que traer el tupper con la comida para los niños, el filete, el puré...", explican. "Nosotros lo guardamos en la nevera y luego lo calentamos".
¿Cabrán en la nevera de esta ludoteca las tarteras de los 21 niños que, aseguran, hay en el centro además del pan de molde, los zumos, la leche, los batidos y la mantequilla de la merienda?

ALGUNAS AUTONOMÍAS REVISAN LA MALA SITUCIÓN DE SUS

EL PAÍS - A. M. / C. M. - Palma / Zaragoza - 12/04/2008

Algunas comunidades, como Baleares o Aragón, admitieron ayer que tienen funcionando escuelas ilegales para los niños menores de tres años, como revela el informe realizado por la Universidad de Vic por el encargo del Ministerio de Asuntos Sociales, en base a datos oficiales
lo atribuyen a gestiones anteriores y aseguran que los centros están siendo revisados. Otras, como Andalucía y Madrid, no quisieron ayer pronunciarse sobre esta cuestión. Este estudio solicita, entre otras cuestiones, que el Ministerio de Educación elabore unos "requisitos mínimos comunes para toda España" que garanticen la calidad de estos centros, sobre todo, de los privados.
Un portavoz del ministerio aseguró ayer que "no está previsto hacer esos requisitos" puesto que la ley en vigor (promovida por los socialistas) lo deja en manos de las comunidades, pero añadió que "no es una puerta cerrada".
Un sector abandonado
Baleares -una de las 10 comunidades que reconoce tolerar guarderías ilegales, según el estudio de Vic- fue ayer de las pocas que dio la cara. "Estamos intentando arreglar un sector abandonado porque no se hacía cumplir la ley, llevamos ya 18 años de retraso ya que la reglamentación es de 1991", manifestó la consejera de Educación de Baleares, Bárbara Galmés, del PSOE. "En la etapa
anterior no se quería molestar a nadie y no se hacía nada en este caso". Balmes afirma que el actual Gobierno ha mejorado la situación. "En ocho meses se ha pasado del 23% de guarderías privadas autorizadas y al 73%", asegura. Baleares tiene listo un decreto de mínimos para el sector, pactado en el Consejo Escolar y por el Consejo Consultivo, que da un plazo de adaptación global de tres años.
En Aragón, desde 2005 se han abierto cuatro expedientes a centros que eran ludotecas y que funcionaban como guarderías, los problemas eran de horario o por tener "menores y nunca graves, como los accesos, locales o falta de personal cualificado", según señaló ayer un portavoz de la consejería. En Aragón existe una red de casas canguro que funcionan en los pueblos más pequeños (de menos de 5.000 habitantes casi todos) en las que colaboran los Ayuntamientos. En estos momentos, según portavoces del Gobierno se está procediendo a su adaptación.

GUARDERIA CLANDESTINA EN EL 5º D
Centenares de pisos operan como centros irregulares para cuidar bebés - Los locales, fuera del control de la Administración, no cumplen los requisitos mínimos
EL PAÍS - P. ÁLVAREZ / M. R. SAHUQUILLO - Madrid - 13/04/2008

"Guardería en la 1ª planta. Llamar al timbre". El cartel luce sobre el quicio de un oscuro portal en una calle estrecha de Puente de Vallecas (Madrid). Una mujer latinoamericana de unos 50 años abre la puerta. Un niño la sigue todo el tiempo. No hay más adultos en la casa.
* El neoliberalismo de Aguirre alcanza a los bebés
"Ya que cuido de mi niño gano algo de dinero con otros", admite una mujer
Una niña de cuatro meses duerme sola en una habitación cerrada
El piso, un primero sin ascensor de unos 40 metros cuadrados, se reparte en tres habitaciones y un pequeño habitáculo con dos retretes para bebés y un lavabo de adultos. Una valla coloreada de un metro y varios juguetes distribuidos por el suelo demuestran que el recibidor hace a la vez de despacho y parque infantil. La sala intermedia es el aula principal. En la habitación del fondo, que permanece cerrada, duerme un bebé de cuatro meses en un capazo. Está en el suelo, junto a tres cunitas. El colchón de una está raído. Ante la cara de sorpresa, la dueña se justifica: "Sólo la usamos para que duerman los bebés, luego los juntamos a todos en la otra sala".
Todas las ventanas están cerradas. En esta "guardería" no hay patio ni cocina. La dueña explica que cuidan de 12 niños. Carece de lavabos infantiles, de despacho aislado o de los dos metros mínimos por menor que exige la normativa autonómica de la Comunidad de Madrid. Este lugar, visitado por EL PAÍS el pasado viernes, es sólo un ejemplo de los centenares de guarderías ilegales abiertas por toda España. Locales que escapan del control de las administraciones en los que los menores pueden permanecer hasta 12 horas. Pisos-guardería, ludotecas (locales de juego) o empresas en las que se cuida sin autorización a los hijos de los trabajadores.
La Administración lo sabe. Un informe de la Universidad de Vic encargado por el Ministerio de Asuntos Sociales a petición de la Comisión Europea, revela que 10 autonomías -Andalucía, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Cantabria, Castilla y León, Madrid y el País Vasco- conocen la existencia de estas guarderías irregulares. Además, al menos cinco comunidades y Ceuta reconocen que tienen cerca de 400 centros privados que no han sido autorizados por la Administración porque incumplen los requisitos mínimos. Un submundo al que se ven obligados a recurrir muchas familias ante la carencia de plazas para una escuela infantil pública -faltan unas 350.000- y los precios desorbitados de muchas guarderías privadas. La media en una ciudad como Madrid está en 400 euros al mes, según Acade (Asociación de Centros Autónomos de Enseñanza Privada).
En el piso de Vallecas, que hace medio año albergaba una autoescuela, cobran 200 euros por niños de más de un año y 240 por bebé. A esta tarifa se suman los 25 euros que hay que pagar por el babi rojo y blanco que ninguno de los dos pequeños que están en el centro lleva, además de otros 25 de la cuota trimestral de material. Cuidan niños de siete de la mañana a seis de la tarde. "Una auxiliar y una educadora cuidan los niños y tenemos catering", asegura la dueña.
Otra puerta se abre en una vivienda familiar del sur de Madrid. Una supuesta madre busca una solución "rápida y barata" para Lucas, su bebé de 23 meses. La propietaria del piso, situado en el 5º D, recela de la visita. "¿Quién la envía?". Quiere conocer a la persona que ha informado del lugar. Al fondo del pasillo, en el salón de la vivienda, dos niños pequeños asoman la cabeza. Entre el sonido de la televisión encendida, se identifica a un tercer bebé. Huele mucho a comida. Ante la insistencia de la supuesta madre desesperada, uno de los hijos de la propietaria del piso señala: "Pero le tendrá que pagar usted algo a mi madre porque ha habido gente a la que le hemos cuidado los niños y luego no nos ha pagado". No cierran ninguna tarifa. Quedan en volver al apartamento, que ya fue inspeccionado por la Policía Municipal hace un año sin éxito. Confirmar la infracción es complicado. Implica demostrar que existe un intercambio económico. Algo que no siempre deja rastro.
La familia que vive en un bajo de otro barrio obrero de Madrid lo sabe. No sueltan prenda. A pesar de que sus vecinos aseguran que esta casa funciona como guardería clandestina desde hace meses. "Las madres dejan a los críos por la mañana y vienen a recogerlos por la tarde", afirma una señora en el portal. Sin embargo, cuando se abre la puerta, la propietaria lo niega varias veces. Han recibido al menos en una ocasión la visita de la policía. Tanto la mujer, desconfiada, como otros dos familiares que salen al rellano parecen tener la respuesta preparada. "Aquí cuidamos sólo a los niños de nuestra familia, es que tenemos varios", se excusa la más joven.
Puede que el hijo de un mes y medio de Carmen, boliviana de 26 años, termine en uno de estos pisos-guardería. Lo gestionaría ella misma en su propia casa. Hace ya tres años que llegó a España y aún no tiene papeles. "No encuentro trabajo y menos ahora con el niño. Si lo encontrase tampoco me podría permitir llevar al bebé a una guardería...", dice apurada. Carmen sigue el ejemplo de su amiga Lourdes que cuida a cinco pequeños en su casa. "Ya que tengo que quedarme cuidando a mi niño gano algo de dinero con otros", concluye Carmen.
Este tipo de pisos suelen cobrar unos 150 euros al mes con comidas incluidas, según Eduard Sanginés, miembro de la Asociación de Cooperación Bolivia España (Acobe). Conoce bien el sistema. Su hija nació en enero pero hasta septiembre no podrá optar por una plaza en una guardería pública. Teóricamente podría incorporarse en cualquier momento, pero no hay plazas. Tanto su mujer como él trabajan. Todavía no saben qué van a hacer con la niña.

Edicte d'informació pública del Projecte de decret pel qual es regulen les ludoteques. CLICA

TV3 VÍDEOS A LA CARTA: CLICA

Nota de premsa 1 d’abril de 2008: El Síndic reclama des del 2004 més control i la regulació de les ludoteques que funcionen com a escoles bressol.CLICA

NOVA ENTRADA:

DECRET
94/2009, de 9 de juny, pel qual es regulen les ludoteques. CLICA

¿ES REALMENT IRRELLEVANT LA DESPESA EDUCATIVA?

2008-03-31T16:09:00.000-07:00

EL PAÍS - JORGE CALERO 31/03/2008

IMATGE: EBM PESCALLUNES - SANT FELIU PALLAROLS

La publicació dels resultats del programa PISA de l'OCDE, el passat mes de desembre, va traslladar a l'opinió pública la discussió sobre els determinants dels resultats educatius. En el nivell micro, ha quedat ja suficientment difosa la transcendència, a l'hora d'explicar com puntuen els alumnes en PISA, dels factors socioculturals associats amb la família i l'entorn dels alumnes. També en el mateix nivell, s'ha exposat en els mitjans de comunicació la importància que tenen els companys d'aula i de centre en el procés d'aprenentatge i, per tant, en els resultats finals que apareixen en PISA. Els efectes provocats pels companys (peer-effects) són especialment importants en un context com l'espanyol, on la segregació educativa -en bona amidada reflex de la segregació urbana- constituïx un problema central del nostre sistema educatiu. El coneixement per part de l'opinió pública dels dos aspectes que he esmentat fins al moment ha millorat substancialment pel que fa a fa pocs anys. Bona part de les millors polítiques que assenyala l'OCDE exigeixen pressupostos addicionals

Bona part de les millors polítiques que assenyala l'OCDE exigeixen pressupostos addicionals Coincidint també amb la difusió dels resultats de PISA, en diversos articles s'ha donat èmfasis a la idea que la despesa educativa presenta una relació molt tènue o nul·la amb els resultats educatius dels joves. Aquestes argumentacions, referides als determinants macro del rendiment, han tingut en ocasions una acollida favorable per part de responsables polítics d'algunes comunitats autònomes, que han vist legitimat el seu recel davant les polítiques que suposen una expansió de la despesa educativa. Volgués exposar en aquestes línies com, al meu judici, la relació entre despesa i resultats educatius ha de ser considerada amb major atenció, superant aproximacions que considero excessivament esquemàtiques. En efecte, si bé l'anàlisi dels resultats de PISA duu immediatament a bandejar una visió ingènua de l'efecte de la despesa educativa com panacea contra tots els mals dels sistemes educatius, és necessari introduir suficients matisos en l'argumentació com per a no anar a parar a l'extrem oposat i passar a considerar inútils els esforços pressupostaris en el terreny educatiu. Destacaré aquí tres d'aquests matisos:
1) La despesa educativa com condició necessària però no suficient. Sol ser necessari efectuar elevats nivells de despesa per a arribar a resultats de PISA per sobre de la mitjana (estalvi en l'excepcional cas d'alguns països ex-socialistes com Hongria, República Txeca i Eslovènia, on el desenvolupament del sistema educatiu durant les generacions anteriors va anar particularment intens) però aquests nivells de despesa no resulten suficients per a arribar a bons resultats si no es reuneixen una sèrie de condicions addicionals. Si ens referim a les competències científiques analitzades en PISA-2006, alguns casos cridaners en aquest sentit són els d'Estats Units o Itàlia; aquesta última, amb una despesa per alumne en educació secundària -en paritats de poder de compra- major en un 17% a l'espanyol obté una puntuació de 475 punts, divuit per sota de la mitjana espanyola.

2) La despesa educativa com instrument impulsor de l'equitat i la cohesió social. Els programes educatius que exigeixen despeses addicionals no afecten per igual al conjunt dels usuaris del sistema. Pensem, per exemple, en els programes compensatoris. Els resultats d'aquests programes, quan són positius, permeten incrementar els resultats educatius de col·lectius no necessàriament nombrosos, però especialment mereixedors d'atenció a causa de motius vinculats amb l'equitat i la cohesió social. La despesa educativa pot no traduir-se, en aquest cas, en una gran elevació de la puntuació mitja de PISA, però sí en una elevació moderada de les puntuacions de col·lectius objectius de programes concrets de despesa. El que tals programes no suposin elevacions notables dels resultats d'un país no els fa, per tant, perdre en absolut legitimitat.

3) La despesa educativa com necessitat defensiva. Els objectius de les polítiques de despesa educativa se situen sovint a abordar necessitats educatives apressants, com les derivades de la immigració i de la segregació escolar. Tenim un exemple clar, en el cas espanyol, en els "pactes educatius" signats en els últims anys en diferents comunitats autònomes. Difícilment es poden descartar com irrellevants o poc eficaces aquests programes de despesa simplement perquè no contribueixin a millores espectaculars del rendiment en PISA. Podem trobar-nos davant una necessitat "defensiva": Fins a quins nivells cauria el rendiment educatiu en els pròxims anys de no aplicar programes actius que impliquen despesa educativa?

Resulta bastant clar, pel que sabem, que els millors resultats educatius els obtenen les poblacions la generació anterior de les quals ja va tenir un bon resultat educatiu. No obstant això, aquesta afirmació no hauria de dur-nos a una passivitat en les polítiques educatives ja que també sabem que, encara que sigui amb rendiments decreixents, les polítiques educatives poden ser eficaces. Pensi's, per exemple, en les polítiques educatives recollides com "bones pràctiques" en el recent informe de l'OCDE No Habiti Failures. Tingues Steps to Equity in Education i tingui's en compte que cinc de les 10 polítiques recollides en l'informe exigeixen esforços pressupostaris addicionals. Considero, en suma, que l'èmfasi que s'ha donat a la falta de connexió entre despesa educativa i resultats educatius podia haver estat una bona cridada d'atenció, fa uns anys, davant posicions ingènues. En l'actualitat, no obstant això, hauríem de passar a una fase més avançada del debat. D'aquesta manera, potser no correm el risc de situar-nos en posicions excessivament esquemàtiques i acabar llençant al nen amb l'aigua del bany.

Jorge Calero és catedràtic d'Economia Aplicada en la Universitat de Barcelona.

EN MINIATURA - AVUI - 20 FEBRER 2008 - Pel darrere

2008-02-25T14:32:00.000-08:00

Abans els polítics es feien fotos amb algun nen. Ara aposten, tard i malament, per subornar els pares. Llàstima que quan s'omplen la boca de promeses de futur ens recorden les greus mancances del present.

Carles Capdevila / carles.capdevila@gmail.com
IMATGE: SHARON M. STEINMAN / AP

No penso parlar de la vergonya aliena que provoca sentir com prometen places de llars d'infants de cent mil en cent mil en la subhasta de la precampanya, perquè és tan ofensiu que em podria fer caure en la provocació, i em conec. Tampoc em ve de gust lamentar que la puericultura sigui vista socialment com una cosa menor, com si la mida de les persones fos proporcional a la responsabilitat d'educar-los. Ni penso dedicar l'article a insistir en la reivindicació de sous dignes per a les mestres d'escola bressol, perquè no només hi ha en joc la seva dignitat, també hi és la nostra. L'alçada moral i l'ambició d'un país es mesuren en part amb el preu que paguem i el reconeixement que donem als que formen els catalanets i catalanetes del futuret.
Voldria fer un article optimista i alegre, d'elogi sincer i apassionat a una feina tan vocacional com la de les professionals de l'escoleta, que és com n'hem dit a casa d'allò que abans se'n deia guarderies. Solen ser noies i joves i els sol encantar la seva feina. Tot un privilegi per a la societat, i un mèrit només imputable a les criatures, aconseguir que algú s'aixequi contenta de dedicar tot el sant dia a canviar bolquers de dos en dos, mocar nens de tres en tres, donar farinetes de quatre en quatre i encomanar-se virus intestinals cada cinc minuts.
Es mereixen un text positiu on pugui remarcar l'entusiasme amb què escriuen notetes a la llibreteta de la motxilleta per anunciar-nos que ha arribat la primavera i portem una planteta, la paciència amb què anoten el nombre de deposicions del nen i la textura, la saviesa amb què toregen les ansietats i histèries dels pares i mares, i la subtilesa amb què aprofiten la reunioneta on ens tenen assegudets a la cadireta amb rampeta a les cametes per dir-nos que tallem les ungletes dels nens més sovint, per evitar que la sang arribi al riuet.El problema és que, en el fons, em fa tanta rabieta el menyspreuet amb què desmoralitzem un col·lectiu d'educadores que arrisca cada dia per ajudar-nos a fer créixer la canalla en una edat tan crítica que em vindria de gust fer servir parauletes més gruixudetes, en lloc de posar el punt final dient que no hi ha dret i que caldria castigar alguns responsables de cara a la paret i fer-los pam-pam al culet.

FOTOGRAFIES MANIFESTACIÓ VAGA 14 FEBRER

2008-02-15T03:12:00.001-08:00

PANCARTA DEL COL·LECTIU

CAPÇALERA DE LA MANIFESTACIÓ

MANIFESTANTS PEL 0-3 HI ÉS !

LLARS D'INFANTS DEL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ AMB LES FAMÍLIES, PER L'ESCOLA 0-6 PÚBLICA !

PANCARTES DE LES ESCOLES BRESSOL DE L'IMEB I

PANCARTA DE LES ESCOLES MUNICIPALS DE L'IMEB

QUI GARANTIRÀ EL NOSTRE DRET DE VAGA?

EL PUNT, 23 FEBRER 2008 - JORGE LÓPEZ. SANT BOI DE LLOBREGAT (BAIX LLOBREGAT)

En la manifestació contra les bases de la futura llei de l'educació de Catalunya, hom hi va poder veure força pancartes amb fotografies de mestres que no havien pogut acudir a la protesta perquè els havien obligat a romandre als seus centres per complir els serveis mínims abusius que havia dictat a última hora el Departament d'Educació. L'equip de Maragall va intentar limitar així l'evidència de l'èxit de la convocatòria. Tot i que suposo que ho va fer adduint les mateixes raons que s'acostumen a fer servir en aquests casos: no perjudicar els usuaris i garantir les condicions mínimes necessàries perquè els professors que així ho volguessin poguessin fer efectiu el seu dret a no seguir la vaga. Si més no, aquestes són també les raons que van fer valer algunes direccions de centres de secundària –potser degudament aconsellades– per no convocar claustres o reunions conjuntes de treballadors on es discutís obertament sobre la nova llei i la conveniència de fer l'aturada.
I, ves per on, aquest comportament murri del departament i les autoritats acadèmiques s'assembla força al que ha fet servir l'Església al llarg de la seva reeixida història: quan els seus plantejaments no són majoritaris en la societat, s'afanya a demanar-hi llibertat perquè les persones puguin actuar en consciència; en canvi, quan ha estat hegemònica i ha tingut la paella pel mànec, no ha mostrat gaire condescendència amb els que tenien opinions diferents.
Així, quan estigui aprovada la nova llei i els directors dels centres escolars tinguin la capacitat de contractar o deixar de contractar professors, o de cercar vies per pagar menys a treballadors que fan la mateixa feina, i es respiri als centres la precarietat, la competitivitat, la insolidaritat, les pressions i les coercions laborals pròpies de les petites i mitjanes empreses, algú creu que, en el cas que algun col·lectiu de professors encara pugui i gosi de fer una aturada per reivindicar millores laborals, el departament i les autoritats acadèmiques es mostraran tan escrupolosos a l'hora de garantir el dret de vaga com ho han estat fa poc per garantir el dret dels professors a no fer vaga? Més aviat, el Departament es farà l'orni i dirà als vaguistes que les seves condicions laborals són competència de les direccions de cada centre de treball, com acaba de dir el Departament de Sanitat als metges dels ambulatoris que han fet una aturada per protestar per l'elevat nombre de pacients que han d'atendre cada dia. Fins i tot, arribat el cas, serà tan improbable que pugui triomfar una vaga d'ensenyants en un ambient tan hostil, que al Departament tampoc no li caldrà de fer servir ja els mitjans de comunicació públics, els sociòlegs de torn o les enquestes per descarregar l'artilleria pesada de l'opinió pública sobre tots els nostres caps.

CARTA ALS MESTRES I FAMÍLIES

2008-02-06T16:55:00.000-08:00

Com a mestra d'Escola Bressol però també com a mare d'una nena que hi va, i que per tant acaba d'entrar en el sistema educatiu, penso que és important que coneguem i ens informem del que suposarà la nova llei d'educació i els aspectes que pretén regular, descrits en les “Bases per a la Llei d'Educació de Catalunya” (consultables a www.gencat.cat/educacio).

Com a educadora penso que aquest llei no és bona:

l perquè aquesta etapa (la dels nens i nenes de 0 a 3 anys) no hi és contemplada com a etapa educativa i per tant pot ser regulada fora d'aquest conselleria (potser a la de salut, o a la de benestar social, amb caràcter purament assistencial).
l perquè, encara que és cert que manquen moltes places d'Escola Bressol, cal fer-les, però amb cara i ulls, respectant (com a molt) el decret de màxims i mínims (Reial Decret 1004) existent (pel que fa a metres quadrats, ràtios infants-educadores, titulacions dels mestres que hi treballen...), i cal fer-les evitant l'externalització (quasi sempre privatització) dels serveis que afecten a les Escoles Bressol (empreses subcontractades de cuines i càterings, empreses subcontractades de monitoratges, empreses subcontractades de neteja...), i evitar per damunt de tot l'externalització, cada vegada més preocupant, de tota l'escola (empresa subcontractada que munta un “equip educatiu”, quedant-se un percentatge del pressupost pel mig), fet que ja està succeint en molts ajuntaments del país agreujant la qualitat de l'Escola Bressol.
l perquè a les mestres i educadores que treballem cada dia amb els infants i joves, ningú es ha preguntat ni consultat a l'hora de plantejar les bases per a la nova llei i encara menys per a plantejar-la.
l perquè les bases de la nova llei en cap moment parla d'equips educatius, d'Associació de pares i mares, d'una escola democràtica... i si que ho fa en termes de mercat, de rendibilitat i de competitivitat

i com a mare d'una nena, penso que aquesta llei no es bona:

l perquè seguirem estant a la cua d'Europa pel que fa a l'educació (informe PISA) ja que hem dedicat i seguirem dedicant el pressupost més baix dels països europeus.
l perquè cal dedicar més recursos (personals, materials i econòmics), provinents dels nostres impostos, per a promoure i augmentar la qualitat de l'educació i potser no fer tants canvis estructurals.
l perquè tenim una llarga tradició educativa i cal aprofitar-la, cal recordar que la LOGSE, ben desplegada i amb recursos, hagués estat magnífica.
l perquè jo no vull més hores d'escola per a la meva filla a qualsevol preu, vull qualitat per damunt de tot.

Per això, com a mestra, em sumaré a la vaga que els mestres farem el proper 14 de febrer, i per això, com a mare, donaré suport a les iniciatives i actes, com ara anant a la concentració del dia 14 a les 12h a la Plaça Universitat de Barcelona, que han de fer sentir (als qui ens governen però no ens escolten) que volem una educació per al nostre nostre país de les més ben plantejades i serioses per arribar a ser de les millors d'Europa.

Perquè en l'educació dels infants i joves hi h el futur de demà, per tant cal prendre'ns-ho molt seriosament i cal fer sentir la seva veu, encara que ells no estiguin en edat de votar.

Maria García

El Síndic recomana més protagonisme del Departament d’Educació en l’etapa educativa 0-3 anys

2008-01-22T14:52:00.000-08:00

Aquesta és una de les principals recomanacions que inclou l'informe "L'escolarització de 0-3 anys a Catalunya", que va ser lliurat al Parlament el mes de setembre passat i que ha estat presentat avui pel síndic, Rafael Ribó, i per l'adjunt per a la Defensa dels Drets dels Infants, Xavier Bonal, en la compareixença davant de Comissió del Síndic.

L'informe valora positivament el Pla de creació de les 30.000 places pactat amb els ajuntaments i l'augment de la cobertura del servei que en comporta el desplegament. Amb tot, alerta sobre els problemes de persistència de desigualtats socials i territorials i de dispersió de la qualitat entre els diferents models de provisió.
Tot i que els serveis d'atenció a la infància són serveis de proximitat i han de ser oferts pels ajuntaments, el paper del Departament és especialment necessari en un context de diversitat en les economies municipals, de provisió de serveis molt desiguals, de dispersió territorial, de presència de centres privats amb característiques diferents i de condicions de treball dispars.Aquest major protagonisme del Departament passa per la unificació i la supervisió dels criteris d'accés en els diferents municipis i per l'equiparació de les condicions d'oferta dels diferents models de gestió, entre altres.
El Departament també hauria de reforçar la inspecció i el control que ha de dur a terme amb relació a l'oferta de serveis que funcionen de forma equivalent a les escoles bressol i llars d'infants amb diferents noms, com ara ludoteques, que no disposen de l'autorització administrativa. En aquest sentit, el Síndic recomana desenvolupar les mesures legislatives pertinents per tal que aquests centres estiguin obligats a tenir autorització del Departament, i posar fi a l'actual situació d' alegalitat.

ACCÉS AL DOSSIER PREMSA COMPLET

ALTRES INFORMES: Nota de premsa 1 d’abril de 2008: El Síndic reclama des del 2004 més control i la regulació de les ludoteques que funcionen com a escoles bressol. CLICA

Salvem la Escuela Infantil "Valle de Oro" DE LA COMUNITAT DE MADRID

2008-01-16T16:26:00.000-08:00

Salvem la Escuela Infantil "Valle de Oro" DE LA COMUNITAT DE MADRID

VIDEO INFORMATIU QUE DÓNA A CONÈIXER EL MANIFEST I ELTREBALL REALITZAT PER LA PLATAFORMA ESTATAL 0-6

2008-01-16T16:03:00.000-08:00

VAGA A L'ENSENYAMENT EL 14 DE FEBRER

HI HA MOTIUS !

FULL INFORMATIU L'ESQUERDA DE LA FEDERACIÓ. D'ENSENYAMENT - CGT

Educació preveu que es creïn 15.000 places de guarderia l'any que ve

2007-12-29T15:59:00.000-08:00

Maragall afirma que ja té compromeses les 30.000 del pla 2004-08 La meitat d'aquestes places ja estan en marxa (imatge: concentració 10 gener a Caixa Forum

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 30. Dissabte, 29 de desembre del 2007
Carol Biosca
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va avançar ahir que el seu departament ja té compromeses les 30.000 places públiques de guarderia previstes al mapa de llars d'infants de Catalunya 2004-08, unes 15.000 de les quals ja estan en funcionament i les 15.000 restants es preveu que, en la seva majoria, puguin posar-se en marxa abans d'acabar el 2008, segons van puntualitzar fonts del departament.
La conselleria ha firmat acords amb 425 municipis per a la construcció d'aquestes places, 96 de les quals no figuraven inicialment al mapa i s'hi han adherit posteriorment. D'altres que sí que hi figuraven, com és el cas de Reus, han acabat comprometent més places de les inicialment previstes.
Fins ara el nombre de places compromeses és de 30.053, però el departament preveu que la xifra augmenti a finals del 2008, ja que alguns municipis encara no han compromès totes les places del mapa.
Aquestes 30.000 places públiques se sumaran a les 29.381 que hi havia fins al 2004, un any abans que la conselleria d'Educació, llavors en mans de la republicana Marta Cid, presentés el pla de guarderies per donar compliment a la llei de creació de llars d'infants aprovada pel Parlament el juliol del 2001.
Maragall va reiterar ahir la seva voluntat de "donar continuïtat al pla" impulsant la creació de més places d'escola bressol, tenint en compte que aquestes prop de 60.000 continuaran sent insuficients per cobrir la demanda, ja que l'increment de l'oferta ha fet augmentar el nombre de sol·licituds. El conseller s'havia referit amb anterioritat a la necessitat de 15.000 places més.
Educació ha aportat 5.000 euros per a la creació de cada plaça, mentre que l'import restant (al voltant del 50%) és assumit pels ajuntaments. Pel que fa a les despeses de funcionament, Educació hi destina 1.800 euros per alumne/any, equivalents a un terç del cost, mentre que els dos terços restants són assumits pels ajuntaments i les famílies.

El nombre de places de 0-3 anys compromeses fins al 2008 supera ja les 30.000
EL PUNT, 29 DESEMBRE - M. BARRERA. Barcelona

Quan encara falta un any per fer el balanç definitiu del mapa de llars d'infants 2004-2008, ahir el conseller d'Educació, Ernest Maragall, va fer una lectura molt positiva del grau d'execució. Prop de 15.000 places, la meitat de les 30.000 de previstes en el pla, ja són una realitat, i en aquests moments 425 municipis han compromès 30.035 places; o sigui, per sobre del que establien els compromisos amb els ajuntaments.
Per superar la barrera dels 30.000 ha estat fonamental el paper d'alguns municipis, que han decidit crear més places de les previstes inicialment. A més, 96 ajuntaments que no s'havien adherit inicialment al mapa de llars d'infants amb el Departament d'Educació han demanat d'incorporar-s'hi posteriorment i han creat un total de 3.171 places. A l'altra cara de la moneda hi ha uns quants ajuntaments que no han fet les places de 0 a 3 anys a què s'havien compromès. Durant les pròximes setmanes, el Departament d'Educació donarà dades sobre el grau de compliment per territoris.
54 MILIONS ANUALS
El conseller Maragall va dir ahir en la visita que va fer al Festival de la Infància de Barcelona que quan s'acabi el pla d'aquí a un any el percentatge de cobertura de l'etapa 0-3 anys serà «molt significatiu» i que el servei públic educatiu serà «dels més avançats d'Europa». Segons les dades que ahir va oferir Educació, la inversió per construir les 30.000 places haurà estat de 150 milions d'euros, i per al seu manteniment són necessaris 54 milions d'euros anuals.
ERNEST MARAGALL, CONSELLER D'EDUCACIÓ: «Disposarem d'un servei públic educatiu de primera categoria i dels més avançats d'Europa.»

ENLLAÇ WEB DEPARTAMENT

ON ÉS L'ESCOLA BRESSOL PÚBLICA, GRATUÏTA I PER A TOTHOM?

EL O-3 NO ES VOL COM ETAPA 0-6, ESCOLES MASSIFICADES, SERVEIS PRIVATITZATS, PROFESSIONALS EXTERNALITZATS, SOUS BAIXOS ... AIXÒ ÉS "L'EXCEL·LÈNCIA"?

La protesta sindical contra la ley de Educación será el 14 de febrero
Las centrales volen que se'ls tingui en compte en la redacció de la norma

EL PAÍS - S. T. - Barcelona - 30/12/2007

Els sindicats no volen quedar-se quiets davant la primera llei d'educació que prepara el Govern català. Si s'aprova en els termes que ha plantejat el Departament d'Educació, els sindicats creuen que alterarà l'actual situació de forma profunda. Els sindicats estan en contra d'alguns canvis ja anunciats: més autonomia en escoles i instituts, possibilitat de gestió privada de centres públics per part de cooperatives de pares i entitats sense afany de lucre, reforç del poder de les adreces, avaluació dels docents i capacitat dels centres per a decidir els perfils dels mestres i professors. En Catalunya hi ha 80.000 docents no universitaris. Els sindicats CC OO, USTEC, UGT Aspepc i CGT ja han acordat iniciar les mobilitzacions des de mitjans de gener. Inicialment, es preveia una jornada de protesta de mestres i professors el diumenge 17 de febrer. Ara, a més, es dóna com segur per a realitzar la protesta en dia laboral el dijous, 14 de febrer, diuen els sindicats. Per a aquestes dates és probable que el Govern català no hagi aprovat encara el projecte de llei i no hagi encara un text enviat al Parlament. Però les centrals sindicals volen llançar tota la seva càrrega d'oposició a la llei com més aviat. Diversos sindicats afirmen que l'oposició a la llei serà de tot el sindicat i no només de les federacions d'ensenyament. La prova és que es dóna com probable la implicació dels secretaris generals d'UGT, Josep Maria Álvarez, i de CC OO, Joan Coscubiela. Les centrals sindicals volen participar en les negociacions prèvies a la redacció de l'esborrany de la llei que elaborarà el Departament d'Educació de la Generalitat.

Els debats ja han començat en els centres escolars. Els sindicats tiren a faltar en el document preliminar anunciat pel conseller d'Educació, Ernest Maragall, propostes concretes que evitin la segregacion de l'alumnat, especialment dels immigrants, escolaritzats ara en la seva majoria en la xarxa de centres públics. Avaluació de docents També reclamen els sindicats que es concretin les dotacions econòmiques que tindran els centres escolars i afirmen que els professors ja estan actualment sotmesos a avaluacions a través de la inspecció i dels processos d'avaluació interns dels propis centres.

Els sindicats troben a faltar propostes de reforç de les aules de zero a tres anys, una etapa no obligatòria, on més flaquegen els centres públics. El document de bases presentat pel departament d'Educació preveu que l'etapa obligatòria comenci als tres anys en lloc dels sis actuals. D'aquesta forma, l'escolarització obligatòria abastaria un total de 13 anys, des dels tres fins als 16 anys.

EXPOSICIÓ MATERNITATS, DE BRU ROVIRA

2007-12-10T14:16:00.000-08:00

"A la maternitat de Kedougou, una mare Jove juga amb la seva filla acabada de néixer, absent de la gent que l’envolta.Amb els llavis besa al bebè i després se’l posa al pit per alimentar-lo. La mare està sola, sense ningú de la família que l’acompanyi. És la segona dona d’un home que li dobla l’edat. Al Senegal, el vint per cent dels nens i nenes presenten insuficiència de pes, i només l’onze per cent de les dones té accés a l’escola primària. L’esperança de vida és de 56 anys.Les nenes es fan mares molt aviat, sense poder viure la joventut. Potser el petó sensual i bell d’aquesta nena mare sigui el petó dels jocs de nenes perduts, tot i que quan vaig prémer el disparador em va semblar que era una dona la que em feia un petó".Bru Rovira

"En un món tan difícil com l’actual, els petons i les carícies que les mares ofereixen als seus fills i filles formen una cadena indestructible, una cadena d’existència potent, d’afirmació irrenunciable. Hi ha tants països que no han desaparegut gràcies a les seves dones.La combativa humanitat d’en Bru Rovira és un regal per als qui hem d’aprendre a mirar i a estimar, aquí, allà, ara i sempre.”Maruja Torres, en el pròleg del llibre.

INFORMACIÓ EXPOSICIÓ I BRU ROVIRA

informació 1

informació 2

CONCENTRACIÓ DIJOUS, DIA 29 DE NOVEMBRE EN CONTRA DE LA LEC

2007-12-05T01:33:00.000-08:00

CONCENTRACIÓ DIJOUS, DIA 29 DE NOVEMBRE EN CONTRA DE LA LEC
ON ÉS EL 0-3 ? EL 0-6 ÉS UNA ETAPA EDUCATIVA !

EL COL·LECTIU EBM - CGT, VA PARTICIPAR EN LA CONCENTRACIÓ

Perquè cal rebutjar la Llei d’Educació Catalana:
- Jerarquització dels centres, abandonament del claustre com a otro del projecte col·lectiu.
- Privatització de la gestió de centres, competència entre centres públics.
- Dissolució de l'escola pública en el concepte de servei públic que facilita tot el procés de financiació de la privada. Es carrega el model d'escola pública.
- El 0-3 es pot quedar, de fet, fora del sistema educatiu i la LEC no reconeix l'etapa educativa de 0 a 6 anys.

I DESPRÉS DE LA CONCENTRACIÓ ? CONTINUEM AMB EL COMPROMÍS D’INFORMAR I CONVOCAR MOBILITZACIONS

http://sapiens.ya.com/ESCBRESSOL - escbressol@mixmail.com

"La gestió pública de l’educació és la millor garantia per una educació de qualitat"

FUNDACIÓ JAUME BOFILL: PRESENTACIÓ DE “L’ESTAT DE L’EDUCACIÓ A CATALUNYA. ANUARI 2006-2007”

2007-11-27T14:02:00.000-08:00

La Fundació Jaume Bofill ha presentat en roda de premsa l'informe "L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2006-2007", dirigit per Ferran Ferrer. Aquest informe, que es publicarà en breu a la col·lecció "Polítiques", dóna compte de nombrosos aspectes del sistema educatiu essent un referent per a professionals de l'educació, investigadors socials i responsables polítics.

21 novembre 2007

Documents adjunts:
· DOCUMENT RESUM

. WEB FUNDACIÓ

HI HA ALGUNA REFERÈNCIA AL 0-3, PERÒ HI MANCA. CAL CERCAR ALTRES ESTUDIS REALITZATS

ELS LOGOPEDES DEMANEN UN LLOC A L'ESCOLA

2007-11-27T13:19:00.000-08:00

Els professionals adverteixen que augmenten els problemes de llenguatge i això repercuteix en el fracàs escolar Els logopedes demanen un lloc en l'escola AL solucionar problemes de llenguatge. Els logopedes ajuden a millorar també aspectes emocionals (IMATGE: web IMEB, no relacionat amb el tema)

MERCÈ BELTRAN - Barcelona – LA VANGUARDIA - 27 NOVEMBRE 2007

Els nens cada vegada tenen més problemes de llenguatge i això té una traducció directa en els resultats escolars, adverteix el Col·legi de Catalunya (CLC). Si aquestes dificultats no són detectades a temps, es corre el risc que el retard escolar s’accentuï i que, en alguns casos, els problemes tinguin difícil solució i s’arrosseguin durant tota la vida. En Catalunya, les estadístiques indiquen que un 25% de l’alumnat té problemes d’aprenentatge i només el 0,25% és atès en els Centres de Recursos per a Deficients Auditius (Creda), encara que no tots els nens amb dificultats de llenguatge i comunicació presenten alteracions en l’oïda. Algunes de les deficiències són fàcils de detectar, però altres, sobretot les més subtils, presenten molta més complexitat a l’hora de revelar-se i per això es triga molt més a acudir a l’especialista. Per això, el CLC reclama que aquests especialistes estiguin totalment incorporats al sistema educatiu. "El logopeda no està integrat en la vida diària de l’escola - lamenta Elisabeth Dulcet, directora tècnica del CLC-; no obstant això, tots estem d’acord que és una figura que l’escola necessita". Molts centres educatius sí conten entre els seus professionals amb alguns logopedes, però en la majoria dels centres aquests només van unes hores.

El CLC considera que l’ideal és treballar de forma coordinada amb l’equip docent, i no només a hores o a dies. "Hem comprovat que el treball que fem en l’escola és útil", assenyala Dulcet. En altres països en els quals els logopedes estan totalment integrats en el sistema s’apliquen estratègies que a Catalunya, avançada en aquesta disciplina, ja es van engegar en els anys vuitanta. "Aquí anem per davant en moltes tècniques", d'aquí la insistència en la presència habitual en l'aula: "No tot el pot veure el professor", i el logopeda actua de forma preventiva, amb el que "s’evitaria una part del fracàs escolar", assevera Dulcet. El logopeda, especialista en alteracions de comunicació, "també ajuda a solucionar problemes emocionals" perquè, si es treballa amb un alumne mitjançant adaptacions i estimulacions adequades per a corregir un problema de comunicació, es contribuïx a millorar la seva socialització. L’aplicació de la Logse va implicar canvis en la titulació de logopedes. En 1991 es va establir la diplomatura en Logopèdia. Els estudis es van començar a impartir en 1995 en la Universitat Ramon Llull i en 1997 en la Autònoma de Barcelona. En 1998 es va llicenciar la primera promoció de diplomats (URLl). A partir del 2010, es preveu que la Logopèdia sigui un grau. En Catalunya hi ha uns 5.000 logopedes anteriors a la diplomatura i aquests es troben en un buit legal. El problema és que, com logopedes, pertanyen a personal sanitari, un tipus d’especialista que no està previst en els centres escolars. Dulcet es mostra confiada que se solucioni la situació, ja que el conseller Ernest Maragall "està molt receptiu a la nostra proposta d’estar en l’escola com especialistes tècnics".

MEREIX CONSULTA
- De 0 a 3 mesos: no reaccionar davant el soroll, no buscar la mirada. - 3 a 6 mesos: no somriure, no emetre sons o no tornar el cap cap a un so. - 6 a 9 mesos: no tornar el cap quan se li crida pel nom o no produir cap síl·laba. - 9 a 12 mesos: no reconèixer els objectes més habituals com el xumet, mamà o papà pel nom, no entendre la prohibició no. - 12 a 18 mesos: no ser capaç de seguir ordres senzilles; anar deixant de dir paraules. - 18 a 24 mesos: estancar-se en l’adquisició de nou vocabulari, no entendre ordres. - 2 a 3 anys: no construir frases ni utilitzar verbs; no se li entén. - 3 a 4 anys: no entendre-se-li; repetir paraules sense sentit o fora de context; ser més mogut o agressiu de l'esperat.

ÉS NORMAL

- Fins als 3 anys: emetre sorolls que imitin les converses dels adults; començar a relacionar paraules escoltades amb freqüència; nomenar alguns objectes pel seu nom; fer gargots; mirar els dibuixos d’un llibre; fer veure que es llegeix. - 3 a 4 anys: gaudir escoltant contes; entendre el text que conté un missatge; intentar llegir i escriure; identificar algunes lletres; utilitzar frases i poder explicar coses: parlar de forma clara encara que encara es poden tenir dificultats amb alguns fonemes, com els sons r i rr. - Cap als 5 anys: contar contes senzills; utilitzar un llenguatge descriptiu o fer preguntes; comprendre que el text es llegeix d’esquerra a dreta i de dalt a baix; començar a escriure lletres; començar a escriure contes amb algunes paraules que es poden llegir. - A partir dels 6 anys: llegir i contar històries que s’entenen; identificar noves paraules.

DOSSIER PRESÈNCIA NÚMERO 1864: EN NOM DE LA MULTICULTURALITAT

2007-11-17T15:59:00.000-08:00

Algunes escoles tenen més d’un 80% d’alumnes immigrats: uns comencen a mig curs, altres porten vel i alguns no mengen porc. Centres i mestres s’estan adaptant a aquesta nova realitat.

L’Escola del segle XXI. Encaixant les peces. El nombre d’alumnes d’origen estranger creix dia a dia en els centres d’ensenyament. Com s’hi adapten? Quins problemes creen? Què fan les escoles i els mestres?

ACCÉS AL DOSSIER

El conseller Maragall presenta les bases per a la llei d'educació de Catalunya

2007-11-16T17:20:00.000-08:00

ON ÉS EL 0-3 ?

EL O - 6 ÉS UNA ETAPA EDUCATIVA !

• La conselleria prepara una llei que reforçarà l'avaluació dels centres i els docents
EFE BARCELONA

La Generalitat proposa, en la futura llei d'educació de Catalunya, que els centres puguin elaborar els seus propis projectes, alhora que les direccions vegin ampliades les seves competències i puguin consolidar el seu equip de docents i administratius i definir el perfil del professor que més els convé.
Aquestes són algunes de les novetats que recollirà la norma, compromesa en el pacte de l'Entesa, i que el conseller del ram, Ernest Maragall, confia que pugui rebre la llum verda del Parlament en algun moment de l'any 2008.
Maragall ha explicat que el seu equip té molt avançat l'articulat de la llei, i que immediatament farà arribar un document amb les bases als representants de la comunitat educativa per obrir un debat. També distribuirà el text entre els grups del Parlament per aconseguir el màxim acord possible.
Funcions d'inspecció
Les ampliades competències de la Generalitat en matèria educativa derivades del nou Estatut permetran a Catalunya desplegar per llei un model educatiu propi que girarà sobre tres conceptes: autonomia, direcció i avaluació.
La llei preveu la creació d'un institut d'avaluació i ordenació curricular que faci un seguiment dels centres educatius i del cos de funcionaris docents, a més d'actualitzar les funcions de la inspecció.
Aquesta norma marcarà la necessitat d'un estatut docent que reguli els aspectes generals de la professió, com la carrera professional, i es definirà l'accés a la funció pública, per al qual es requerirà el domini d'una llengua estrangera i l'ús normal de les tecnologies de la informació.
A més, Educació proposa establir les pràctiques obligatòries per als docents que s'incorporin de nou als centres de tal manera que es convertiran, en realitat, en un sistema de selecció real d'aquests professionals, ja que podran ser rebutjats de la plaça si no compleixen els objectius.
L'educació de 3 a 6 anys, obligatòria
Entre altres aspectes, la llei pretén establir com a obligatori el segon cicle d'educació infantil, de 3 a 6 anys, que en l'actualitat només és optatiu, encara que en la pràctica la gran majoria dels nens ja estan escolaritzats als tres anys.
La norma també establirà una nova organització de l'administració educativa basada en zones, consolidarà el català com a llengua vehicular i de cohesió en l'escola i recollirà per primera vegada que el servei públic d'educació a Catalunya consta d'una xarxa de centres públics i d'una altra de concertats.

ACCÉS A LA INFORMACIÓ I DOCUMENTACIÓ DE CGT-ENSENYAMENT

ACCÉS A WEB DEPARTAMENT

ACCÉS AL DOCUMENT DE BASES

ACCÉS A LA PRESENTACIÓ I APORTACIONS

DEMANDA PER GENERALITZAR LA FI DE LA JORNADA LABORAL A LES 18 HORES

2007-10-28T17:39:00.000-07:00

Una comisión reclama mejoras fiscales para las empresas.
La figura del 'niño de la llave', que llega por la tarde a casa y pasa muchas horas solo, preocupa a los expertos La Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles pide a las administraciones que premien con beneficios fiscales a aquellas empresas que adopten medidas para favorecer la conciliación entre la vida laboral y familiar. Su presidente, Ignacio Buqueras, adelantó ayer en la Cambra de Comerç de Tarragona, en unas jornadas sobre la gestión del tiempo, que ésta será una de las reivindicaciones del II congreso nacional sobre la racionalización de los horarios, el próximo 6 y 7 de noviembre. En la actualidad, tan sólo un 38% de las empresas españolas adopta alguna medida a favor de la conciliación; muchas de estas medidas son además de dudosa efectividad.

Buqueras, empresario de profesión, aseguró que el80% de compañías españolas podría finalizar su horario hacia las cinco o las seis de la tarde, a pesar de que cada vez exista más diversidad de horarios. La imposibilidad de conciliar el trabajo con la vida familiar provoca fenómenos como "los niños de la llave", según alertó el presidente de la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles. Son niños y niñas, en ocasiones de sólo 7 u 8 años, que llegan a casa a las cinco de la tarde de la escuela y se quedan solos viendo la televisión. Una situación anómala que tiene a los "abuelos esclavos" como los "grandes penalizados".
La jornada de debate, que reunió en Tarragona a empresarios, Administración y otras entidades implicadas, puso sobre la mesa la relación entre la productividad y las jornadas laborales maratonianas, que en la práctica discriminan especialmente a la mujer trabajadora. Carme Freixa, concejal de Nuevos Usos del Tiempo de la ciudad de Barcelona, apostó por flexibilizar los horarios de las escuelas.
El presidente de la comisión nacional, organismo que promueve la equiparación de los horarios españoles con los de los demás países de la Unión Europea, criticó el exceso de reuniones que celebran las empresas. "Somos el país de Europa que más se dedica a hacer reuniones, muchas son auténticas pérdidas de tiempo y la gran mayoría nunca empieza a la hora", razonó. Buqueras destacó además la necesidad de incorporar esta racionalizad de horarios en la negociación de los convenios colectivos, aspecto que ahora es marginal.
La directora del Programa d´Unitats de Promoció i Desenvolupament del Departament de Treball, Amaya Alba, encargada de clausurar las jornadas, centró su conferencia en "el desequilibrio existente entre el tiempo personal, el laboral y el familiar". Para Alba, la incorporación de la mujer en el mundo laboral ha puesto de manifiesto que el sistema temporal actual es "insostenible". De media, en España se trabajan dos horas más cada día que en el resto de la UE. "Este aumento de horario no implica una mayor productividad, sino que incrementa el estrés, la insatisfacción y reduce la creatividad", argumentó. Por el contrario, si se racionalizan los horarios, sube la productividad, el rendimiento y baja el absentismo laboral.
Con todo, la desigualdad entre el tiempo que se dedica al trabajo y a la familia tiene a la mujer como principal perjudicada. "La mujer, si quiere escalar en la carrera laboral, se ve obligada a elegir entre la familia o el trabajo", alertó Ignacio Buqueras. Este empresario, pionero en la defensa de la conciliación, no dudó al asegurar que ante esta situación de clara discriminación "la mujer tiene que decir basta".
Para Buqueras, falta mucho trabajo por hacer en un país que en lo que se refiere a los horarios laborales está en una situación "tercermundista". La Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles no entiende por qué la Administración del Gobierno central promueve el Plan Concilia entre los funcionarios pero en cambio los altos cargos lo incumplen de forma general. "No hay ministros de ningún país europeo que acaben su jornada entre las nueve y las diez de la noche", remachó su presidente. Freixa criticó, en este sentido, la decisión adoptada por la Administración del Estado de preconizar el inicio de la jornada laboral a las ocho de la mañana como una de las soluciones a favor de la conciliación entre trabajo y vida familiar. La concejal de Nuevos Usos del Tiempo de Barcelona apuesta por la discriminación positiva a favor del hombre en lo que se refiere a la paridad del tiempo dedicado a la familia. "De este modo se daría valor social - dijo- a tareas tradicionalmente delegadas a la mujer, como hacer la compra o cuidar de los familiares enfermos".

Una marató amb nadons reclama a Barcelona millors condicions per criar un fill

2007-10-07T08:41:00.000-07:00

Els nens han estat protagonistes d'una marató a ritme de passejada que s'ha fet aquest diumenge a Barcelona. L'objectiu dels seus pares era protestar per les complicades condicions per criar un fill. Les seves demandes no són noves: volen permisos de paternitat més llargs, més places públiques d'escoles bressol, més ajuts econòmics i comptabilitzar la lactància materna amb la feina. No és casualitat que la marató hagi acabat a la vuitena Festa de la Lactància, al Parc de la Ciutadella.

Nadons en cotxets o motxilles, nens, pares i mares i persones de totes les edats. Unes 600 persones s'han aplegat a Barcelona per donar suport a una iniciativa impulsada per 15 mares que consistia en una marató simulada per fer visibles les dificultats que suposa la criança dels fills i reclamar millores polítiques i socials. "Marató amb nadó" és el lema d'aquesta protesta lúdica per escenificar la marató que suposa criar fills amb les condicions que hi ha a la societat actual.A ritme de passeig, la marxa s'ha iniciat a la plaça de Catalunya i ha fet una parada a la plaça Sant Jaume de Barcelona, on s'ha llegit un manifest de reivindicació de la tasca de criar els fills. Entre les seves reivindicacions, reclamen permisos de maternitat i paternitat més llargs, veritables polítiques de conciliació, millores en el servei de guarderies i ajuda a les mares després del part, com l'assistència mèdica a domicili.Aquesta protesta, que compta també amb el suport de la Unicef, vol cridar l'atenció sobre el fet que una de les tasques més importants d'una societat com és la de cuidar i criar els nadons, nens i nenes es troba excessivament desatesa pels poders públics.Un problema afegit, han indicat les mares organitzadores, és la soledat de la mare en la societat actual en no comptar, en molts casos, amb la xarxa de suports familiars o socials dels quals es disposava abans, per la qual cosa el pare o la parella es converteix en una figura imprescindible a l'hora de criar.

ENLLAÇ A TELENOTÍCIES: CLICA AQUI

AUDIO: CLICA AQUÍ

NEIX UN NOU SERVEI PER ATENDRE INFANTS FORA DE L’HORARI ESCOLAR EN DIES PUNTUALS

2007-10-03T03:15:00.000-07:00

25/09/2007 20.17 – TV3 Barcelona

NEIX UN NOU SERVEI PER ATENDRE INFANTS FORA DE L’HORARI ESCOLAR EN DIES PUNTUALS

Onze municipis catalans estrenaran un nou servei a partir de l'octubre per tal de facilitar als pares la conciliació de les vides laboral i familiar. Es tracta d'una mena de guarderies puntuals, que acolliran els infants menors de 3 anys un màxim de 3 hores seguides fora de l'horari escolar i 2 dies a la setmana. El nou servei porta per nom "Minuts menuts", costarà un euro cada hora i no es reservaran places, perquè s'entén que és un servei ocasional, per donar resposta a imprevistos i a gestions que els pares han de fer sense els fills. El servei es posarà en marxa de manera experimental, segons ha anunciat la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila. El nou servei utilitzarà els espais ja habilitats per atendre la mainada de fins a 3 anys. L'horari d'obertura serà de dilluns a divendres entre les 12 i les 2 del migdia i les 5 i les 8 de la tarda. La consellera ha explicat que els horaris es podran flexibilitzar, en funció de les necessitats de cada municipi. Carme Cadpevila ha assegurat que l'objectiu del nou servei és oferir "un respir" a les famílies amb fills petits. Tot i això, la secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Carme Porta, ha avisat que "no és una guarderia alternativa" sinó un "espai lúdic" per ajudar les famílies. Els pares hauran de pagar un euro per cada hora d'ús del servei i també s'hauran de fer càrrec del menjar i tot el que necessitin els més petits, com bolquers o roba per canviar-los. La prova pilot començarà en 11 àrees: Castellvell del Camp, Reus, el Vendrell, Celrà, Esplugues de Llobregat, Manlleu, Sabadell, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, la Seu d'Urgell i també a les instal·lacions del Consell Comarcal del Pallars Jussà. A més d'aquests 11 espais, a finals d'any es podria arribar als 23 municipis, perquè hi ha 5 Ajuntaments que podrien afegir-se a la llista ara, i 7 més que ho estan valorant. El "Minuts menuts" compta amb el finançament del 50% del Ministeri de Treball i Afers Socials i l'altra meitat se la reparteixen a parts iguals els ajuntaments i la Conselleria.

“ÉS MOLT TRIST QUE ES PARLI DE "OFERIR UN RESPIR A LES FAMÍLIES"... I QUI OFEREIX UN RESPIR A AQUESTS INFANTS?” – Intervenció anònima -

ACCÉS A LA WEB DE TV3. CLICA AQUI

VEGEU MANIFEST GRUP JOVES ROSA SENSAT A LA WEB COL·LECTIU

ACORD PER UNIVERSALITZAR L’ESCOLA INFANTIL DE 0-3 ANYS

2007-09-29T08:41:00.000-07:00

Les negociacions entre els socialistes i IC-IU finalment van acabar ahir després que els primers acceptessin incorporar a la norma una esmena en la qual queda escrita en negre sobre blanc la universalització de l'accés a l'escola infantil per als nens de fins a 3 anys i amb una primera dotació pressupostària per a l'any que ve.

EL PERIÓDICO - MADRID

La llei del xec nadó es va obrint pas en el sempre tortuós camí parlamentari. Si fa dos dies el PSOE aconseguia el suport d'Esquerra Republicana al projecte després d'elevar de 2.500 a 3.500 euros l'ajuda per a tres col.lectius desafavorits --mares solteres, fills discapacitats i famílies nombroses--, ahir aconseguia que IC-IU accepti retirar la seva esmena a la totalitat. Els ecosocialistes van anunciar aquesta decisió després d'haver arrencat al PSOE un acord perquè s'universalitzi l'accés a les guarderies públiques dels nens de fins a 3 anys, amb una inversió inicial l'any que ve de 100 milions d'euros. Amb aquests dos suports, el Govern ja té els 12 vots que necessitava per poder tirar endavant el projecte al Congrés.
La política del xec que inspira el projecte d'ajudes a la natalitat no agradava, i continua sense agradar, a Iniciativa. "La llei se situa en el xec i no en el dret", subratllava el diputat Joan Herrera. D'aquí que aquest grup exigís al PSOE "canvis qualitatius i quantitatius" en el text per no arribar a fer efectiu el seu veto a la futura norma.
Les negociacions entre els socialistes i IC-IU finalment van acabar ahir després que els primers acceptessin incorporar a la norma una esmena en la qual queda escrita en negre sobre blanc la universalització de l'accés a l'escola infantil per als nens de fins a 3 anys i amb una primera dotació pressupostària per a l'any que ve.
Encara que a simple vista la xifra pactada, 100 milions, pot semblar una gota d'aigua en el mar de milions que representen els pressupostos de l'Estat (202.050 milions el 2008), aquest import no és gens menyspreable. D'entrada, suposa un espectacular augment sobre els 800.000 euros consignats per a aquest exercici.
La nova quantitat servirà per finançar, mitjançant convenis amb les comunitats autònomes, la creació d'entre 40.000 i 60.000 places de guarderies a tot Espanya, segons càlculs realitzats per Diego López Garrido (PSOE) i Herrera. Però aquest número pot arribar a multiplicar-se per dos si totes les autonomies igualen la inversió de l'Estat.
A pesar que l'acord al.ludeix a la generalització de l'escola infantil, l'educació de 0 a 3 anys no serà obligatòria i les comunitats tindran a les seves mans el destí de les inversions, que podran anar a la creació de centres públics o a concerts amb el sector privat.
NO SERÀ RETROACTIU
L'acord amb IC-IU, com ja va succeir amb l'assolit amb ERC, no preveu que la paga s'apliqui a tots els nascuts a partir de l'1 de gener. Aquest era, fins ahir, el gran escull perquè prosperés el projecte al Congrés ja que una majoria de diputats apostava per la retroactivitat de la mesura, cosa que representava uns 240.000 beneficiaris més. D'aquesta forma, només els fills nascuts a partir del 3 de juliol rebran l'ajuda. El dia no deixa de ser curiós, --no és primer d'any, ni primer de mes-- però és el dia que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar al Congrés el nou xec nadó.
PSOE e IU-ICV acuerdan crear 50.000 plazas de guardería con 100 millones
Llamazares renuncia a pedir el cheque-bebé para los nacidos desde el 1 de enero de 2007

ANABEL DÍEZ / CARLOS E. CUÉ - Madrid - 28/09/2007- EL PAÍS

La universalización de la educación infantil de 0 a 3 años empezó ayer su andadura con el pacto alcanzado entre el PSOE e IU-ICV por el que se habilita una partida de 100 millones de euros en los Presupuestos para 2008. Con esa cantidad se podrán crear 50.000 plazas de guardería, suponiendo que las comunidades autónomas aporten la misma cifra, tal y como pretende el Gobierno. Con este pacto se complementa el acuerdo con IU-ICV y ERC sobre el cheque-bebé, que aceptan así la entrada en vigor de la ayuda de 2.500 euros desde el mes de julio y no desde enero de 2007.
La negociación sobre el cheque-bebé ha traído efectos colaterales de carácter social para los Presupuestos Generales del Estado de 2008. Al calor de esta negociación, IU-ICV y ERC han llevado al PSOE a acelerar medidas que tenía previstas para su programa electoral. Con ello, su aplicación se adelanta un año. Claro que todos han cedido, y los grupos de la izquierda abandonan su pretensión de extender el cheque-bebé de 2.500 euros a los nacidos desde el 1 de enero pasado. Éste será aplicable, como se comprometió el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, desde el 4 de julio, el día que hizo el anuncio.
Aunque la negociación continuará con CiU y el PNV, los socialistas tienen ya la mayoría suficiente para sacar adelante el cheque-bebé. Con ostensible satisfacción, los dirigentes de IU-ICV, Gaspar Llamazares, Joan Herrera y la diputada Carme García, anunciaron su buena nueva. En los presupuestos para 2008 habrá una partida de 100 millones de euros destinada "a nuevas inversiones y puesta en marcha de nuevos centros y servicios que posibiliten la extensión y generalización de la red de escuelas infantiles de cero a tres años".
Esta novedad supondrá la elaboración de dos enmiendas: una en la ley del cheque-bebé y otra para los Presupuestos. A cambio, IU-ICV retira su enmienda a la totalidad a la ley de los 2.500 euros. Para IU-ICV lo esencial de este acuerdo es que abre el camino a la generalización de la educación infantil de 0 a 3 años, una vez que el próximo año culminará la prevista para el tramo de infantil entre 3 y 6 años.
En España hay un gran problema de guarderías: unos 700.000 niños necesitan una plaza, pero sólo hay 350.000, según el Ministerio de Asuntos Sociales. Sólo en Madrid, 25.000 niños se quedan sin plaza cada año en las guarderías públicas.
La satisfacción era evidente en el portavoz socialista, Diego López Garrido. Su tesis siempre fue que los 600 millones de euros que costaría retrotraer el cheque hasta el 1 de enero eran inasumibles. Ese dinero servirá para financiar durante varios años las medidas sociales pactadas con la izquierda.

MILLOR ESCOLES BRESSOL QUE XECS-NADÓ - EL PAÍS - 30/09/2007

Las reticencias de Izquierda Unida y Esquerra Republicana ante la ayuda por recién nacido prometida por el Gobierno ha tenido como consecuencia la adopción de una medida social en la dirección adecuada.
Los próximos Presupuestos del Estado incluirán una partida de 100 millones de euros destinados a crear nuevas plazas de guardería. Más allá de la cuantía pactada -apenas una duodécima parte del coste del cheque-bebé-, la importancia de la medida radica en que comienza a remediar una de las insuficiencias más notorias del Estado de bienestar en España, como es la educación infantil de 0 a 3 años.
El Gobierno y sus socios cuentan con que las comunidades autónomas aporten de sus propios presupuestos una suma equivalente a la que se acaba de acordar, con independencia de que la destinen a la construcción de nuevas guarderías o a concertar plazas en las ya existentes. Las comunidades deberían secundar la iniciativa del Gobierno central, ya sea a través de una u otra modalidad, arrinconando los intereses o prejuicios territoriales y de partido en favor de este paso destinado a colmar una carencia en las prestaciones sociales que afecta a la mayor parte de las familias y, en particular, a las mujeres que deben compatibilizar la maternidad y la vida laboral.
El próximo año culminará la universalización de la enseñanza entre los tres y los seis años. Frente al crudo electoralismo de la ayuda por nacimiento que anunció Rodríguez Zapatero en el último debate del estado de la nación, la universalización del tramo educativo inferior, el consagrado a los niños de menor edad, era el objetivo que tendría que haber adoptado cualquier Gobierno que apueste por la cohesión social. El acierto de esta decisión acerca de las guarderías contrasta con la frivolidad política que inspiró el cheque-bebé. Tomando en consideración que los 100 millones de euros pactados permitirán la creación de 50.000 nuevas plazas de guardería, cuando las necesidades se cifran en 350.000, la partida de 1.250 millones de euros consagrada a las ayudas por nacimiento se revela como un despilfarro. El Gobierno debería ser consciente de que el mejor balance social que podría presentar en el futuro es el de haber universalizado la educación, no el de haber puesto en marcha un sistema de pedreas juveniles y familiares.

Cómo se gastan 100 millones en guarderías

SILVIA BLANCO - Madrid - 08/10/2007 – EL PAIS

El plan del Gobierno llega sin saber cómo repartir el dinero ni cuántos niños necesitan el servicio
Se sabe que hay una necesidad social: la creación de plazas públicas en escuelas infantiles para niños de hasta 3 años. Se sabe que hay un dinero: 100 millones de euros. Y la lista de lo que se desconoce empieza con el número de niños que necesitan el servicio público en todo el Estado. "Hay medio millón de niños de hasta tres años en todo el Estado, pero no se sabe cuántos van a la guardería, porque la mayor parte va a las privadas por la falta de plazas públicas", calcula Carme García, diputada de Izquierda Unida, el grupo que propuso al Gobierno la medida de los 100 millones a cambio de no pedir la retirada de la Ley del cheque-bebé (una ayuda de 2.500 a 3.500 euros por el nacimiento de un niño).
* La privatización de Madrid
* Una red paralela en Navarra
* EL PLAN, DE CERO A TRES AÑOS
Hay incertidumbres sobre cuánto aportarán las comunidades autónomas
El número mínimo de niños que podrían necesitar una guardería pública estimado es de 300.000. El Gobierno pretende cubrir 50.000 nuevas plazas y reconoce que faltan muchas más. De hecho, el Ministerio de Educación está trabajando para tener datos estadísticos detallados y fiables para conocer la necesidad real y analizar la cobertura de la red pública de escuelas infantiles en ese tramo de edad. La escasez de plazas públicas es tal que se ha convertido en una poderosa promesa electoral. En Andalucía, el candidato y actual presidente de la Junta, Manuel Chaves, ha prometido crear 15.000 nuevas en 2008. La necesidad es aún más acuciante en "poblaciones pequeñas, ya que cualquiera que abre un centro privado busca rentabilidad, y cuando hay pocos niños, no hay guarderías", añade Carme García.
Tampoco se sabe cómo se va a repartir el dinero exactamente. Cuánto van a gestionar las consejerías de Educación de las Comunidades Autónomas y cuánto irá a parar a Asuntos Sociales. En Andalucía, por ejemplo, las escuelas infantiles públicas dependen de la consejería de Igualdad y Bienestar Social. Es decir, se consideran centros asistenciales y no educativos. "Hay una situación heredada", puntualiza Alejandro Tiana, secretario general de Educación. "La anterior ley de educación desreguló la enseñanza en este primer ciclo, el de 0 a 3 años. Arrastramos una gran variedad de situaciones en cada comunidad. La nueva ley (LOE) insiste en el carácter educativo de esa etapa, que es lo importante al margen de la pluralidad en la gestión que existe, que incluye a veces a los ayuntamientos".
E, indirectamente, a las empresas. Es frecuente que los ayuntamientos saquen a concurso público la gestión de guarderías públicas. Los sindicatos se quejan, por ejemplo, de los bajos salarios que percibe el personal, lo que facilita una alta rotación que afecta a los niños. ¿Cómo se garantiza que esos 100 millones se invierten en plazas infantiles de calidad? "Esa preocupación es legítima, pero la garantía está en un convenio que fije las condiciones con las comunidades, que se hará de manera bilateral con la consejería de educación de cada una o con la administración que lo comparte", asegura Tiana.
La diputada de Izquierda Unida Carme García, impulsora de la propuesta, cree que la parte más importante del dinero va a destinarse al Ministerio de Educación, y que éste debería "regular cómo se va a repartir el dinero, qué conciertos va a haber". Y añade: "En el ciclo de 0 a 3 años no había nada establecido. Hasta que hemos llegado a este acuerdo, el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales tenía presupuestado desde hace años 800.000 euros, como ayudas. No había nada regulado. Y ahora que se pasa a tener 100 millones, creo que Educación va a garantizar que se gestiona ese dinero con el rigor que merece una etapa tan sensible y que, como recoge la LOE, es una etapa educativa que debe impulsarse y crearse desde las administraciones públicas".
La otra duda es cuánto dinero pondrán las comunidades. "Todo este proceso se va a poner en marcha en 2008. Ahora ellas están elaborando sus presupuestos, y no podemos prever cuánto van a destinar a la creación de plazas nuevas, ya que aún no están los convenios", explica el secretario general del ministerio. Pero hay quien recela de la actuación de cada comunidad. Por ejemplo, la portavoz de la Junta de directores de Escuelas infantiles de Madrid, Carmen Ferrero. "Se supone que las comunidades darán dinero, la misma cantidad que les da el Estado. Sin embargo, nos tememos que no sólo no se ponga la misma cantidad, sino que la Comunidad [de Madrid] no ponga de sus presupuestos y tire de lo que le da el Estado", opina Ferrera.
La plataforma estatal por la defensa del 0-6 pide al Ministerio que, junto a la creación de nuevas plazas, contemple unos requisitos mínimos referidos al número de alumnos por profesor, las titulaciones y los espacios. "Queremos que sean los mismos para todo el Estado. No entendemos por qué el ministerio sí garantiza los contenidos educativos mínimos para el 3-6 y no para el 0-3, dejándolo en manos de las 17 comunidades", explica Alicia Alonso, la portavoz.
También se cuestiona la cifra que ofrece el Gobierno. 100 millones es poco. "Es muy insuficiente", opina Carme García, la diputada de Izquierda Unida. Tiana argumenta: "Queremos promover plazas nuevas. Si damos mucho dinero que a las Comunidades Autónomas no les da tiempo a gestionar, hay más posibilidades de que se destine a financiar lo que ya se hace, que a hacer cosas nuevas. Es una cantidad razonable de momento. Éste es un plan un plan a varios años. Sólo esto no sería nada. En 2009 hará falta una cantidad mayor".
La privatización de Madrid
Hay una privatización total de las escuelas infantiles de Madrid", afirma tajante Carmen Ferrero, de la Junta de portavoces de escuelas infantiles. Asegura que, en los últimos diez años, "no se ha hecho ninguna escuela infantil nueva gestionada directamente por la comunidad". El argumento de la Administración, dice, es "que le cuesta un tercio menos, pero a costa de los salarios de los profesionales y de la calidad". Lo mismo piensa Lali Vaquero, responsable de la secretaría de Educación de Izquierda Unida en Madrid: "Hay mucha confusión. Al no haber un decreto marco fijado por el Gobierno, nadie garantiza el carácter educativo ese ciclo o lo que hagan las autonomías. Con la LOGSE eso no ocurría, había un decreto de mínimos muy exigente que nunca se llevó a cabo. La calidad cuesta". Ferrero asegura que la gestión de las escuelas infantiles está en manos de empresas y "de cooperativas". Y avisa de un nuevo fenómeno: "En vez de cooperativas, son en realidad dos o tres personas que luego contratan al resto del personal en condiciones muy precarias".
Una red paralela en Navarra
Todas las comunidades están obligadas a tener, antes de que acabe el año, un decreto que establezca los requisitos que deben reunir los centros que atiendan a niños de hasta 3 años. Navarra ya lo tiene. Y también tiene un recurso por parte de la Plataforma del ciclo educativo 0-3 de la comunidad. El portavoz, Alfredo Hoyuelos, explica que "se ha creado una red paralela de escuelas infantiles que van a escapar del control de la administración. El decreto distingue claramente entre una red educativa y otra que no lo es, más de ocio o asistencial". En un comunicado de la organización, se teme que esa "red no educativa" sea, en la práctica un espacio que "no disponga de una serie de requisitos mínimos y entornos adecuados". Hoyuelos explica que sólo los ayuntamientos de Cazalla y Estella han sido capaces de asumir la gestión directa de las escuelas infantiles. El resto, dice, "ha optado por la gestión indirecta. Y esto se nota, por ejemplo, en los bajos salarios de los profesionales. Se cobra más de cajero en un supermercado que asumiendo la alta responsabilidad de cuidar a los niños de hasta 3 años".
EL PLAN, DE CERO A TRES AÑOS
Cien millones de euros destinados a crear 50.000 plazas nuevas para niños hasta de tres años en escuelas públicas.
Se estima que, como mínimo, sería necesario crear 300.000 plazas en toda España.

Marcelino Iglesias y Mercedes Cabrera impulsan la creación de 1.200 plazas de 0-3 años. 06 de octubre de 2008. Firmado el primero de los convenios del Plan Educa3. NOTA PREMSA MEC. CLICA PER VISUALITZAR-HO

Els nadons que gategen abans d'aprendre a caminar tenen menys risc de fracàs escolar

2007-09-24T05:08:00.000-07:00

Els nadons que gategen abans de caminar prevenen un eventual fracàs escolar. Segons el director de l'Institut Fay per a l'Estimulació Multisensorial, quan van de quatre grapes, els nadons estan preparant el cervell per a un correcte aprenentatge posterior de la lectura i l'escriptura. D'aquesta manera, s'elimina un factor de risc del tan temut i estès fracàs escolar.

El nen que gateja abans de caminar prepara el seu cervell per a un correcte aprenentatge posterior de la lectura i l'escriptura, imprescindibles per a un adequat progrés a l'escola, i elimina així un factor de risc del tan temut i estès fracàs escolar.
Així de categòric es mostra Carlos Gardeta, psicòleg i director de l'Institut Fay per a l'Estimulació Multisensorial, en què un grup de professionals --metges, psicòlegs, pedagogs, treballadors socials, fisioterapeutes...-- combaten un problema que a Espanya afecta el 30% dels menors de 16 anys.
"És un error pensar que els nens han de caminar com abans millor. Gatejar té molta importància, ja que és fonamental per coordinar els dos hemisferis del cervell; i per a la lectoescriptura, perquè obliga el nen a col·locar el cap i els braços en una posició que el fa esforçar-se per enfocar la visió en dues direccions, i estableix així la convergència visual adequada", assenyala Gardeta.
Aquesta distància entre el cap i les mans "és la mateixa" --continua-- "que hi ha quan, més tard, tenim el paper al davant. Gatejar ajuda a desenvolupar la visió, però també l'equilibri i el tacte, i afavoreix les connexions entre els dos hemisferis cerebrals".
Incorrecte desenvolupament cerebral
Un percentatge elevadíssim dels casos de fracàs escolar està motivat, segons les tesis de Carlos Gardeta, per petites disfuncions per immaduresa del sistema nerviós central, per un incorrecte desenvolupament del cervell del nen. "Si no són corregides" --assegura-- "dificultaran l'aprenentatge i poden arribar a provocar l'abandonament de l'escola, a més d'un posterior fracàs professional i, fins i tot, vital".
"Els éssers humans, des del moment de la concepció fins als 7 anys, passem per un procés en què adquirim totes les funcions que faran possible que ens posem al nivell de sortida de la nostra espècie", assenyala Gardeta.
El cervell grava doncs la informació que els sentits reben de l'entorn establint connexions entre les neurones de cada àrea del cervell prefixades per l'evolució. "Quan una àrea del cervell arriba a tenir la quantitat de neurones i connexions necessàries, sempre es produeix la funció que té encomanada", continua.
Però què passa quan una determinada funció --la lectura, la parla, l'escriptura...-- no apareix. Vol dir que la seva corresponent àrea cerebral no està organitzada correctament. "Si el cervell no reconeix la cama és impossible caminar", explica Carlos Gardeta.
Desordre neuronal
Davant d'una situació d'aquest tipus, a l'Institut Fay --que deu el seu nom al neuròleg i neurocirurgià nord-americà Temple Fay-- busquen les àrees cerebrals que estan insuficientment organitzades, o que simplement no estan organitzades segons el pla mestre de la nostra espècie. Tres causes poden provocar el desordre.
La primera, que hi hagi hagut una falta d'estímuls mediambientals o de l'entorn suficients, situació que es dóna sobretot en nens abandonats en orfenats. "Les seves mares tenen altres interessos més potents que la cria, com la supervivència, la droga o altres. No és el mateix tenir una mare en exclusiva que una cuidadora compartida amb molts nens. Llavors no hi ha suficients estímuls perquè l'organització del cervell es posi en marxa", diu Gardeta.
Als problemes genètics, la segona causa, s'hi afegeix la tercera, la falta d'una oxigenació correcta del cervell, que gairebé sempre es produeix en el moment del part i que al ser de caràcter lleu passa generalment desapercebuda. "El metabolisme cerebral --apunta el psicòleg-- és potentíssim i necessita molt oxigen. La seva falta suposa la mort de moltes neurones".
Quan el desordre neurològic és lleu i passa desapercebut acaba provocant limitacions en l'aprenentatge, hiperactivitat o escàs interès, entre altres trastorns que pateixen els nens que fracassen a l'escola.
"El nen" --diu el director de l'Institut Fay-- "coneix el món a través dels seus ulls, de les seves orelles, de les seves mans i els seus peus...i si alguna cosa falla al seu cervell, per mínima que sigui, i provoca una desorganització neurològica, es produeix un desajust entre la seva edat biològica i la cerebral". A l'interpretar erròniament el cervell la informació que rep a través dels sentits, es bloquegen les capacitats del nen.
"No són nens ganduls. Simplement deconnecten quan els costa entendre el que explica el professor a classe", destaca aquest psicòleg, que s'autodefineix com un "organitzador neurològic".
Estimular els sentits
Un cop detectat el problema, i les causes que l'han provocat, a més del nivell de desorganització en la funció neurològica, els especialistes de l'institut elaboren un programa d'estimulació per a cada cas concret, que desenvoluparan els pares --especialment la mare-- a casa i durant un període que dura uns dos anys, aproximadament.
"La mare és fonamental en els set primers anys de vida de qualsevol nen. És la gran estimuladora. En un 80% dirigeix l'organització cerebral del seu fill", diu Carlos Gardeta.
Per això "no és una casualitat", adverteix, que la gran majoria de docents en l'ensenyament primari siguin dones. "Els nens empatitzen més amb elles, la seva influència en el nen és més gran".
Es tracta, doncs, de restaurar el ritme i l'organització neurològica que es va truncar en algun moment de la vida del nen. "No l'ensenyem a llegir, el que fem" --posa com a exemple-- "és organitzar el seu cervell perquè espontàniament llegeixi, que és una funció neurològica". Les teràpies busquen accedir a l'àrea cerebral que és necessari organitzar a través del sentit que té més relació amb ella. "Quan estimulem el sentit de l'oïda estem accedint a l'àrea que hi està relacionada. Així aconseguim crear connexions que, sumades a les que ja hi ha, acabaran sent suficients perquè l'àrea funcioni amb normalitat", afegeix. I entre aquestes teràpies figura caminar de quatre grapes. EFE – MADRID

UNA NOTÍCIA QUE TÉ MOLTS COMENTARIS A FER - ACCÉS A WEB INSTITUT

DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ: DADES DEL CURS 2007-2008

2007-09-18T14:09:00.000-07:00

Noves dades del curs 2007-2008
Amb el començament del nou curs 2007-2008, les administracions educatives han publicat les dades i xifres més rellevants del curs que tot just ha començat.

El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, ha publicat les dades referents a l'escolarització, el professorat, els centres i les inversions realitzades en educació per enguany.

Podeu veure les dades sobre l'Escola Infantil de 0-6 i les que corresponen a l'Escola Bressol, amb el nombre d'infants matriculats a la pública i privada, gràfics i estadístiques, deL 0-3.

ACCÉS AL DOCUMENT: CLICAR AQUI

ACCÉS A LES IMATGES DE LA RODA DE PREMSA

EL SÍNDIC RECOMANA UN NOU PLA DE CREACIÓ DE PLACES PÚBLIQUES D'ESCOLA BRESSOL I LA MILLORA DE LES CONDICIONS D'ACCÉS I LA CONSIDERACIÓ PROFESSIONAL

2007-09-05T14:58:00.000-07:00

El Síndic recomana un nou pla de creació de places públiques d’escola bressol i la millora de les condicions d’accés

Rafael Ribó i l'adjunt per a la Defensa dels Drets dels Infants, Xavier Bonal, han fet aquesta proposta en el transcurs de la presentació de l'informe extraordinari "L'escolarització de 0 a 3 anys a Catalunya", que han lliurat avui al president del Parlament, Ernest Benach. També han suggerit una taxa d'escolarització pública mínima obligatòria per als infants de 0 a 3 anys.

(COPIA DEL DOCUMENT)

Nota de premsa
21 de gener de 2008
El Síndic recomana més protagonisme del Departament
d’Educació en l’etapa educativa 0-3 anys
El Síndic de Greuges ha demanat al Parlament un major protagonisme del Departament d’Educació en l’etapa educativa de 0-3 anys. Aquesta és una de les principals recomanacions que inclou l’informe L’escolarització de 0-3 anys a Catalunya, que va ser lliurat al Parlament el mes de setembre passat i que ha estat presentat avui pel síndic de greuges, Rafael Ribó, i per l’adjunt per a la Defensa dels Drets dels Infants, Xavier Bonal, en la compareixença davant de Comissió del Síndic.
L’informe valora positivament el Pla de creació de les 30.000 places pactat amb els ajuntaments i l’augment de la cobertura del servei que en comporta el desplegament. Amb tot, alerta sobre els problemes de persistència de desigualtats socials i territorials i de dispersió de la qualitat entre els diferents models de provisió.
Tot i que els serveis d’atenció a la infància són serveis de proximitat i han de ser oferts pels ajuntaments, el paper del Departament és especialment necessari en un context de diversitat en les economies municipals, de provisió de serveis molt desiguals, de dispersió territorial, de presència de centres privats amb característiques diferents i de condicions de treball dispars.
Aquest major protagonisme del Departament passa per la unificació i la supervisió dels criteris d’accés en els diferents municipis i per l’equiparació de les condicions d’oferta dels diferents models de gestió, entre altres.
El Departament també hauria de reforçar la inspecció i el control que ha de dur a terme amb relació a l’oferta de serveis que funcionen de forma equivalent a les escoles bressol i llars d’infants amb diferents noms, com ara ludoteques, que no disposen de l’autorització administrativa. En aquest sentit, el Síndic recomana desenvolupar les mesures legislatives pertinents per tal que aquests centres estiguin obligats a tenir autorització del Departament, i posar fi a l’actual situació d’ alegalitat.
Més rigor en el compliment de la normativa Algunes escoles bressol encara no compleixen els requisits legals pel que fa a les ràtios de professionals i d’infants per grup (que van dels 8 alumnes fins als 20, en funció de l’edat dels infants) i amb relació a la qualificació del personal.
A més, una de les reivindicacions més importants dels professionals del sector fa referència a la reducció del nombre d’infants que marca la llei. El Síndic també recomana una normativa més exigent en aquest sentit i que s’estableixin unes ràtios per aula inferiors a les actuals, mesura que milloraria la qualitat del servei.
Pel que fa a la qualificació del professionals del sector, proposa augmentar la proporció de mestres i equiparar els requisits de qualificació del personal de l’educació infantil de primer cicle a la resta d’etapes educatives.
Millora de les condicions de treball dels professionals Cal eliminar les desigualtats que pateixen els professionals del primer cicle d’educació infantil en comparació amb els de la resta d’etapes educatives i que s’expliquen pel dèficit de reconeixement educatiu d’aquesta etapa. En aquest sentit, es recomana equiparar les condicions salarials i horàries dels professionals del primer cicle d’educació infantil amb les dels segon cicle.
A més, s’ha de promoure el diàleg entre els agents socials per millorar les condicions salarials i horàries que estableix el conveni col·lectiu del sector d’ensenyament privat per minimitzar les desigualtats amb els professionals del sector públic. També convé reduir les desigualtats entre els professionals, derivades de l’externalització de la gestió del servei. El Síndic recomana incorporar al plec de clàusules mecanismes de control sobre les condicions de treball en els processos de subcontractació.
Continuïtat del pla de creació d’oferta pública El Síndic valora positivament el Pla de creació de 30.000 places i el seu compliment, amb la totalitat de places compromeses al final de 2007 i amb la meitat en funcionament, tot i que evidencia desigualtats territorials importants en comarques amb taxes d’escolarització encara molt baixes.
És per això que cal definir un nou pla de creació de places públiques per al període 2008-2012 que doni continuïtat a l’actual i que es plantegi objectius d’escolarització superiors.
A diferència del primer, el nou pla hauria de tenir en consideració les dades reals de la demanda existent no coberta . El reconeixement de la demanda no satisfeta és important per planificar l’oferta de places i implicar les administracions competents en la gestió de les necessitats. El nou pla i la taxa d’escolarització haurien d’ajudar no solament a incrementar els nivells d’escolarització, sinó a reduir de forma substancial les desigualtats territorials.

Nota de premsa 1 d’abril de 2008: El Síndic reclama des del 2004 més control i la regulació de les ludoteques que funcionen com a escoles bressol.CLICA

RECOMENACIÓ AL DEPT D'EDUCACIÓ. ACCÉS DOCUMENT, CLICA

PUBLICACIÓ DE LA DIBA: L'escola bressol i els serveis a la petita infància i a les seves famílies

2007-07-29T08:22:00.000-07:00

L'escola bressol i els serveis a la petita infància i a les seves famílies. Una proposta de gestió municipal

La Diputació de Barcelona ha editat en el maig de 2007 un llibre-informe sobre l'escola bressol, proposant una gestió municipal. En el mes de Setembre analitzarem el seu contingut i les perspectives que es marquen. Us oferim un comentari del llibre, editat a càrrec del Servei d'Educació de la Diputació de Barcelona. Podeu consultar a la web:

ACCÉS AL DOCUMENT DIBA

"L'aprovació pel Parlament de Catalunya de la Llei 5/2004, de creació de llars d'infants de qualitat, fruit d'una iniciativa legislativa popular, i el posterior desplegament del Govern de la Generalitat de Catalunya, pel decret 282/2006, formula una proposta de creació de 30.000 noves places d´escola bressol entre els anys 2004 i 2008. Les noves places van acompanyades d'un conjunt de dotacions pressupostàries que n´han de garantir el seu desenvolupament i manteniment facilitant l´accés a tota la població en termes d´equitat i evitant els desequilibris territorials.
L´execució de la proposta plantejada pel govern català recau en l´àmbit municipal. Això representa un salt quantitatiu i qualitatiu de la política d´atenció a la petita infància de 0 a 3 anys i a les seves famílies per part dels municipis i, en conseqüència, els requereix a dotar-se de nous instruments de gestió capaços de donar respostes coherents i eficients als reptes i les problemàtiques que indubtablement sorgiran. El present document obeeix a la necessitat de donar resposta als reptes que planteja la creixent complexitat de la política a la petita infància i presenta una proposta integrada de model de gestió. Sense voluntat d´entrar en els elements pedagògics dels serveis 0-3 anys, la proposta aborda les funcions política, tècnica i gestora dels serveis d´atenció a la petita infància per centrar-se en els elements d´integració de totes ells i proposar formules de treball que ajudin als ajuntaments a tirar endavant els serveis a la petita infància i a les seves famílies" (FONS: DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI EDUCACIÓ)

EL NADÓ BILINGÜE

2007-05-25T14:31:00.000-07:00

Los bebés detectan cuándo los adultos cambian de lengua fijándose en los movimientos de la cara
- LA VANGUARDIA, 25 MAIG 2007 - BARCELONA. Redacción

Los bebés aprenden las lenguas de las personas de su entorno no sólo escuchando las palabras que les dicen sino también fijándose en los movimientos de la cara al pronunciar las letras, según una investigación en la que ha participado el Parc Científic de Barcelona (PCB) que se presenta hoy en la revista Science.
La investigación muestra que los bebés de entre cuatro y seis meses son receptivos a más de una lengua. Pero esta permeabilidad se pierde en niños monolingües a medida que crecen: a los ocho meses, los bebés criados en casas donde se habla una sola lengua dejan de prestar atención a las caras de quienes les hablan idiomas distintos; los bebés criados en familias bilingües, por el contrario, siguen fijándose por igual a esa misma edad en las dos lenguas que se hablan en su casa.
Estos resultados "no significan que sea mejor para un bebé crecer en un entorno bilingüe, y tampoco que sea mejor crecer en un entorno monolingüe, simplemente es distinto", advierte Núria Sebastián, directora del equipo del PCB que ha realizado la investigación en colaboración con las universidades de British Columbia y McGill en Canadá.
Estudios anteriores habían demostrado que los bebés son capaces de distinguir idiomas diferentes por sus sonidos. Pero éste es el primero que demuestra que pueden distinguir los idiomas sólo con información visual observando las caras de las personas que hablan. El trabajo confirma además que meses antes de pronunciar sus primeras palabras, el cerebro del bebé realiza ya una gran actividad de procesamiento lingüístico.
La investigación se ha basado en analizar las reacciones de bebés de Canadá que, sentados en el regazo de uno de sus padres, miraban pantallas en las que una persona hablaba en francés o en inglés, pero sin sonido. Al igual que en estudios anteriores, el interés de los bebés se ha valorado por el tiempo que miraban a la pantalla antes de distraerse.
Aunque las diferencias entre catalán y castellano son menores que entre francés e inglés, "creemos que los resultados se pueden extrapolar a Catalunya", afirma Jordi Navarra, miembro del equipo del PCB que investiga actualmente en la Universidad de Oxford. Navarra recuerda que un estudio realizado en Catalunya ha mostrado que los adultos pueden discriminar visualmente el catalán del castellano.
Estos dos estudios, el de adultos de Catalunya y el de bebés de Canadá, son los primeros que analizan la percepción del lenguaje oral a partir de estímulos visuales. "Iniciamos esta investigación porque me intrigó que, cuando oía a John Wayne hablando en catalán, me parecía natural, pero cuando vi Gent del barri doblado al castellano me pareció horroroso, y no es que estuviera mal doblado", explica Sebastián. "Pensé que debía haber alguna información visual que me hacía percibir como antinatural Gent del barri en castellano. Lo hablé con Janet Werker (de la Universidad de British Columbia) y decidimos estudiarlo".
La duda
¿Cuántos idiomas hablar en casa?
Distintos estudios han mostrado que las personas bilingües son después algo más rápidas que las monolingües en situaciones en que el cerebro debe adaptarse a cambios súbitos de reglas - por ejemplo, en ejercicios donde se les pide que clasifiquen figuras primero por la forma y después por el color-. Las personas monolingües, por el contrario, suelen ser más rápidas a la hora de procesar palabras. Ningún estudio ha aclarado por ahora si los niños bilingües tienen más facilidad para aprender después otros idiomas que los monolingües. La investigadora Núria Sebastián, del Parc Científic de Barcelona (PCB), aconseja "que cada familia hable a sus hijos en lo que les parezca mejor", ya que "no afectará de manera importante al desarrollo de los niños".

LES XIFRES, LES ESCOLES BRESSOL I LES ELECCIONS

2007-05-13T14:39:00.000-07:00

DIARI AVUI, 1 DE MAIG DE 2007
CARTA DEL LECTOR.
Com resoldre l’enigma que fa pernicioses les xifres per a les Escoles Bressol? Que qui pugui que hi faci més!!! Però, algú hauria de vetllar pels Drets dels Infants?
Jordi Izard i Granados
Mencionaré unes xifres per començar i analitzaré, tot seguit, la problemàtica que comporten a les Escoles Bressol.
Què els suggereix el 30.000?, o el 0 i el 3?, els “bessons” 8 (de 8 a 8)?, l’imponent 25?, l’esquifit 700?, l’enigmàtic 40?, l’irrefutable 65?, o l’històric 27?.
El 30.000 el tinc clavat dins del cap com un “mantra”. Quantes vegades no ha aparegut en forma de promesa electoral com la quantitat de noves places d’Escoles Bressol? Passats els anys, algú les ha vistes? Jo no! Perquè aquesta impotència? Tan difícil és invertir en els ciutadans del futur? Com és que en els debats sobre les infraestructures de Catalunya no s’inclou, al costat de carreteres i trens, la construcció d’una xarxa de llars d’infants de 0 a 3 anys, adequada a les necessitats del país? No m’estranyaria que alguns Consellers de la Generalitat, Alcaldes o Regidors, responguessin que ja hi ha moltes places creades de les 30.000, però em temo que no parlem del mateix.
Sorprèn també la inacció dels Sindicats. Mai han plantejat seriosament la dignificació dels llocs de treball de les Escoles Bressol. Per què?
Obrir “paradetes” amb una llicència municipal semblant a la de les botigues de vetes i fils (amb tot el respecte per aquestes institucions no educatives), no garanteix un tracte adequat per als ciutadans més menuts. D’aquest establiments proposo d’anomenar-los “botiguetes pro-infància”, per entendre’ns. Botiguetes que el primer que procuraran és “donar servei” de 8 a 8h, dotze mesos a l’any. La lògica comercial impulsa als botiguers a ampliar al màxim la franja horària per a facilitar l’arribada de més clients. Aquesta lògica també aconsella d’entaforar el màxim de nens i nenes en una mateixa classe. Si n’hi caben 25, perquè posar-ne 10? Recordem que parlem de persones que la majoria ni caminen, ni parlen, ni mengen... sols. Qui defensa l’existència de places de les 30.000 promeses, tampoc no inclou la preocupació per a la preparació del personal que atén els infants. Retornant a desenes d’anys enrere, en l’actualitat, i massa sovint, torna a confiar-se l’atenció dels infants a persones sense preparació educativa suficient. Sinó com s’entén que els sous sigui entorn els 700€ al més? No té sentit que la formació educativa del personal de les Escoles Bressol sigui diferent a la del de les primeres etapes del Cicle Infantil de les Escoles de Primària. I tampoc s’entén que uns cobrin 700€ i els altres 1.700€. Sorprèn també la inacció dels Sindicats. Mai han plantejat seriosament la dignificació dels llocs de treball de les Escoles Bressol. Per què? I per què qui treballa en la primera etapa educativa té 40 hores “lectives” a la setmana, quan a primària són 30? És l’única franja de la cadena docent on hi ha aquesta dedicació. De nou, què en diuen els Sindicats?
Lamentablement no és una situació gens falaguera. Els anys 80 ençà, (ja fa 27 anys!), va iniciar-se una reivindicació potent des de moviments de renovació pedagògica (Rosa Sensat, revista Infància, etc.), que donà els seus fruits iniciant una tendència de millora de les Escoles Bressol, semblant a l’europea. Però ara, quan una gran majoria de les persones que lideraren el moviment són a punt de complir els irrefutables 65, s’ha invertit la tendència retornant a punts que es creien completament conjurats.
Com és natural també hi ha excepcions dins d’aquesta situació que podria qualificar-se de desesperada. Són exemples que no fan més que reforçar la crítica: si hi ha experiències positives, reals i actuals, per què no són majoritàries? En alguns municipis, l’Ajuntament ha optat per no “externalitzar” el servei de les Escoles Bressol Municipals. Externalitzar significa cedir la concessió pública a una empresa privada. Així, la decisió de qui s’ocupa d’aquest servei educatiu, segueix el mateix procediment de concurs públic i contractació que hi ha establert també per al manteniment dels semàfors, l’enllumenat públic o la neteja dels carrers. Qui no segueix aquesta via assumeix el que es diu “gestió directa”. I la gestió directa dels Ajuntaments “socialment responsables” (concepte molt en boga actualment), és sinònim de qualitat educativa, condicions de treball dignes per a les persones professionals que se n’ocupen, condicions materials i d’infraestructura adequades, etc.
La jubilació d’aquelles persones que milloraren l’etapa 0-3 en moments difícils, i que són referències pedagògiques per a Catalunya i més enllà, aportarà la tranquil·litat a molts polítics actuals que deixaran de sentir una cançó, que per a ells és com la de l’enfadós, mentre els ciutadans del futur són manipulats com a vetes i fils dins de botiguetes “pro-infància” d’iniciativa privada o de concessió municipal amb “tots els papers en regla”.
Com resoldre l’enigma que fa pernicioses les xifres per a les Escoles Bressol?
Que qui pugui que hi faci més!!! Però, algú hauria de vetllar pels Drets dels Infants?

ELS REPTES EDUCATIUS DEL SEGLE XXI

2007-02-20T13:32:00.000-08:00

L'EDUCACIÓ EN ESPANYA NO PASSA UN BON MOMENT. Tots els informes elaborats des d'instàncies internacionals ho subratllen. I, no obstant això, els debats semblen centrar-se sovint en qüestions aïllades, si no anecdòtiques. Amb cada nova informació, sembla cada vegada més urgent a cometre un pla estratègic d'educació que afronti, més enllà del debat partidist, un futur sobre el qual planegen seriosos advertiments. D'ells depèn el necessari canvi de l'actual tendència si volem estimular un sa lideratge.

TEMES DE DEBAT SITUACIÓ - LA VANGUARDIA 18/02/2007

A manera de balanç XAVIER ANTICH
La tercera o la sisena hora semblen cortines de fum que més aviat oculten problemes d'urgent correcció Amb certa regularitat, sorgeixen algunes polèmiques educatives que desperten un sorprenent interès. Entre les recents, a Catalunya, destaca la tercera hora de castellà o la sisena hora que va ser bandera del Pacti Nacional per l´Educació. En l'àmbit estatal, és el cas de la classe de religió i de la seva sempre problemàtica alternativa. No és que no siguin importants, però, a la vista del panorama de l'educació a Espanya, aquestes polèmiques semblen cortines de fum que més aviat oculten dades i problemes la correcció dels quals és urgent.

Els informes de l'OCDE, Unesco yUE posen de manifest que la situació educativa a Espanya pateix deficiències estructurals molt greus. Sobretot en tres fronts: 1. Inversió, pedra de toc de tot sistema educatiu. Amb dades del 2003, el percentatge de despesa pública a Espanya respecte al PIB és del 4,3%, molt per sota de la mitjana de l'OCDE: 5,5%. La despesa per estudianta és un 9% inferior a la mitjana de l'OCDE en primària i secundària i, en la UE, vam ocupar el antepenúltimo lloc. Cal dir-lo clarito, però fort: cap administració pública és digna de crèdit quan manifesta el seu interès per l'educació si això no va acompanyat d'una inversió en relació amb PIB que arribi a almenys la mitjana de l'OCDE. 2. Fracàs escolar. Tots les dades són unànimes. Per referir-nos només a un dels seus aspectes, l'abandó escolar prematur, Espanya (31,1%) doblega la mitjana europea (15,7%). A més, a Espanya finalitza els estudis secundaris un 61,8%, enfront del 76,7% de la mitjana europea. En ambdós casos, la situació només és pitjor a Malta i Portugal. 3. Qualitat de l'ensenyament. Els informes PISA, bé coneguts, són clars: Espanya ocupa els últims llocs en lectura, matemàtiques i ciències. Sobren detalls estadístics. Intentarem sistematizar, breument, alguns dels principals reptes educatius:
CARRERA DOCENT. Espanya viu en aquest aspecte un retard secular. El model vuitcentista d'una formació acadèmica en les matèries i continguts no va acompanyat d'una capacitació pedagògica que permeti l'eficaç adequació d'aquests continguts a les diverses fases de l'aprenentatge. Existeixen models de referència sobre els quals s'ha de reflexionar: enfront de les 6.400 hores de formació per al professorat de primària a Finlàndia (país que lidera els índexs en els informes TREPITJA), Espanya tot just voreja les 2.000. Enfront de les 1.400 que ha de complir un professor de secundària, Espanya s'acontenta amb 130 .
MÈTODES D'ENSENYAMENT. En Espanya tot just han variat en el substancial, durant les últimes dècades, a pesar del voluntarisme del professorat. Les dades comparatives entorn de la sobrecàrrega del treball a casa dels escolars espanyols (els deures)són altament significatius, sobretot, en relació amb els resultats obtinguts. A més, continuen prevalent les aptituds cognitives, i la seva avaluació amb el model-examen, enfront d'altres factors nuclears en l'aprenentatge.
RACIONALITAT DELS HORARIS. Paradoxalment, a Espanya la mitjana d'hores lectives obligatòries dels alumnes d'entre 7 i 14 anys és superior a la mitjana de l'OCDE. Ja és tòpic recordar que quan hi ha un problema, a Espanya s'afegix una hora, i a córrer. Si se suma la dedicació lectiva i el treball fora de l'aula, obtindrem que el sistema reclama una dedicació exclusiva al temps de l'aprenentatge. I els resultats, no obstant això, són els quals són. Què està fallant?
IMPLICACIÓ FAMILIAR. Les dades comparatives són, també aquí, dignes d'atenció, doncs la implicació quantificable de la família espanyola en els processos d'aprenentatge és clarament deficient. Això està vinculat - com han sabut reconèixer els sistemes educatius més avançats, prenent mesures per a pal·liar-lo- a la difícil conciliació d'horaris entre treball i família.
FORMACIÓ D'ADULTS. Part de les diferències qualitatives de l'aprenentatge dels escolars es deu, ho sabem, a la formació dels seus progenitors. Per a la població espanyola d'entre 25 i 64 anys, la taxa amb titulació d'educació secundària superior és de 45%, enfront del 67% de la UE (i al 85% que la UE assenyala com horitzó per al 2010). A més, per a la mateixa franja d'edat, el percentatge que rep algun tipus de formació és del 5,2%, molt per sota de la mitjana europea (9,4%). La formació paterna i materna és essencial, però no és una dada inamovible, ja que pot ser modificada, com saben els països educativament més punters, com Suècia, Dinamarca o Finlàndia, amb dades de formació d'adults d'entre el 25% i el 35%.
EDUCACIÓ INFANTIL. Enfront dels països més innovadors, que han entès que la gran inversió econòmica ha de fer-se en la formació d'entre 0 i 3 anys, a Espanya la situació és gairebé un desert, sobretot les administracions públiques, que gairebé han delegat la seva responsabilitat en l'empresa privada i en l'administració local.
DOBLE XARXA. Més enllà de plantejaments ideològics entorn de l'escola pública i privada, estudis recents, que constaten a Espanya un abandó massiu de l'escola pública, sobretot en les ciutats, per part de les classes mitges, comença a ser una situació alarmant el que es percep com autèntica doble xarxa d'escolarització en funció dels ingressos familiars i de les expectatives davant la formació com forma d'ascens social. Si no s'introduïxen estratègies correctivas, l'escola pot acabar sent el principal motor de la desigualtat social.
HI HA MÉS PROBLEMES i amb ells més reptes, però aquí només poden ser apuntats: el tractament de la diversitat, l'ensenyament eficaç de les llengües estrangeres, la integració de les noves tecnologies de la informació en els processos educatius, l'aprenentatge de la cultura visual, la rehabilitació de la cultura de l'esforç, la discussió a fons de la democràcia interna i participativa en els centres. El panorama, sense ser apocalíptico, és desolador. I no obstant això, ni les administracions han engegat dispositius d'extrema urgència ni això ha provocat encara el necessari debat social. Quan ambdues coses succeeixin, potser sigui massa tarda.

TEMA DE DEBAT - LA CLAU
La pedagogia pervertida
MANUEL ASENSI PÉREZ
El que l'adult diu del nen no es correspon amb la realitat, sinó que és el producte d'una fabulació Utilitzo l'expressió pedagogia pervertida no per a proposar una perversió de la pedagogia, sinó per a afirmar que la pedagogia ja està pervertida. Això pot sonar provocatiu, però gens més lluny de la realitat: és una simple descripció d'un fet de greus conseqüències. Però per què dic que la pedagogia està pervertida? Des del moment que vam descobrir que el nen, l'adolescent o simplement l'alumne semblen no existir més que per a satisfer les expectatives i les exigències dels adults i dels pedagogs professionals, s'aclareix immediatament el sentit de la perversió a la qual m'estic referint. Qui ens pot dir en què consisteix un nen? Foucault plantejava la necessitat de "donar-li la paraula" al boig com el camí més adequat per a parlar de la bogeria. Així, es podria pensar que l'únic que ens pot dir amb total certesa què és un nen és el nen o nena mateixos, però com o bé no saben parlar, per la seva curta edat, o bé no són prou madurs i responsables, el que diuen és un discurs sense fonament, sense valor epistemológico. Quan un nen es comporta de manera responsable diem que es comporta com un adult, perquè no vam concebre que infantesa i responsabilitat vagin de la mà! Així, doncs, el nen és un continent desconegut que no resulta accessible. I com no es fia del desconegut, l'adult ho vigila, ho acorrala, li prescriu normes i regles, li recrimina, ho sanciona, ho castiga. Dita d'altra manera: l'adult ho inventa. És clar, el que diu d'ell no es correspon amb la realitat, sinó que és el producte d'una fabulació que obeïx a interessos ideològics.

I quina ficció ha inventat l'adult a propòsit del nen? Primer que aquest és un subjecte encantat i ignorant al que cal ensenyar segons els esquemes de la ment adulta. Pocs s'han adonat (Xerris Fourier, Friedich Nietzsche, René Schérer, François Rancière) que el nen té la seva pròpia intel·ligència a la qual cal aplanar el camí per al seu adequat desenvolupament, que no és ni ximple ni ignorant i que no cal subordinar-lo a altra intel·ligència. Segundo, que o manca de sexualitat o cal controlar-la no sigui que caigui en desviacions i neurosis, com si el nen fos mig home o mitja dona. En realitat, la potència sexual del nen és superior a la de l'adult i té tant dret a gaudir d'ella com qualsevol altra persona. Tercer, que al nen cal transmetre-li unes consignes i uns coneixements que li ajudin a desembolicar-se en el seno del capitalisme globalitzat, separant-li de la possibilitat d'imaginar altra opció política. No s'adverteix que, d'aquesta manera, l'escola i els mitjans de comunicació creen autòmats la idea dels quals de felicitat és acudir a un centre comercial. Com no va a estar pervertida la pedagogia?
MANUEL ASENSI PÉREZ, catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada en la Universitat de València
PER A SABER MÉS WEBS
www.oecd.org Conté els informes estadístics i comparatius més complets sobre la situació de l'educació en els països membres www.trepitja.oecd.org Programme for International Student Assessment http://europa.eu/pol/educ/indexés.htm Portal d'Educació de la Unió Europea http://portal.unesco.org/és Portal de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura www.mec.és Ministeri d'Educació i Ciència. Inclou els indicadors OCDE 2006 www.institutodeevaluacion.mec.és Oferix el sistema estatal d'indicadors de l'educació, així com diversos estudis internacionals d'avaluació www.gencat.net/educacio/ Departament d´Educació de la Generalitat de Catalunya www.fbofill.cat/ Fundació Jaume Bofill. Informació sobre alguns estudis de referència en l'àmbit de polítiques educatives, acció educadora i transformació social

LA NECESSÀRIA INVERSIÓ EN EDUCACIÓ INFANTIL:

2007-02-01T07:19:00.000-08:00

POLITICAS EDUCATIVAS I EVIDENCIAS
FRANCESC PEDRÓ
FINLANDIA, JAPÓN, Corea o Alemania evidencian que más horas de enseñanza no traerán necesariamente mejores resultados
Asimple vista, parece una pura cuestión de justicia distributiva: que todos los alumnos escolarizados en Catalunya reciban exactamente la misma cantidad de horas de enseñanza. Pero ¿tiene el volumen de horas de enseñanza alguna relevancia?
En realidad, las evidencias empíricas demuestran que no existe ninguna relación lineal entre el volumen de horas de enseñanza y los resultados escolares. Si tomamos, por ejemplo, los resultados de los principales estudios comparativos de la OCDE es fácil encontrar numerosos casos de países donde el volumen total de horas de enseñanza es inferior al que se imparte en nuestro país y, aun así, los resultados son muy superiores. Basta citar el ejemplo de Finlandia y, más en general, el de todos los países nórdicos, Japón, Corea o Alemania. Por consiguiente, más horas de enseñanza no traerán necesariamente mejores resultados.
En segundo lugar, teniendo en cuenta el teórico efecto acumulativo que una hora diaria más de enseñanza durante toda la primaria podría representar, sería lógico que los resultados de los centros privados fueran proporcionalmente superiores a los de los centros públicos. Sin embargo, una mirada atenta a los resultados demuestra que, una vez descontados los efectos del distinto origen socioeconómico de los alumnos que asisten a centros públicos y privados, las diferencias en rendimiento académico no son estadísticamente significativas y se reducen a un 0,02%. Esto es, por encima de todo, una excelente noticia para los centros públicos: a pesar de carecer de este entorno homogéneo y de contar con unas condiciones de desempeño intrínsecamente más difíciles, incluyendo una hora menos de enseñanza durante toda la primaria, consiguen unos resultados equivalentes a los de los centros privados en términos relativos. La cuestión, que a la fuerza tiene que pesar sobre los centros privados, es cómo cambiarían sus resultados si escolarizaran a los alumnos que acuden ahora a centros públicos, y viceversa.
En tercer lugar, el aumento de las horas de enseñanza está lejos de significar necesariamente una mejora para el alumno. Existe una voluminosa base de conocimientos acerca del impacto del volumen de horas docentes y la estructuración de su contenido sobre el ritmo escolar y el estrés de los alumnos. Si el contenido de esta hora adicional es estrictamente académico, podría tener un efecto paradójico y traducirse en un empeoramiento de las condiciones de escolarización de perfiles concretos de alumnos, singularmente los más jóvenes y de más baja extracción socioeconómica, precisamente aquellos que requieren una atención prioritaria.
¿Sería mejor, en definitiva, invertir en otras políticas educativas? Las evidencias sugieren que, en lugar de aumentar el número de horas, hubiera sido mejor optar por: a) el desdoblamiento de grupos, una característica también muy preciada de los centros privados que consiste en reducir el tamaño de las clases a la mitad, a un tercio o incluso menos en determinadas materias donde los diferenciales de rendimiento entre los alumnos se disparan como acostumbra suceder en matemáticas, lengua y lengua extranjera; b) privilegiar lo que se ha dado en llamar la personalización de la enseñanza, prestando mucha mayor atención a las necesidades educativas individuales; o c) invertir mucho más en la educación infantil, verdadero caballo de batalla tanto de la igualdad de oportunidades educativas como de la mejora del rendimiento al término de la enseñanza obligatoria. Un estudio reciente de la OCDE acredita que cada euro invertido en la educación infantil tiene un retorno de 14 euros, cosa que no sucede con ningún otro nivel de la enseñanza. Los países que consiguen mejores resultados tanto en términos de rendimiento escolar como de equidad acreditan políticas educativas sostenidas en estos tres frentes. Y, por encima de todo, apoyan políticas educativas, pero también sociales y urbanas, que evitan que el paso por la escolaridad obligatoria sancione procesos de socialización diferencial en atención a la diversa extracción socioeconómica de los alumnos.
Tomada ya la decisión, la cuestión es ahora cómo llenar la sexta hora. Sorprende que se siga hablando de una receta homogénea para todos los centros escolares del país cuando las evidencias empíricas demuestran que una característica compartida por los países con mejores resultados educativos es la elevada confianza que tienen en sus centros escolares y que se traduce en un alto nivel de autonomía escolar. ¿No sería ésta una buena oportunidad para aumentar la autonomía de los centros públicos, cederles la responsabilidad de la gestión de esta sexta hora, si es que no se puede ir más allá, y exigirles resultados?
La OCDE viene insistiendo, desde hace años, en la importancia de la investigación educativa para informar el proceso de toma de decisiones políticas. Países como Inglaterra, Nueva Zelanda, Dinamarca o Suiza están dando pasos ejemplares en este sentido. Así, cuando han debatido cómo mejorar la calidad de la enseñanza han recurrido a los resultados de la investigación educativa. Y ninguno de los que ofrecen a sus alumnos menos horas de enseñanza que nosotros se ha visto tentado a aumentar su número. Menos horas y más evidencias.
F. PEDRÓ, UPF y Centro de la OCDE para la Investigación y la Innovación Educativas

L'EXCEL·LÈCIA EDUCATIVA I ESCOLA BRESSOL

2006-12-11T14:49:00.000-08:00

SOBRE L'EXCELENCIA EDUCATIVA

JORDI SÁNCHEZ 11/12/2006
Hoy en Cataluña el servicio público educativo tiene dos retos principales: la igualdad social y la calidad. Ésta es una de las principales conclusiones que se pueden desprender al poner en perspectiva comparada algunos de los resultados de nuestro sistema educativo con los equivalentes de los sistemas educativos de países de nuestro entorno. En algunos de ellos se demuestra que calidad e igualdad pueden ir de la mano y darse con mayor intensidad que en Cataluña se vienen dando. Es decir, no se neutralizan entre ellos (lo que uno gana no lo pierde el otro) y en estas cuestiones hay modelos educativos más eficaces que el nuestro. No es la nuestra una situación desastrosa, pero sí objetivamente mejorable a raíz de los datos de que disponemos sobre nuestra realidad y también de la que otros han alcanzado.
La educación pública debe establecer garantías de que no habrá escollos económicos, argucias legales, discriminación religiosa o dificultades en el acceso por el ideario del centro
Si nos comparamos con los otros países de la OCDE, podemos observar que en igualdad y calidad no estamos lejos de la media de todos ellos. Ni nuestra realidad educativa es la más socialmente injusta, ni la que peor resultados ofrece en calidad. Todo esto es cierto. Pero, sin caer en falsos derrotismos, tampoco nuestro escenario educativo alcanza una situación como para lanzar mensajes de optimismo. En educación, como en tantas otras cosas, no somos referentes de nada ni de nadie, y esto no es buena señal. La nuestra es una discreta posición de mediocridad donde hay un gran margen para mejorar. Este margen es el que nos debe incentivar a recorrer el trayecto que separa la discreta mediocridad de ser una potencial referencia.
Alguien podría darse por satisfecho simplemente por el hecho de no ocupar ninguna plaza entre los países que están a la cola. No ser de lo peorcito no puede ser nunca un consuelo, a no ser que se tenga una desconfianza absoluta en las potencialidades y aptitudes de uno mismo. El objetivo que debemos perseguir como nación es que Cataluña ocupe los máximos niveles de igualdad y calidad. No se trata de evitar estar entre el grupo de cierre de las estadísticas oficiales, simplemente porque estar en el pelotón de los torpes no es bonito. No, no debemos tener una visión competitiva con nadie más que con nosotros mismos. Mejorar nuestra propia realidad en nada perjudica a terceros. Tanto la calidad educativa como la igualdad no son resultados de suma cero en el intercambio permanente que la globalización nos impone a diario con buena parte de otros países. Pero lo que sí debemos tener muy claro es que no mejorar la nota en los índices que nos informan sobre la calidad de la educación es perder posiciones y expectativas de éxito como país en el mercado global. No mejorar nota en los índices que nos informan sobre la igualdad social en nuestro sistema educativo es poner en la picota los cimientos de la cohesión en nuestro país, empezando por el de la movilidad social. Y todo ello será bien visible en los años venideros si no se pone remedio ahora.
Se están empezando a oír voces que reclaman de nuestro sistema educativo la excelencia. Es éste un buen concepto al que el propio consejero Maragall ha dedicado algunas de sus primeras palabras tras acceder al cargo. Pero seamos prudentes. La excelencia sólo es socialmente beneficiosa si se da en un contexto de máxima calidad, donde la adquisicion de la misma no sea patrimonio de unos pocos y donde el sistema educativo no sea tampoco un territorio hostil a la práctica de la igualdad social. Para alcanzar la excelencia, hay que cumplir antes con otros requisitos, por ejemplo el de incrementar notablemente el porcentaje de nuestra población de entre 20 y 24 años que ha finalizado la enseñanza secundaria obligatoria. En esta cuestión, detrás de nosotros, por la cola, sólo tenemos el resto de España, Portugal y Malta. Éste es uno de los múltiples ejemplos posibles que ilustran que la excelencia, entendida como una cualidad colectiva más que como una posición individual de unas pocas decenas o escasos centenares de personas, pasa ante todo por impulsar políticas de calidad educativa y de igualdad social a lo largo de la escolarización.
Hay que empezar desde el inicio de la escolarización y también desde lo que es nuclear y neurálgico del sistema educativo. Dos ejemplos nos ilustran. El primero nos lleva a la afirmación de que la exigencia de plazas para niños de hasta tres años no es sólo una medida que busque favorecer la incorporación de las madres al mercado laboral, sino también una apuesta para reducir el impacto negativo que la pertenencia a determinados grupos sociales tiene en los resultados educativos. Es decir, es una apuesta que debería permitir incrementar los resultados académicos (calidad) y disminuir el peso de las desigualdades sociales en la escuela. Los datos de que hoy disponemos así lo corroboran. La escolarización de cero a tres años es mucho mayor en las clases pudientes y el éxito escolar se correlaciona positivamente con aquellos que han sido escolarizados en ese periodo. El segundo ejemplo nos sitúa en la necesaria reducción de la dualización social que el sistema educativo catalán viene desarrollando en los últimos años, patentizada en la confrontación de resultados y realidades entre la escuela pública y la concertada.
La definición del servicio público educativo es un paso muy importante en la dirección correcta, pero ahora hay que desarrollarlo de acuerdo con las directrices del Pacto Nacional para la Educación. Hay que avanzar hacia una confluencia de derechos -también financieros- y de obligaciones, en el sentido de la no exclusión de ningun alumno por ninguna razón en ningún centro sostenido con dinero público. El servicio público educativo debe establecer garantías suficientes para los centros en materia de financiación, pero también garantías suficientes a los padres de que no se van a encontrar ningun escollo económico, argucia legal, discriminación por motivos de creencias religiosas propias o dificultades en el acceso por el ideario del centro. El servicio público educativo es la única oportunidad razonable que permite contar con la aportación del 99% de los centros educativos existentes en el país para corregir tendencias observadas en los últimos años que nos alejan del principio de igualdad de oportunidades, sin el cual la cohesión social en el futuro corre peligro. Y sin cohesión social, la excelencia pierde todo el sentido.

El conseller Maragall i l'ensenyament

2006-12-04T14:52:00.000-08:00

"El sistema educatiu haurà de canviar molt per arribar a ser una institució pública d'excel.lència"
FABRICIO Caivano
Periodista
El nou conseller d'Educació, l'incansable Ernest Maragall, ha declarat que la seva prioritat en educació és arribar a l'excel.lència. Aquest concepte es troba en l'origen de la socialdemocràcia europea i del liberalisme democràtic. S'entén per excel.lència la superior qualitat o bondat que fa digna d'apreci una persona, cosa o institució. El sistema educatiu haurà de canviar molt per arribar a ser una institució pública d'excel.lència. Una transformació sens dubte plena de problemes.
El primer de tot radica en el classisme del sistema educatiu actual. Classista d'una forma diferent a la vella exclusió prematura. Avui es classifica l'alumnat en funció de dues variables: el nivell d'estudis dels pares i la localització territorial de l'escola. Titulació i ubicació de l'escola són factors que, per descomptat, no és que determinin fatalment l'èxit o el fracàs escolar, però sí que tenen un gran pes en la seva configuració. ¿La idea d'excel.lència pot assumir i corregir aquesta crua realitat?
EL SEGON problema repercuteix en la medul.la del mateix ideal democràtic del sistema educatiu: la igualtat d'oportunitats. La igualtat d'oportunitats a l'entrar en el sistema educatiu és un bell miratge. Les oportunitats ni són iguals ni s'aprofiten de la mateixa manera. L'impúdic 30-35% actual de fracàs escolar expressa les insuficiències institucionals i la desigualtat efectiva a la sortida del sistema educatiu. Cada persona té el seu ritme, el seu particular procés d'evolució, i l'educació s'hi ha d'adaptar. L'excel.lència, tant si agrada com si no, obliga a introduir els repudiats itineraris escolars diferenciats i aixeca l'alfombra de l'igualitarisme ingenu que amaga la desigualtat en el nucli del mateix procés educatiu. Una tendència corregible: hi ha experiències admirables de centres on s'han afrontat aquestes desigualtats, i que han modificat al límit els criteris organitzatius de temps i espai de l'escola, tractant d'adaptar els ritmes educatius generals a cada alumne.
I el tercer problema i més conflictiu: el concepte mateix d'excel.lència implica la qualificació dels millors alumnes, professors i centres; la seva necessària classificació i recompensa. L'excel.lència es troba en l'extrem oposat de la mediocritat. Excel.lència equival a qualitat demostrada públicament a través d'una avaluació rigorosa i de la seva classificació per resultats. Naturalment, avaluació i classificació que, per ser objectiva, ha de ser independent, externa i pública. I la legítima autonomia dels centres s'ha d'equilibrar amb aquest procés d'avaluació exterior. A Europa el concepte d'excel.lència ha xocat amb les inèrcies corporatives i conservadores d'alguns centres i professionals de l'educació. No hi ha dubte que la idea d'excel.lència introdueix una alta dosi de competitivitat i comparació entre el mateix alumnat, els professors i els centres. Una classificació que hauria de ser corregida amb una especial dedicació en els centres que tenen resultats baixos i a les zones que presenten més necessitats educatives.
EL CONCEPTE d'excel- lència necessita una acurada reflexió perquè, com hem vist, qüestiona amb força algunes rutines i ideals de l'escola pública actual, de la seva organització i els criteris de qualitat. El conseller Maragall sap que l'excel.lència constitueix l'eix d'un sistema educatiu necessàriament competitiu que incentiva els millors estudiants i centres, els bons resultats i l'esforç i la constància a aprendre i a conviure. Unes idees que se solen evitar atribuint-les a la dreta conservadora o a la maldat del mercat.
¿Com es pot aplicar aquest complex concepte a l'actual escola pública? ¿Hi pot haver una excel.lència per a tots? ¿Per on s'ha de començar? Un suggeriment senzill: començar l'excel.lència per baix. Guarderies públiques gratuïtes, una educació infantil d'excel.lència, feta de temps i afecte, en què s'inclogui educació obligatòria i pràctica per als pares que en necessitin, que no som pocs. És en l'àmbit de l'educació de la infància on, si més no, es poden prevenir en origen les fortes des- igualtats socials. Unes desigualtats lligades primer a l'ambient familiar, i després a la dinàmica eco- nòmica de la societat capitalista i de la seva creixent cobdícia financera que porten al malestar psico- lògic, a la precarietat i el mileurisme. De recursos econòmics n'hi ha. Les dades de beneficis de les empreses, del nivell d'ingressos i de pobresa de la població, parlen per si soles. D'acumulació de diners no en falta. I assenyala la desigual distribució de recursos econò- mics i on és l'autèntic calador de més recursos públics.
¿PERÒ QUI li posa el cascavell a aquest gatot? ¿ Qui és l'excel.lent Robin Hood que retallarà aquests beneficis i els distribuirà entre els "més necessitats", eufemisme de "pobres"? ¿S'atrevirà a incomodar els anomenats poders fàctics el Govern progressista i d'esquerres? Lluny de la retòrica essencialista, l'única diferència qualitativa entre dreta i esquerra consisteix en el fet que aquesta defensa una redistribució justa, eficaç i transparent dels diners públics. I per a una educació de l'excel.lència, sense classisme ni desigualtat, fan falta molts diners i molt bons professionals. Si l'excel.lència és la seva prioritat li espera una gran feinada i molt dura. Bona sort, Ernest.

PRESENTACIÓ DEL COL·LECTIU DE TREBALLADORES I TREBALLADORS DE L'ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL DE BARCELONA

2006-12-02T17:28:00.000-08:00

El Col·lectiu de Treballadores i Treballadors de les Escoles Bressol Municipals de Barcelona el formen educadors i educadores de les escoles bressol i totes les persones relacionades amb l’escola. La seva participació és lliure i cada persona té la llibertat d'expressar-se de la forma que consideri oportuna. La perspectives d’acció són unitàries i solidàries, en el sentit de millores socials, laborals i envers a tots els col·lectius de treballadores i treballladors, especialment de l’escola bressol.

El Col·lectiu no és una organització sindical ni vol ser una organització corporativa, sinò que es un conjunt de persones que reivindica el reconeixement de l’educació infantil de 0 a 6 anys com a primera etapa de l'educació i la necessitat d’una escola de qualitat, pública i gratuïta. Entenent per qualitat educativa tots els aspectes que hi intervenen: psicopedagògics, organitzatius o laborals. La relació amb les famílies és un suport essencial i necessari per portar-ho a terme.

El funcionament és assembleari i lliure i no es reb cap quota ni finançament i l’òrgan de decisió és la pròpia assemblea. Per tal que funcioni el Col·lectiu, s’articula una comissió de coordinació i d’altres comissions de treball específic per a cada tema proposat. El mitjà emprat per la difusió són tots els adequats per a difondre: fulls informatius, web, cursos, seminaris, articles, premsa, etc.